dijous, 16 d’abril del 2009

"El cor delator": comentari de text

Post del professor

1- Situar el text

Edgar Allan Poe va néixer el 19 de gener de 1809 a Boston i va morir el 7 d'octubre de 1849 a Baltimore (Maryland).
Era el segon fill d'un matrimoni d'actors, format per David Poe, d'ascendència irlandesa, i Elizabeth Arnold, de pares anglesos. Però quant Edgar tenia dos anys el seu pare va abandonar a la seva mare embarassada. Quant va tenir a la filla, Rosalie, es van mudar a Richmond (Virginia), a casa d'uns parents. Poc després (1811), Elizabeth va morir i va ser adoptat per un matrimoni del que va heretar el seu cognom Allan.
Quant Edgar va ser adolescent va començar a tenir problemes amb l'alcohol que li va comportar diversos problemes amb el seu pare adoptiu.
El 1834 es va casar amb la seva cosina Virginia Clemm, de només tretze anys. La mort de Virginia, el gener de 1847, va afectar-lo molt, l'enfonsà en l'alcoholisme i la depressió, i va mantenir tumultuoses relacions amb altres dones.
Va morir a Baltimore (Maryland) el 7 d'octubre de 1849, víctima del "delirium tremens", tot i que també es pensa que va morir de diabetis, deficiències enzemàtiques o fins i tot ràbia.



-Edgar Allan Poe com a escriptor.

La importància d'Edgar Allan Poe en la literatura: Poe va cultivar tant la narrativa com la poesia i l'assaig, realitzant aportacions originals en aquests camps.
Se'l considera una gran influència en el simbolisme, dins del gènere poètic, i especialment sobre el seu traductor al francès, el poeta Charles Baudelaire, creador d'aquesta escola a França, no està de més aclarir que aquesta influència va ser estrictament temàtica i no formal.

-Obres que ha escrit

-El gat negre
-L'escarabat d'or
-La bóta d'amontillado
-El pou i el pèndol
-Una davallada al Maelström
-La caiguda de la Casa Usher
-El misteri de Marie Rogêt...


-Influencia en la literatura i altres autors relacionats.

Va exercir una gran influència en la literatura simbolista, francesa, però la seva empremta arriba molt més lluny: són deutors seus tota la literatura de fantasmes victoriana i, en major o menor mesura, autors com Kafka, Lovecraft, Borges, etc.

"El cor delator"

Aquest text que comentarem a classe pertany al gènere del conte.


Font d'informació

2- Tema

La idea central del "El cor delator" és l'obsessió que té un home en l'ull d'un vell.
A partir d'aquest eix s'articula tota la historia: el protagonista espia el vell fins que finalment acaba amb la seva vida. El desenllaç és molt precipitat ja que de sobte es delata davant els inspectors.

"I cada nit, cap a la mitjanit, jo girava la balda de la seva porta i l’obria—oh, tan delicadament! I aleshores, quan ja havia fet una obertura suficient per al meu cap, introduïa una llanterna sorda, ben tancada, ben tancada, que no traslluís gens la llum, i aleshores passava el cap."

"Miserables!", vaig vociferar, “no dissimuleu més” Confesso el fet! Arranqueu aquestes posts! Aquí, aquí! És el batec del seu cor repugnant!"

Durant tot el relat troben una veu narradora que correspon al protagonista. Està escrit en primera persona.

"Les meves maneres els havien convençuts. Jo em trobava..."

El temps verbal que domina en la narració és el passat per què s'expliquen uns fets que han passat fa un temps incert.

"Després vaig aixecar tres postes del trespol de la cambra i ho vaig dipositar tot entre les llates."

3- Personatges

Com tot relat, poden fer una classificació entre personatges principals i personatges secundaris.
Com a personatges principals trobem al narrador i el vell. El narrador és un personatge principal per què es qui explica la història i a qui li ha passat als fets, per tant essencial pel desenvolupament de l'obra. Després trobem al vell que, sense ell no tenim tema per al relat. Per tant, tots dos són personatges principals.
Com a personatges secundaris tenim només als dos inspectors. Només surten al final de l'obra però no són essencialment claus en el desenvolupament de la història encara que l'home es delati davant d'ells.

Els personatges que surten a l'obra son interns. Per una banda troben al vellet, personatge clau en el desenvolupament de l’argument i, per l’altre banda, troben a l’home que està obsessionat per l’ull del mateix vellet. També troben, en un segon pla, els inspectors.

Els fets són explicats en primera persona, per tant el narrador és el protagonista del relat. Aquest narrador pertany al grup de narradors omniscient per què ho sap tot. Ell explica en tot moment el que passa i fins i tot ens parla dels pensaments de l’altre gent, com per exemple, dels inspectors.

En aquesta història troben un relació entre el narrador i el vell i una altre entre el narrador i els inspectors.
La relació que hi ha entre el narrador i el vellet no es molt profunda, o això saben per què no ens explica molta cosa. Saben que el narrador té una petita obsesió per l’ull del vell. Viuen en la mateixa casa.
L’altre relació entre els inspectors i el narrador tampoc es una relació molt profunda. Per començar no es coneixen de res, per tant es una relació molt simple. Encara que no es coneixien, parlen una bona estona i riuen sense parar.

