Joan Oliver, "Allò que tal vegada...". Exercici de comparació (2)

Post del professor


1. Llegeix atentament la narració d'Adam sobre la seva expulsió i la d'Eva del jardí de l'Edèn. Compara-ho amb la que apareix a la Bíblia (Capítols 2 i 3 del Gènesi).
Fixeu-vos en el contingut i en la forma. Pel que fa al contingut, ¿quines semblances/correspondències hi trobeu? Pel que fa a la forma, quines característiques estilístiques (lingüístiques) diferencien una versió de l'altra?

Informació del Gènesis

Motius tematics:
El paradís
En el llibre trobem com Adam explica la bona vida que portaven ell i Eva en el Paradís.
("Era una existència regalada. No fèiem res, saps el que vull dir. Res. Ni ombra Elas fuits en queien de les mans tot just el cor començava a desitjar-los")
En la bíblia no ho troben en cap moment que destaqui la bona vida que portaven els dos junts en el jardí de L'edem.

La prohibició
En el llibre ens explica a través de l'opinió d'Adam la prohibició que fa Javhé. Déu els adverteix que podien menjar de tots els fruits dels arbres menys d'un: l'abre de la vida.
"La serpiente era el más astuto de todos los animales del campo que el Señor Dios había hecho. Y dijo a la mujer: "¿Cómo es que Dios les ha dicho: No coman de ninguno de los árboles del jardín?"
Respondió la mujer a la serpiente: "Podemos comer del fruto de los árboles del jardín.
Mas del fruto del árbol que está en medio del jardín, ha dicho Dios: No coman de él, ni lo toquen, so pena de muerte."
Aquest es el fragment està extret de la bíblia que com es por apreciar es uns dels fets més importants.

Invenció
En el llibre està explicat amb un punt d'imaginació. Uns dels molts fets que inventa es la obsesió que té Eva de fer-se un collaret d'estrelles. Un altre punt es el fet d'inventar-se que jugaven al riu a llençar pedretes.
En el llbre de Joan Oliver aparei una discusió sobre si menjar la poma o no, en cambi en la bíblia ho diu tot molt directe sense conversa.
Y como viese la mujer que el árbol era bueno para comer, apetecible a la vista y excelente para lograr sabiduría, tomó de su fruto y comió, y dio también a su marido, que igualmente comió.

El fruit
En el llibre "Allò que tal vegada s'esdevingué" fa referencia que la fruita prohibida es una pera.
En la bíblia no surt explicat si es una poma o una pera

El collaret d'estrelles
En el llibre que estem llegim surt que l'Eva vol fer un collaret d'estrelles cosa que en la bíblia no surt.

Resum més apurat d'aquest exercici

-Una gran difèrencia entre l'obra de teatre i la bíblia és la invenció que fa Joan Oliver. El collaret d'estrelles o el fet que el fruit prohibit sigui una pera.
-Una altre de les difèrencies es com ara que la bíblia no especifica de que treballaven o que l'Eva es cansa del Paradís.
-En l'obra destaca molt la inestifacció d'Eva quant la bíblia no ho destaca gens, ni ho menciona.
-En l'obra de la bíblia és d'un ritme monotom, exhaustiu en els fets de les decendencies, estructures repetitives, no hi ha frases subordinades, l'objectiu es dir tal el que pasa sense preucupar-se de l'estil, estil laconic, aspre, aixut...
-valoració: els presonatges expressen el que senten i troben dialegs al contrari de la bíblia que està escrit de forma indirecta lliure: Un únic narrador i inexistent diàleg

3. Per quina raó Eva convida Adam a menjar de la fruita prohibida? Què hi diu Jahvè en tot això? I el diable?, amb quines raons incita a Eva a transgredir la voluntat de Déu?

Eva desde el principi vol menjar el fruit de l'abre de la Vida perque sap que d'aquesta manera es covertirà igual de poderós que Déu. La serp la tenta a que ho faci i la convenç dien-li que no morira ni la tasta. Ella menja i Adam, convençut per Eva també hi menja.
Déu els havia advertit que podien menjar de tots els fruits del Paradís menys d'aquell arbre i per haver menjat els expulsa del Paradís i estaran condemnats a les maleses de la vida.
La serp d'alguna manera representa el diable que ajuda a què Eva caigui en la temptació. Li diu que no moriran pel fet de menjar el fruit de l'arbre. El diable el que vol es que els expulsin del jardí de L'Edem.

