dissabte, 31 de gener del 2009

Àngel Guimerà. Biografia i obra

Post del professor

1. (Internet). Explica breument els moviments literaris del Romanticisme, Realisme i Naturalisme. Penseu que només tenint clars els conceptes a l'entorn de la vida i de la naturalesa humana que proposen aquests moviments podrem entendre i analitzar amb encert l'obra del nostre autor i en concret Maria Rosa.

Font de consulta sobre el Romanticisme

Romanticisme
El Romanticisme com a moviment cultural i polític s'originà a Alemanya a final del segle XVIII, inicialment com a moviment literari però que ràpidament passà a influenciar totes les arts. La seva característica fonamental és la ruptura amb la tradició, amb l'ordre i la jerarquia dels valors culturals i socials imperants.
Característiques:
-La major importància del sentiment enfront la raó.
-La forta tendència nacionalista de cada país.
-La del liberalisme en contraposició al despotisme il·lustrat.
-La de l'originalitat en contra la tradició grecollatina.
-La creativitat enfront a la imitació neoclàssica.
-L'obra imperfecta, inacabada i oberta en lloc a l'obra perfecta, conclosa i tancada.



Pintura "Der Wanderer über dem Nebelmeer", del romàntic Caspar David Friedrich.

Font de consulta sobre el Realisme

Realisme
El realisme és un corrent artístic que pretén plasmar la realitat de la forma més exacta possible a les obres d'art.

Característiques:
-Es caracteritza per la recerca de l'objectivitat i el rebuig al món de la fantasia i dels somnis.
-Pretén fer una representació de la realitat el més acurada possible, sense embellir-la; els paisatges són representats mitjançant una natura humanitzada.
-Els temes són contemporanis de la seva època, i solen mostrar una critica social.
-Fa un ús minuciós de la descripció, per a mostrar perfils exactes dels temes, personatges, situacions i fins i tot llocs; el quotidià i no l'exòtic és el tema central, exposant problemes polítics, humans i socials.

Font de consulta sobre el Naturalisme

Naturalisme
El naturalisme va ser un moviment que es va donar a finals del segle XIX en la literatura i en menor mesura a les altres arts. El seu creador va ser Émile Zola, a França.

Característiques:
-espontaneïtat del personatge
-psicologia del personatge
-importància de la psicologia en els personatges i la preocupació sobre la influència que l'entorn (o dels condicionants econòmics, personals i socials)sobre els personatges


Émile Zola

2. Quin és el sistema econòmic que acaba triomfant al segle XIX?

El capitalisme. Aquest sistema econòmic implica una burgesia i una classe proletària.

3. Explica que entens per capitalisme, sense haver-ho de consultar enlloc.

Sistema econòmic basat en el capital i en la creació d’empreses privades.

4. Fes una llista de paraules que evoquin la idea de romanticisme.

Amor, passió, triangles amorosos i instints irracionalista.

5. Que és la Renaixença i quin és el principal objectiu de romanticisme.

Es un moviment cultural iniciat al segle XIX que pretenia la recuperació cultural i política de la nació catalana, especialment la recuperació del català com a llengua literària i tornar-li el prestigi que havia tingut a l’edat mitjana.

6. Quines dues línies temàtiques fonamentals segueix el teatre del XIX?

-la línea popular i còmica
-la línea culta (drames històrico-romàntic)

7. Data i lloc de naixement d'Àngel Guimerà?

Va néixer el 1845 a Santa Cruz de Tenerife i va morir a Barcelona el 1924.

9. De quin diari va arribar a ser director Guimerà?

La Renaixença

10. Per quina problemàtica social Guimerà se sentia especialment sensibilitzat?

Va recórrer les terres catalanes i prengué consciència del sistema caciquista que la política del moment no combatia

11. Esmenta els principals trets definidors de la seva obra.

-fons religiós clarament catòlic i idealització del món rural.
-els arguments solen ser lineals i els personatges tendeixen a l’arquetip, no tendeixen massa complexitat psicològica.
-lingüísticament es un model de llengua col•loquial, tot evitant arcaisme i cultismes.

