dilluns, 27 d’octubre del 2008

capítol 7: Primavera

Post del professor




1 - La primavera fa el seu esclat i la Mila se sent plena de vida. És evident que el canvi d'estació (l'escenari exterior) té una influència directa en l'estat anímic (escenari interior) i, fins i tot, en l'aparença física de la Mila. Reprodueix-ne algun fragment que ho exemplifiqui.

A n'aquests cambis externs responien, en lo interior, una plenitud exaltada de sentiments i una impressionabilitat tan soma, que a n'ella mateixa la desconcerten per lo insòlits, fent-li sentir com si son ésser es múltipliques i la fesn una dona nova per a cada moment de la vida

2 - Aquest és un dels capítols en què el llenguatge literari de la Víctor Català es manifesta amb tot el seu potencial retòric. És un llenguatge evocador, que no diu les coses directament o de manera explícita, sinó que les suggereix, per això hem de llegir la novel·la "entre línies". Es tracta, ja ho hem pogut veure, d'un estil detallista, que de vegades es recrea en aspectes morbosos (recordem l'episodi de la cargolada o la descripció de l'Ànima) i barroc (descripcions abundants i profusió d'adjectius i comparacions metafòriques).
Dit això, reprodueix algun fragment que et resulti especialment expressiu i que es relacioni directament amb la transformació física ("canvis externs", com diu la mateixa narradora de la novel·la) de la Mila en consonància amb l'esclat de la natura


Sos ulls, nets i clarífics, mes plens de serenors malicòmiques, s'animaven amb sobtats llampegueigs, sos llavis s'envermellien amb una intensitat fins aleshores inconeguda, sos pits prenien turgències de pits de mare novella, i una lleugeressa gràcil i harmònica ritmava tots sos moviments

3 - Els altres també s'adonen d'aquesta transformació. El pastor i l'Arnau són els primers en fer-ho notar de manera ben clara quan queden admirats per la bellesa que irradia la Mila. Reprodueix els fragments que ho il·lustren.

Pastor: -Vaja, ermitana, digueu pas mal de Sant Ponç, si déu dona de bé! ha fet amb vós com una mena de miracle. Quant vàreu vindre ací, vos es figuraba l'ànima contraclaror, i ara doneu; seu la dona mes maca i regalada que haja atrapada en ma vida.
Arnau: -Ai mare! Poc vos havia conegut... sembleu una altre...

4 - Reprodueix la descripció en què se'ns apareix la Mila en la plenitud del seu erotisme. Quan se sent observada per l'Ànima, ¿com reacciona ella? Quins sentiments contradictoris l'envaeixen. Per què es planteja d'anar-se a confessar i quins dubtes se li presenten davant la confessió.

...En aquesta disposició s'adormí: mes el son, mofeta i impudorós de si, li esbatarà una mica els dos davants del sac, quals botons alts li havia fet descordar la calor, li encogí una cama en forma de pontell i li entrevirà el bust de front a la malesa

Com reacciona?
*Després, tot de cop, doblà el cos sobre les cuixes juntes, amagà la cara i s'abraçà els genolls espaudicament. Una onada xardorosa feta de vergonya, de felicitat, de por i de desig tot alhora, la´invadí, muntant-li els peus al cap, i enrotllant-li l'ànima sobre si mateixa en vertiginós remoixell, li féu quasi bé pedre coneixença.

Sentiments contradictoris:
vergonya, felicitat, por i desig.

*es planteja anar a confesar per:
1) En Maties havia anat a veure el Senyor Rector i això li fa recordar que feia molt de temps que no es confensava
2) Té un sentiment de culpa per les sensacions que havía sentit abans: desig

*Dubtes: si aquelles impressions que considerava pecat, eren tan dolents per a anar a confesar-se
Tampoc sap con dir-li al pastor.

5 - En aquest capítol, la Mila parla clar sobre la sexualitat del seu marit. Què en diu exactament?