4. Busca un parell d'imatges de Prometeu. Explica el mite i la seva significació per a la Humanitat. Quina lliçó se'n pot treure d'aquest mite? Té relació Prometeu amb Eva? Explica-ho.





El mite de Prometeu

El mite:
Prometeu és un tità fill de Jàpet i de Clímenes que va robar el foc sagrat a Zeus per venjar-se d’ell, i el va entregar als homes que acabaven de ser creats. Assabentat Zeus del robatori de Prometeu el va castigar lligant-lo a una columna i enviant-li un àguila voraç que li devora el fetge que es va regenerant en un suplici etern. Per castigar també els homes afavorits per Prometeu, Zeus els envià dos càstigs: un d’ells és la creació de la dona, representat pel mite de Pandora; l’altre és representat per Epimeteu que encarna la malaptesa humana.

Relació mite de Prometeu i Adam i Eva:
Prometeu igual que Adam i Eva agafen una cosa que està prohibida per poder tenir igual de poder que Déu. Com es port veure en els dos casos surten perden i tenen un castig: Prometeu és castigat a que una àguila li mengi el fetge i Adam i Eva són castigats a viure fora del Paradís.

5. Quin és el càstig d'Eva? Quin és el càstig de Prometeu? Per què són castigats per Déu o els déus?

-El càstig d'Eva es ser tenir fills i ser sotmesa a l'home, es adir, que l'home estarà per sobre d'ella.
Tos de la bíblia que ho narra:

"Tantas haré tus fatigas cuantos sean tus embarazos: con dolor parirás los hijos. Hacia tu marido irá tu apetencia, y él te dominará.-

El càstig que té Prometeu es que una àliga es menji el seu fetge que es generara amb el suplici etern.

-Per tal un com l'altre han trencat la paraula de Déu. A més els dos volen tenir més poder que ell.

Joan Oliver, "Allò que tal vegada...". Exercici de comparació (1)

Post del professor

a) Compareu l'ordinador que teniu al davant amb les finestres d'aquesta aula.

Vaig seure al llit de la meva habitació. No sabia del cert què em passava però sabía que l'únic que podia fer en aquell precís moment era obesrvar l'ambient que tenien els meus ulls per observar.
Volia apropar-me a aquell ambient que sempre s'ha trobat al costat meu però que mai li havia fet cas.
La pantalla de l'ordinador estava encesa, era l'única llum que il.luminaba l'habitació, pintada del negre de la nit, encara que els fanals del carrer estiguessin encesos.
Vaig estar observant l'elegant silueta de la pantalla una bona estona com si aquella forma m'estigués donant pistes sobre el que buscava. El meu cap va fer una maniobra forçada cap a la finestra, era la mateixa forma: quadrada i llisa, d'un color grisós, sotmesa a la foscor.
Encara hi havia gent passejant pel carrer, segurament gent que tornava a casa per concloure el dia o adolescents que començament la nit d'una forma engrescada. Sigui quin sigui el motiu el carrer estaba mig ple de moviment, de vida. Aleshores vaig comprovar que a la pantalla de l'ordinador, dintre d'ella, també hi havia una mica d'aquella vida encara que d'una forma diferent i no tant persistent. Perquè tota la gent que creava aquell món virtual passegava per les seves pàgines, creaven ambientes, mostraven una realitat exactament igual que la realitat del carrer, el món estava reflectit en una miserable pantalla d'ordinador.
mai habia apreciat aquella similitud de la finestra i la pantalla de l'ordinador. Tot era sembalnt perquè tot món neix d'un altre món...

Joan Oliver (1899-1986)

Post del professor



1. Amb quin sobrenom es coneix Joan Oliver com a autor de poesia?

Pere Quart

2. En quin any va néixer?

El 29 de novembre de 1899 a Sabadell

3. Joan Oliver provenia d'una família pobra o acomodada?

Acomodada.

4. On va començar a publicar?

Al diari de Sabadell

5. On va haver-se d'exiliar quan va acabar la guerra civil espanyola?

A Santiago de Xile

6. Com solen ser els personatges de les seves obres teatrals?

Els personatges són esquemàtics, estereotips negatius de tot allò que l'autor vol criticar.