Poden fer dues classificacions: Per una banda teniem el vell i els insprectors com a persontges plans. D’ell no en saben res. En tos cas, del vell en saben una mica sobre el seu ull però del inspector és un personatge que fa posible aquest final tant curiós.
El narrador pertany al grup del personatges rodons. Al ser narrador es poden ficar en la seva mentalitat. Saben les seves intensions, les seves obsessions i el seu grau de bogeria.

4- Espai

En aquest conte d'Edgar Allan Poe l'espai no és concretat, encara que poden deduir alguna cosa.
L'acció es situa dintre d'una casa, concretament en l'habitació del vell. Per les petites descripcions de l'immobiliari poden dir que els mobles estan fets de fusta, probablement son uns mobles una mica vells. L'habitació del vell té una petita finestra des d'on es veu el carrer.

"La seva cambra era negra com la pega amb l’espessa foscor (perquè els finestrons estaven curosament tancats, per por dels lladres)"

5- Temps

El temps històric tampoc ho especifica. Edgar Allan Poe va publicar l'obra en gener de 1843, per tant el temps històric por ser al voltant d'aquest anys.

El periode de temps intern de la història son vuit nits.
"La vuitena nit, encara vaig ésser més caut en obrir la porta..."

6- Estructura

-Introducció
Tot comença amb un principi molt interessant: El narrador intenta convéncer al públic que no està boig encara que nosaltres no sabem res de res.
Aquest home resulta obsessionat per l'ull d'un vell. Però, es tant l'interès que li desperta que cada nit va a l'habitació del vell a espiar-lo.

Nus
Una de les nits que entra a l'habitació, el vell es desperta. I per sorpresa veu l'ull de l'home que tan l'interés li desperta. Fruit de la seva bogeria mata el vell i amaga totes les pistes i el propi vell perquè ningú sàpiga el crim que ha comès.
Però el que ell no s'hi imaginava és que uns inspectors es presentaran a la casa del vell a causa de una denúncia. Els convida passar i parlen molta estona. L'assassí no està gens nerviós fins que sent un soroll. S'espanta i s'imagina que és el vell el qui fa el soroll. Ara parla amb els inspectors però amb l'ai al cor.

-Desenllaç
L'home convençut que els inspectors saben que ell és l'assassí, els diu que parin de fer-se l'orni i es delata ja que, el soroll que escoltava era el seu propi cor.

7- Estil

El relat està escrit a partir d’una història personal que ens explica el mateix narrador. Com es un escrit basat d’una llengua parlada troben moltes repeticions de paraules o estructures i sobretot moltes exclamacions i interjeccions.

" I cada nit, cap a la mitjanit, jo girava la balda de la seva porta i l’obria—oh, tan delicadament!"

L’escrit es pot classificar com un monòleg per què no hi ha cap conversa ni cap intervenció d’altre personatge.

El narrador explica els fets molt minuciosament amb tot mena de detall.

"La minutera d’un rellotge es mou més de pressa que no feia la meva mà. Mai, abans d’aquella nit, jo no havia sentit tota l’extensió de les meves facultats, de la meva sagacitat. Jo podia amb prou feines contenir les meves sensacions de triomf. Pensar que jo era allí, obrint la porta, de mica en mica, i que ell ni somiava les meves accions o els meus pensaments secrets!"

El narrador utilitza un registre col·loquial per la forma de parlar però amb un lèxic laborat. L’autor de l’obra fa ús d’algun mètode literari per què l’obra tingui un punt de bellesa. Però al ser un text extret de la forma de parlar doncs el poden classificar en un registre col·loquial.
Algunes d'aquestes paraules cultes poden ser: batement, llates, concebuda, m’obsedí...

El vocabulari es simple encara que apareixen algunes paraules cultes. Com l’autor vol donar una mica de vellesa doncs, fa ús de paraules més treballades.

8- Conclusions

-Aquesta obra va ser escrita per Edgar Allan Poe, un dels escriptors més destacats de la seva època.
-La seva dura infantessa va influir en els seus tipus de relats.
-Aquesta obra és un relat que més tard se'l considerarà com a eina de psicologia pel frau d'obsessió que el protagonista.

1 comentari:

salvi ha dit...

Potser dones massa detalls de la seva vida al principi del comentari. Tampoc no cal.

Està molt bé que indiquis, com vinc insistint que feu, la font d'informació.

Potser no m'he explict bé, però no podem parlar de personatges inters sinó de narrador intern o extern, com és el cas. El narrador és el mateix protagonista, en aquest cas, i, per tant, és intern, és clar.

En general el comentari està força bé i desenvolupes correctament i de manera sistemàtica els aspectes més importants.

T'he de felicitar un cop més pel teu rendiment acadèmic i per l'interès que en tot moment hi poses. Alumnes com tu faciliten enormement el bon desenvolupament del curs i de la matèria.

El professor.