...Mes en Maties no tenia mirada de cap mena: era ella ho reparava bé per primer cop en la vida. No tenia mirada de cap mena per que ell reganava la pau; la pau de la bèstia, pero bèstia anormal, més bèstia que les altres, puix una bèstia sense zel...

Em Maties, doncs, no manisfesta cap desig.

6 - Mila es troba insatisfeta sexualment en un doble vessant: sensual i maternal. Reprodueix-ne el fragment corresponent.

Maternal:
Sorpresa i confosa es descobria aires de gata moixa, positures equívoques, manyagues traidoretes, modulacions plenes de prometences, abaixaments de parpes torbadors, bleixos continguts...(...)Qui fos com elles!

Veu una mare gata amb els seus fils i li ve el sentit maternal. També té cura d'un anyell i es mostra més carinyosa que mai amb el Baldiret.

Sensual:
Si en Maties hagués estat una altre mena de home, un home com els altres, que se la mirés a n'ella com els altres homes....

Vol que le seu marit se la miri i sentir-se desitjada, però tot es en va

7 - En aquest capítol, el tema de la maternitat ocupa un lloc important. Explica per què i en quines escenes ho podem veure.

La Mila vol tenir un fill, pero sap que amb el seu marit no és posible. Es primavera i veu al seu voltant aspectes que li recorden la fertilitat.



dijous, 23 d’octubre del 2008

Capitol 5: sumant dies

Post del professor

1 - Què li demana la Mila a la Marieta? Li concedeix...?

Si li deixa el Baldiret ja que es quedi amb ella a l'ermita.
Li diu que si, fins que s'adapti a viure allí.

2 - El Matias, ja ho hem vist, és un home bastant insípid i apàtic. Posa'n un exemple que sigui prou eloqüent d'aquest capítol.

-Que no ho sap Gandul més que gandul. Te duia una bona nova, tindrem un nen
-Ah! Deu sap que em pensava


3 - La influència de l'Ànima comença a fer-se notar sobre el Maties. Explica com.

I, diga l'Anima lo que vulga. No et fa vergonya a tu, un home sa i concret, d'anar captant pel món?

Les males maneres de fer d'en Maties li estàn influin a ell i li porten pel mal camí

4 - Exactament, ¿quins retrets, plens de ràbia, li fa la Mila? ¿Com reacciona ell?

Saps per què vols captar? Per a entretenir la mandra, per que fins i tot tu mateix té dones pena de jeure tot el dia...


La Mila s'adona de com es de gandul el seu marit i quines maneres de vida està portant

5 - Per tal que la Mila es distregui i se li passi una mica el mal humor, el Pastor proposa de fer una "cargolada". Reprodueix-ne algun fragment que et cridi l'atenció i explica per què.

La flamada començava de baixa esqueixalant-se ací i allà, i sota d'ella se sentia el xiuxiueig dels cargols que es rostien
És un fragment una mica fastigós, ja que t'ho imagines amb tanta facilitat que sembla que ho estàs veient.

6 - L'Ànima és un personatge bestialitat. Assenyala-ho amb exemples.

L'anima una bestia per la seva manera de caminar, de mirar, la de menjar (no utilitza ganivet).
Al final del capítol la Mila el compara amb una gossa

Relacionen el mal humor i la forma de ser amb un gos, ja que es un home una mica desagradable

7 - ¿Quin animaló és el que l'Ànima porta sempre amb ell?

Una fura

8 - El pastor torna a advertir la Mila que cal anar amb compte amb l'Ànima. Indica-ho.
L'Anima caça conills. Un dia amb la seva escopeta per poc li dona a un pastor ja que el pastor salvava els conills que ell volia caçar.
Els guàrdies li van treure l'escopeta per la va recuperar

9 - ¿De quina manera viu i es guanya la vida l'Ànima?

Caça conills i fa coses que de moment no sabem. Te una vida terbula. es deixa portar per l'anima.

divendres, 17 d’octubre del 2008

"Solitud", capítol 3, Claror

Post del professor

1 - Elaboreu un vocabulari d'entre 5 i 10 paraules poc usuals amb la corresponent definició del diccionari.