diumenge, 18 de gener del 2009

Joan Oliver, "Allò que tal vegada..." + ACTIVITATS

Post del professor

1. Cerca a la Viquièdia ( http://ca.wikipedia.org ) "Grup de Sabadell" i respon les qüestions següents:

Quan i on es va fundar?
Fundeda al 1917 a Sabadell, concretament a l'entorn de l'Acadèmia de Belles Arts de Sabadell

Amb quins objectius?
l'objectiu era renovar la vida cultural de la seva ciutat i de Catalunya

Qui formava aquesta colla?
formaven part artistes i escriptors com Joan Oliver, Francesc Trabal, Armand Obiols, Ricard Marlet, Lluís Parcerisa, Antoni Vila Arrufat, Josep M. Trabal i Benessat, Miquel Carreras i Joan Garriga, entre altres. El màxim impulsor en va ser Francesc Trabal.

Quines accions van dur a terme?
publicar un full dominical de caire satíric anomenat La Fulla Salau i organitzar nombroses lectures i tertúlies amb la presència d'intel·lectuals com Josep Carner o Carles Riba

Explica breument qui eren Francesc Trabal i Armand Obiols (adjunta-hi alguna foto dels personatges).

Armand Obiols



Armand Obiols amb pseudònim de Joan Prat i Esteve va neixer al 1904 (Sabadell) i va morir al 1971 (Viena). va ser un escriptor, periodista i crític literari català.
Va ser uns dels principals integrants del grup de Sabadell. Sempre va demostrar una actitud en contra de la burgesia.
Al 1919 es va haver d'anar a França després d'acavar la guerra civil. Va morir s'obtadament a un hospital de Viena.

Francesc Trabal



Francesc Trabal i Benessat va neixer a Sabadell al 1898 i va morir a Santiago de Xile al 1957. Va ser un novel·lista, contista i periodista català.
va treballar per a diferents revistes i periòdics, sobretot per al Diari de Sabadell on va treballar de director.
Va participar molt en la vida de la seva ciutat. Fundador de la editorial "La Mirada." Se'n va anar de França a Xile en la segona guerra mundial on va morir.

2. Allò que tal vegada s'esdevingué respon al gènere teatral de comèdia. Però, ¿què és una comèdia? Busca "comedia" a es.wikipedia.org i resumeix-ne el contingut. ¿Trobes que podem aplicar la definició de comèdia a Allò que tal vegada s'esdevingué? Justifica la resposta.

La comèdia és un dels gèneres clàssics del teatre i d'allà s'ha estès a altres arts com el cinema. Es caracteritza per mantenir un to optimista, amb un final feliç i sovint per tenir elements d'humor o d'ironia. A vegades es construeix una comèdia com a paròdia d'una altra obra.
Sovint els personatges, de la comèdia es veuen enfrontats a les dificultats de la vida quotidiana, moguts pels seus propis defectes cap a desenllaços feliços on es fa escarni de la debilitat humana.

Crec que l'obra de Joan Oliver es pot classificar com a una comèdia ja que està basat en un escrit de la bíblia però amb un punt de comèdia. Nomès cal veure el final tràgic i com fa l'autor perquè les dues últimes linies siguin tot el contrari que el tema que estava tratan fa una estona. Crea un final tràgic amb un punt d'humor.
Eva: ¿I què faràs, ara, sense l’espasa? No et renyaran?
Adam: però, dona! Sempre seràs la mateixa. ¿per què et fiques allà on no et demanen?



3. Descriu els trets físics i de caràcter dels personatges: Adam i Eva, Caïm i Abel, el Querub, Nara i Jahvè.

Adam i Eva:
Són conformistes i es resignen al seu destí

Adam:
Egoísta, feble, gandul, una mica obtús (Viu del passat gloriós a l'Edem), no ha sabut adaptar-se a les noves circumstàncies. S'aprofita del treball de Caïm, però li fa nosa la seva aptitud

Eva:
Tendra, comprensiva i treballadora, enyora també el temps en el Paradís. Però també li agraden coses que troben un paral·lelisme o equivalent en la vida actual: l'harmonia familiar.

