dijous, 11 de desembre del 2008

Joan Oliver, "Allò que tal vegada...". Exercici de comparació (1)

Post del professor

a) Compareu l'ordinador que teniu al davant amb les finestres d'aquesta aula.

Vaig seure al llit de la meva habitació. No sabia del cert què em passava però sabía que l'únic que podia fer en aquell precís moment era obesrvar l'ambient que tenien els meus ulls per observar.
Volia apropar-me a aquell ambient que sempre s'ha trobat al costat meu però que mai li havia fet cas.
La pantalla de l'ordinador estava encesa, era l'única llum que il.luminaba l'habitació, pintada del negre de la nit, encara que els fanals del carrer estiguessin encesos.
Vaig estar observant l'elegant silueta de la pantalla una bona estona com si aquella forma m'estigués donant pistes sobre el que buscava. El meu cap va fer una maniobra forçada cap a la finestra, era la mateixa forma: quadrada i llisa, d'un color grisós, sotmesa a la foscor.
Encara hi havia gent passejant pel carrer, segurament gent que tornava a casa per concloure el dia o adolescents que començament la nit d'una forma engrescada. Sigui quin sigui el motiu el carrer estaba mig ple de moviment, de vida. Aleshores vaig comprovar que a la pantalla de l'ordinador, dintre d'ella, també hi havia una mica d'aquella vida encara que d'una forma diferent i no tant persistent. Perquè tota la gent que creava aquell món virtual passegava per les seves pàgines, creaven ambientes, mostraven una realitat exactament igual que la realitat del carrer, el món estava reflectit en una miserable pantalla d'ordinador.
mai habia apreciat aquella similitud de la finestra i la pantalla de l'ordinador. Tot era sembalnt perquè tot món neix d'un altre món...

2 comentaris:

salvi ha dit...

És interessant la comparació que has fet. Véns a dir que el món que veiem a trevés de les dues "finestres" no deixa de ser el mateix món. Que l'off line (vida "real") i l'on line (vida "virtual" es confonen, són en definitiva, el mateix món, la mateixa realitat. Un expert l'altre dia comentava que en un parell d'anys la diferència que normalment establim entre virtualitat i realitat desapareixerà i que estarem tan connectats que totes dues maneres d'estar al món es fusionaran per esdevenir una sola cosa.

Text revisat:
a) Compareu l'ordinador que teniu al davant amb les finestres d'aquesta aula.

Vaig seure al llit de la meva habitació. No sabia del cert què em passava però sabía que l'únic que podia fer en aquell precís moment era obesrvar l'ambient que tenien els meus ulls per observar.

Volia apropar-me a aquell ambient que sempre s'ha trobat al costat meu però que mai li havia fet cas.

La pantalla de l'ordinador estava encesa, era l'única llum que il.luminaba l'habitació, pintada del negre de la nit, encara que els fanals del carrer estiguessin encesos.

Vaig estar observant l'elegant silueta de la pantalla una bona estona com si aquella forma m'estigués donant pistes sobre el que buscava. El meu cap va fer una maniobra forçada cap a la finestra, era la mateixa forma: quadrada i llisa, d'un color grisós, sotmesa a la foscor.

Encara hi havia gent passejant pel carrer, segurament gent que tornava a casa per concloure el dia o adolescents que començament la nit d'una forma engrescada. Sigui quin sigui el motiu el carrer estaba mig ple de moviment, de vida. Aleshores vaig comprovar que a la pantalla de l'ordinador, dintre d'ella, també hi havia una mica d'aquella vida encara que d'una forma diferent i no tant persistent. Perquè tota la gent que creava aquell món virtual passegava per les seves pàgines, creaven ambientes, mostraven una realitat exactament igual que la realitat del carrer, el món estava reflectit en una miserable pantalla d'ordinador.

mai habia apreciat aquella similitud de la finestra i la pantalla de l'ordinador. Tot era sembalnt perquè tot món neix d'un altre món...

cristina

salvi ha dit...

Hola Cristina.

Referent al tema dels concursos literaris, pots consultar aquí:

http://literaturacatalanasalvi.blogspot.com/2008/12/premisconcursos-literaris.html

Espero que et sigui útil.

Bon any!
salvi