Aquest poema es troba en el llibre de "Bruixa de dol" de Maria-Mercè Marçal en la pàguina 51 d'Edicions 62
-Contingut
A partir d'una metàfora ens explica que la tristesa esta present en tots els llocs, ja que, fins i tot en la fusta (un element inert) troben un cuc que plora, per tant, la fusta es converteix en un element viu que també sofreix el dolor de les llàgrimes.
Punt de vista de la veu poètica
Qualifica del seus ulls com una cosa inerta ("Tinc els ulls de fusta") i dona la causa de les seves llàgrimes al cuc que hi habita.
-Recursos
Tot el poema és una metàfora, una forma d'expressar la forma que està present la tristesa.
-Temps i espai
En aquest poema no s'especifica el temps ni l'espai.
Potser, poden dir que el poema està escrit en una època no molt feliç de la poetessa.
-Qui parla?
Esta escrit en primera persona.
-Estructura
Aquest poema està estructurat en una única estrofa de dos versos.
-Esquema mètric
Tinc els ulls de fusta. 5 a
De tant en tant, un cuc hi plora. 7 b
Tipos de versos: el primer vers es d'art major i l'altre és d'art menor.
Esquema métric: 5a 7b
Tipos de estrofa: una estrofa formada per 2 versos.
-Llengua
-Utlitza un llenguatge molt simple i clar.
-Recursos retòrics
-Metàfora
Tinc els ulls de fusta.
De tant en tant, un cuc hi plora.
-Encadenament
Tinc els ulls de fusta.
De tant en tant, un cuc hi plora.
-Hipèrbole
Tinc els ulls de fusta.
-Relació entre el dos elements claus del poema
Tinc els ulls de fusta.
De tant en tant, un cuc hi plora.
-Valoració personal.
Per mi un dels millors poemes. Encara que sigui molt curt per mi està ple de significat i d'emoció.
Quant ho llegeixo en transmet la realitat de la vida, el dolor de la tristesa...
La metàfora que utilitza és molt expressiva.
Un poema que em posa el pèl de punta.
1 comentari:
Ok!
Malgrat ques és un poema curt, molt curt (recorda aquells poemes tradicionals japonesos que s'anomenen haikús que sovint consten d'un o dos versos enigmàtics i il.luminadors), has fet l'esforç d'analitzar-lo de forma completa. Se li podria treure molt més suc... Per exemple amb la tècnica de la pluja d'idees: fusta, cosa sense vida, insensible, eixuta, dura, endurida, corrompible, orgànica, la fusta com a producte final d'un procés vital que comença en la llavor, passa per l'arbre i acaba en fusta que potser va a parar al foc... La vida.
D'on surten els cucs? De la putrefacció. Putrefacció: desengany, cansament, semimort... La imatge del cuc és terriblement desesperada, inspira decadència, angúnia, etc. El cuc es troba curiosament personificat: plora.
En fi, és un poema, com has vist, sobre l'emoció i la tristesa a què condueixen els avatars de l'amor i demés. Sobre la vida, també. Admet moltes interpretacions i tu n'has donat la teva.
Bona feina.
salvi
Publica un comentari a l'entrada