Caïm i Abel

Caïm:
Artista (pinta en una cova amagada) i creador de coses noves, té capacitat madura de raonament. És un home nou, que no ha conegut ni l'interessa el Paradís, és rebel, treballador, eginyós i rebutja tot allò imposat i de supersticions. I sobretot lluitador.
Trets físics: rude bru i fort.

Abel:

Feble, envenyós, covard, sense cap mena d'imaginació ni voluntat de domini. Acatat sense vacil·lar l'autoritat i accepta tot allò establert. Conformista i gens lluitador. És el contrari de Caïm.ç
Trets físics: "Barbanec" i efeminat.

Querub:
Representa el bé i és el guardià de Déu. Té l'ala mig cremada ja que per poc no va a parar a l'infern. Encara que és un àngel, la seva fe trontolla una mica. És un del millors amica de Caïm.

Nara:
la germana de Caïm i Abel és l'objecte de disputa entre els dos germans. És capritxosa, senzilla, coqueta, presumida i despreucupada.

Jahvé:
És el poder suprem que mou els destins, imposa lleis i sobretot mana. Té molt de poder i ira. És un presonatge que encara que no aparegui en escena (només una vegada) sempre està present.

4. Comenta, posant com sempre exemples, quines actituds davant la vida representen els personatges d'Adam, Caïm i Abel.
Caïm:
Mira el seu futur amb el seu amor i germana Nara. Té ideees pròpies.
"Caïm: Casa i llit apart (amb solemnitat). Fundarem una família. Tinderm fills. I saps con els educarem? Doncs precisament a l'inrevés de com ens han educat els nostres pares, que són gent sense experiència. Els ensinistrarem perquè puguin ser lliures. Cal superar els vells mètodes. Pensa que els homes que vindràn darrere nostre hauran d'organitzar-lo tot a partir de zero."

Abans que Caïm matès al seu germà, tenía com a propòsit les terres, és a dir, té un projecte de vida
"Caïm [...]Cal treballar les terres planes. La terra és de qui les treballa, no ho sabies? Jo ho se massa i les meves suors que em costa! manquen molts de braços a l'agricultura!"
"Caïm:[...]Davant meu s'obren els camins de la terra. Bastiré la meva cabana sota unes altres estrelles"

Adam:
Vol veure el seu futur un altre vegada al Paradís, sense fer res tot el dia, sense tenir vergonya...
Ell hi vol tornar i les culpes de l'expulsió se les dóna a Eva
Al fragment es veu com Adam està empipat perquè no podrà tornar mai més.
"Adam:Si, oi. Jo, també. Doncs, després de la relliscada de la qual havia estat tret. Recordes? Tal vegada esdevindré sobtadament inert com una bèstia morta i altres m'hauran de sosterar. Però la qüestió és: ¿Tardaré molt en desapareixer? Si això hagués de durar, per exemple, cent o dos-cents anys, ha, ha, ha! fóra tan insuportable, que caldría trobar la manera d'escuçar-lo"

Abel:
L'actitud d'Abel davant la vida és la mateixa que Caïm pel que fa al tema. Tots dos colen aparellar-se amb la Nara.
"Abel:La vull conèixer com el pare et va conèixer a tu. Dormiré al mateix jaç, rebrà la meva sang i el seu ventre doanrà fruits..."

5. Elaboreu un resum de l'obra tot dividint-la en tres parts: plantejament, nus i desenllaç.

Plantejament
Tot comença en el moment en què Adam i Eva són expulsats del Paradís. Una serp havia fet que mengessin el fruit de l’arbre de la vida i d’aquesta manera van ser sotmesos a càstigs. Uns dels càstigs de Jahvè va ser tenir amb dolor els fills: Caïm, Nara i Abel.

Nus
La història es desenvolupa en una trama basada en les necessitats que tenen cadascun dels personatges: Caïm vol burlar la llei de Déu, Eva, en una part, gaudeix del seus fills i de les sensacions noves que experimenta. Querub, àngel i guardià de Déu farà bona relació amb Caïm. Caïm i Abel tindran enveja mútua per Nara, la seva germana. Ella no sap per quin dels dos decidir-se i això provoca uns grans enfrontaments. El retorn al Paradís i l’amor seran un dels temes claus del nus.