Crestallera: no apareix en el diccionari general.
Fullatec: planta
Gratalls: Edifici molt alt i que té molts més pisos del que és habitual
Margina: Acció que consisteix a deixar de banda una persona o una cosa
Faunet: Conjunt de les espècies animals d'un país o d'una regió o d'un període

2 - Elaboreu un breu recull d'expressions dialectals i/o pintoresques del pastor Gaietà.
Té atre genit que vós l'ermità pensi....ell tot s'ho pren amb catxassa, vós seu manat de nyirris....m'erri?

3 - El pastor comença a exercir un paper de guia muntanyenc i espiritual per a la Mila, aconsellant-la i advertint-la dels perills del món. El pastor sembla tenir bon ull i conèixer bé la Mila. Pregunta: ¿En quina frase el pastor descriu la diferència de caràcter (de "genit", diu) entre la Mila i el seu espòs Matias?
Té atre genit que vós l'ermità pensi....ell tot s'ho pren amb catxassa, vós seu manat de nyirris....m'erri?

4 - Assenyala aquelles situacions que remeten al sentiment de maternitat de la Mila.

Quant el Baldiret estava en la cisterna
Ex: la Mila se'l guaitava amb l'ai al cor, tement veure'l caure a la cisterna
La Mila fa un gran prec.
La Mila se'l guaitava enlluernada, tornant a sentir en ses entranyes, l'aleada calda de la febre.
-Miracles, miracles!- deia el pastor....-veian, doncs!-I abocant-se ella també a la penya i xuclant coratjosament aquell gal pur, que li trencava les dents i li aturava al respir, la dona féu de pensament un gran prec....

5 - Explica en quines circumstàncies es va donar la mort de la muller del pastor. De quina manera afecta aquesta tràgica pèrdua al pastor?

La va atropellar un carro

6 - Quin és el consell que el pastor dóna a la Mila en relació al personatge de l'Ànima?
que no fes cas d'aquell home doncs era la cosa més roïna de la muntanya


7 - De quin color predominant percep la Mila el paisatge? Hi trobes relació amb el seu estat anímic? Explica-ho amb exemples.

De color gris. per que no tenia ganes d'estar allà, estava trista

dijous, 16 d’octubre del 2008

Capítol 1: la pujada

Post del professor


1. Fes una llista d'entre cinc i deu paraules que et resultin desconegudes i cerca'n la definició al diccionari.
Collades: Depressió suau del terreny per on es pot passar fàcilment d'un costat a l'altre d'una serralada
Lluerts: 1. Obertura que es fa al sostre o a la part de dalt de la paret d'un espai soterrani perquè hi entri la llum
Emfitèutics: no apareix en el diccionari convencional
Poulanques: no apareix en el diccionari convencional
Tarlà: no apareix en el diccionari convencional


2. Escriu aquelles expressions col·loquials o frases fetes dels personatges que et cridin l'atenció.

-ànsia, que em de baixar!
-Deus vos ho poc!
-en fa migranya, això...
-reina del cel!
-quatre cops de coll i serem a la Fita....

3. Escriu una breu caracterització psicològica de la Mila a partir de les situacions que viu en aquest capítol, dels pensaments que li volten pel cap o de les seves reaccions.
Primer de tot li dona malhumor per què té calor durant el trajecte.
Ex: "entre el solei, la polsaguera i la contrarietat li havia donat un gran malhumor a la dona"

Al veure els paisatges i la vida que hi ha en un poble que s'anima peo al escultar que li deien ermità s'empipa
ex:En Maties havia tingut raó, era bonica i riallera l'entornada de Ridorta, d'aquell poblet amuntegat dalt de turó...
La pujada a l'ermita se li fa feixuga i quant arriba nota una sensació que es resumeix en una paraula: solitud.