7. Oliver projecta la seva visió humorística i sarcàstica sobre... quina classe social?

La classe burgesa

8. Com es caracteritza el llenguatge literari de Joan Oliver?

Un registre col·loquial i un to familiar però sempre correcte, amb estructures sintàctiques conversacionals, per tal de conferir el major realisme i força als seus personatges.

Joan Oliver, "Allò que tal vegada...". Els personatges en imatges

Post del professor

Cerca imatges dels personatges bíblics que intervenen en aquesta obra de Joan Oliver: el diable, els àngels, Adam i Eva, Caïm i Abel, Déu o Jahvè. Escriu una breu definició d'aquests personatges i contextualitza'ls dins la història bíblica.

-ÀNGELS






Un àngel és una presència divina que entra en contacte amb els humans. Segons de quina religió es tracti, els àngels són esperits, déus o encarnacions del creador.
Al catolicisme els àngels acompanyen Déu al cel. Àngel ve del grec angelos, missatger o ésser enviat per Déu. Tenen diferents missions, propòsits o tasques, d'una manera similar als treballs o ocupacions. Els àngels no tenen sexe.

-DIABLE



Un dimoni és un esperit sobrenatural. Originàriament, la paraula ve del grec δαίμων, daemon, que designa un esperit molt savi, però no malèfic, contràriament a l'acepció que té en la majoria de cultures per influència religiosa.
El diable és el nom amb què les religions judeo-cristianes identifiquen el principal enemic de Déu.

ADAM I EVA


Adam i Eva segons la creença cristiana van ser els primers pobladors de la terra. Van ser creat per Deu en el sisé dia de la crecaió.
Es una historia ficticia que explica el mal de la tentació, simbolitzat amb una poma.

CAÏM I ABEL



Caïm: Segons l'Antic Testament, Caïm o Caín fou la primera persona nascuda i no pas creada, ja que era fill d'Adam i Eva, el primer home i la primera dona.
Era llaurador
Abel: Era pastor de ovelles.
Tan Caïm com Abel son els fills de Adam i Eva
Narra la historia que Caïn mata a Abel per que li te enveja

DEU



Deu es conegut com a Jahvé. Es deu per tant te el poder suprem.
Ré un paper molt important en la biblia

Joan Oliver, "Allò que tal vegada s'esdevingué"

Post del professor


ACTIVITAT PRELIMINAR

La forma de veure i entendre la importància de la família crec que ha variat al llarg de la història.
Antigament es tenia molts de fills. Era normal perquè en aquells temps era molt difícil la vida i com ja de petits treballaven era més mans per treballar, a més que les prevencions no eren tan bones com ara.
Pel que fa actualment les famílies s'ho repensem més a l'hora de tenir una criatura a casa. L'economia el temps i les dificultats que es tenen avui en dia no fa possible de tenir una família con les d'abans encara que sempre hi pot haver excepcions.
En una família és molt important les relacions que hi hagi entre els membres. Crec que la relació entre pare i mare ha de ser igual encara que les noies tenen tendència a tenir una relació més pròxima amb la mare i els nois una relació més estreta amb els pares.
¿per què els fills son importants?
Doncs per què quant un matrimoni es casa tenen com una necessitat de tenir un fill per què les relacions entre ells sigui com més fort, a més que sempre neix aquesta necessitat de tenir un fill i la mare sent una sensació de maternitat. Una sensació semblant al llibre de "Solitud"
Dos fills en la quantitat perfecta de fills, i no perquè sempre es diu de tenir el nen i la nena si no perquè es com més sensació de família complerta. Més de dos ni pensar-ho, però menys sí que també pot estar bé.
Quant una família té un fill crec que des del principi s'han d'educar.
¿Per què?
Per què si de petits no li ensenyes el que està ben fet, i el que li pot passar si fa una cosa dolenta de grant pot ser que quant li renyis no et faci cas. El millor una educació des del principi.
Discriminació de sexes...
No, personalment en la meva família no hi ha cap tipus de baralles per això.
Diversitat de famílies...
Si examinen les famílies porten veure que actualment hi ha més "diversitat". Hi ha de monoparentals, homo sexuals casats... ho trobo tot bé. la meva opinió sobre això es molt simple, es la seva vida i que facin el que vulguin.
No, el matrimoni no es necessari per formar una família per què no et fa falta ningún paper per veure amb algú i tenir fills.
Una mica de la meva família
Crec que la família es important perquè en realitat són els que sempre estan mal tu. Es veritat que de vegades poden treure't de polleguera però si et castiguen o fan alguna cosa que no t'agrada segur que en el fons ho fan pel teu bé.
Per mi la meva família es molt important i no la camviaría no camviaria res.
¿Per què?
Per què he viscut amb ells tota la vida, i en el fons si ha passat alguna cosa dolenta al final m'adono que no es tant com jo em pensava.
M'agrada la meva família...
Per dir per acabar que jo no sé si em casaré o no, si tindré fills o no....es un futur massa incert.