Desenllaç
Finalment la història acaba una mica de forma tràgica encara que Joan Oliver deixa una porta oberta a l’esperança. Adam i Eva es queden sols conreant les terres i tenint més fills. Abel és assassinat per Caïm. Caïm i Nara se’n van a fer una vida sols i lluny d’on havien viscut.

6. En acabar l'obra, Caïm es converteix en l'iniciador d'un món nou. Expliqueu els criteris i els elements en què es basarà aquest món que Caïm vol crear amb Nara.

Treballador, engendrar i parir fills i filles. Viure la vida però també la mort estarà present, viure els plaers i les misèries, els pecats i els càstigs.
Els homes treballaran i les dones cuidaran els fills formant una família i poder viure treballant. Educant els seus fills de forma diferent que Adam i Eva.

7. Creieu que els personatges femenins responen a tòpics sexistes? Posa'n exemples.

Si, ho crec.
En l’obra només apareixen dues dones: Nara i Eva
Nara és una mica tonteta. A més quant diu “Feu torns tu Caïm i l’Abel” revela un punt sexista. Dóna la sensació que Nara és així perquè es dona.
Eva: Eva li intervé un element clau: la poma.
El fet que ella sigui la primera de menjar el fruit ens dóna a entendre que la dolenta és la dona.

8. Dibuixeu els personatges de l'obra tal com us els imagineu, escanegeu els dibuixos i pengeu-los al vostre blog. Podeu acompanyar cada personatge amb una frase representativa que hagi dit a l'obra.





9. Feu una valoració final d'Allò que tal vegada s'esdevingué.

Després de la mort d’Abel, s’inaugura per a la humanitat una nova etapa, Caïm i Abel seran els protagonistes.
Personalment la mort d’Abel no m’ha agradat gens. Encara que es un personatge que no és molt simpàtic i que no dóna molts motius de fer-nos gràcia, el fet que mori no m’ha agradat. Capa personatge es mereix la mort. És un final, però innecessariament cruel. Però la bíblia és així.
Per altre part, el destí de Adam i Nara era previsible. Caïm al matar el seu germà queda clar que per fi podrà quedar amb Nara, el seu futur ja estava escrit, és a dir, el càstig de Javhé: guanyaràs el pa amb la teva suor i pariràs amb dolor.

10. Els personatges usen un llenguatge clar i entenedor. Els diàlegs són vius i ràpids, amb predomini de frases curtes, d'exclamacions i preguntes. Tot això combinat amb elements que donen un cert to popular a l'obra. El que hauràs de fer ara és: elaborar un recull d'expressions o frases fetes pròpies del registre col·loquial, d'exclamacions i d'insults presenta a l'obra, tot indicant en boca de quin personatge han estat posades.

Adam
-I ara, rai!
-Ai, aquest fill!
-Imbècil!
-llamps i damnació
-tot això són romanços!

Querub
-Ai, Caïm, Caïm!
-Maliciós

Caïm
-Senyor! (es dirigeix a Déu)
-tu, rai!
-prou que ho saps!
-potser que afluixis

Abel
-Es barroer com un simi...
-llepafils
-hi sucarem pa!
-em treu de polleguera!

dimecres, 7 de gener del 2009

Joan Oliver, "Allò que tal vegada...". Resum

Resum

La història es desenvolupa en la terra, exactament en una vall plena de vegetació. Es pot apreciar una cadena de muntanyes, un escenari molt rústic i pintoresc.
Per entendre millor l’obra de Pere Quart ens hem de fixar en els personatges i en la trama principal.
Tot comença quant Adam i Eva son expulsats del Paradís per haver menjat la poma prohibida, símbol de la temptació.
Adam apareix queixant-se de l'expulsió d'ell i d’Eva del Paradís i culpa a Eva. Querub, l’àngel
Enviat per Déu, es el representant de Déu i intenta que l’obeeixin. I després trobem a Caïm, fill d’Abel. Entre pare i fill hi ha una dolenta relació i no paren d'enfrontar-se. Caïm vol tornar al Paradís i ho intenta diverses vegades sense èxit.
Nara, germana de Caïm i Abel, es molt frívola i coqueta. Els dos germans se la disputen encara ser germans.
En resum, explica la mitologia d'Adam i Eva.