.

Solitud, cap. final, La davallada

Post del professor

1. Quins sentiments creus que dominen la Mila quan inicia "la davallada". Explica també l'última frase del capítol en el context de la novel·la.

Amb els mals tràngols que ha passat la Mila al llarg de la història, i ara la violació, crec que la seva decisió és la correcta.
Uns sentiments de sentir-se malament per les siutacions que ha viscut, la violació que ha sofert l'han tocat molt psicològicament.
La mala vida que portava amb el seu marit sempre ha provocat una sensació melancòlica a ser conscient de que no pot tenir el que realment vol.
Sentiments de culpabilitat, ira, menyspreu tot s'ha juntat i s'han convertit en l'acceptació de la seva solitud, perquè aquell lloc i la companyia no era la correcta.

2. Opinió personal sobre la novel·la. Pots desenvolupar qualsevol tema de reflexió que t'hagi pogut suscitar la lectura d'aquesta obra.

"la solitud"
crec que aquest llibre sobretot ens hem de fixar en la figura de la Mila dintre del context social de l'època. Antigament, si no estic del tot errada, una dona que no estigués casada i hagués format una familia estaba molt mal vist. Aquesta novel·la, especialment el final, és un moment molt emoyiu, ja que la fogura de la dona aconsegueix surtir-se de la situació i començar la seva vida en solitud amb total llibertat

capítol 17: aquella nit

Post del professor

1. Al començament del capítol, la Mila retroba un element d'esperança. Concreta-ho i explica-ho.

"Ella sentia no tenir-ne l'aire. Avui encara li havia dit maca i tampoc s'hi sentia ella de bonica, avui. Però lo que pensava: aquell home seria d'un anar contentadís, de trobar-ho tot bé; era sort genit així..."
El marit no li fa ni cas pero que aquell noi li hagués dit <> li fa veure que el que busca no està del tot perdut, i qui li diu així és un personatge rialler, simpàtic i optimista

2. Reprodueix el fragment que et resulti més esgarrifós de l'actuació de l'Ànima en aquest capítol i justifica la teva resposta.

"vegé un gran lluminaria i cregué que la vida li mancava; mes abans de pedre del tot coneixença, encara sentí caura-li al damunt i enfonsar-se en ses carns la grapa peluda i l'aleada roent de fera"
perquè auqesta descripció de com aconsegueix violar-la i la descripció d'aquest moment és molt esgarrifós tot i que no ho descriu esplicitament

3. Com aconsegueix l'Ànima violar la Mila?

Primer de tot va "de bones" i la vol comprar amb diners però la Mila s'escapa i fuig. Ell la persegueix i al caure ella queda com insconcient i es el moment en que la viola

4. D'on treu l'Ànima els diners que ofereix a la Mila per intentar comprar la seva voluntat?

Suposadament li roba al pastor

5. En aquest capítol, la Mila comprèn moltes coses i lliga molts caps. Per exemple, ¿per què el pastor no podia enamorar-se o voler la Mila?

per el respecte a la memoria de la seva difunta esposa

6. Quines reflexions fa la Mila sobre la vida?

"Era una vida i no en tendría més que aquella...Només una vida...Era cert? Però tornà a recordar el pasrtor. El pastor sempre parlava d'altres vides, de vides estades que preduraven en aquesta. Tot lo de centúries enrere vivia, segons ses rondalles; tot el mon era ple de visions i d'espectres que vagaven entre el cel i la terra, despressos de la carn i ossos que un remps els hi donaren forma perceptible."
Recorda el queli va dir el pastor sobre que hi havia latres vides, vides que eren eternes. Tot el món era ple de visions i espectres que vagen per mar i cel...