4. Coneixem el Matias a través dels ulls de la Mila i de les seves impressions. Reprodueix els fragments on podem trobar pistes o indicis per a una descripció del Matias i comenta'ls.
"L'altre esquena, ampla i tova com un coixí, semblava voler eixir-se del grec negre que l'oprimia, tibant d'aixella amb una amenaça constant d'estripar-se"

Físicament es un home gran, que s'ha engreixat molt d'ençà que es va casar. es molt apatic, molt deixat....

5. Quina mena de relació personal hi ha entre la Mila i el seu espòs. Reprodueix els fragements que creguis significatius i comenta'ls
Indifernecia.
-Beneita! Tan és un ofici com un altre.
Ella estava sola mentre parlava amb el Maties.

També la falta de respecte que te en maties quant pujen la muntanya.

6. Com és descrit el pla i la muntanya. Contrasta'n les dues visions.
Pla: era bonica i riallera l'encontrada de Ridorta, d'aquell poblet amuntegat dalt del turó i voltat per l'anella vistosa d'una faixa de pla.
es alegre i viu.

Muntanya: sota seu no es veien més que onades de muntanyes, de muntanyes immenses i siolencioses que s'afexien, s'aplanaven, se submergien en la quietsa ombrívola del capvespre que, com una boira negre, se les hi entenia al damunt, omortollan-les
Es fosca i deserta

7. Copieu algun fragment d’aquest capítol on es compari la muntanya amb un atribut humà.
"en forma de un pit de dona..."

8. Copieu un fragment en el qual el "paisatge interior" (sentiments, sensacions...) i l'exterior s'identifiquen.
Quina solitud!. murmurà, alterada i sentint que el cor devenia, d'inprovís tant o més obac que aquelles pregones.

9. En quina època de l'any transcorre aquest primer capítol? Com ho sabem?
Primavera per que hi ha un fragment en que narra les carcterístiques d'aquesta época a través de la natura.
"planes de solde primavera..."

10. La Mila, referint-se al llarg camí que fan abans no arriben a l'ermita, diu que això és pitjor que el Purgatori. Què és el Purgatori? Busca'n alguna imatge.

Purgatori: lloc on van les animes mo comnenades a l'infern abans de passar al cel.


11. Què és una ermita i un ermità. Busca i penja al teu blog imatges d'ambdós.
ermita: capella en despoblat
ermitana: el qui té cura d'una ermita














diumenge, 12 d’octubre del 2008

Víctor Català en vídeo

Post del professor

1-Data i lloc del naixement?
11 de setembre de 1869 a l’escala.

2- A més d’escriure quines altres aficions té?
Pintar, dibuixar i esculpir.

3- En què s’inspira?
S’inspira en les persones i els paisatges.

4- Per què tria el pseudònim de Víctor Català?
Per por de ser marginada, ja que escriba d'una manera agosarada i el fet de ser dona no estava ben vist.

5- En quin any es publica Dramas Rurals?
1902.

6- Característiques de la obra
Tragedies i personatges conflictius.

7- Any en què es publica Solitud
1905.

8- Quants capítols té la novel·la?
18 capítols.

9- Descriu els personatges de Solitud
Mila: Ermitana
Gaieta: Pastor
Maties: Marit: representa les forces del mal
Anima: Dolent. També de les forces del mal.

10- Que representen cadascun d’ells?
Maties i l’Anima: dolents, les forces del mal
Gaietà i la Mila: bons.

11- Període de temps d’acció de la novel·la
Primavera- tardor.

12- Breu argument
El tema de la novel·la gira al voltant del conflicte interior entre una dona que és troba enmig d'un entorn físic i social difícil. Però ella lluitarà amb totes les seves les forces per super-ho i finalment rebutjar al matrimoni i acapta la solitud.

divendres, 10 d’octubre del 2008

Literatura modernista

Post del professor

1) Fes un esquema sintètic d'aquest article.
Modernisme es basa a modernitzar Catalunya, europeïtzar la cultura catalana/cosmolita. El que es proposen és superar la Renaixença.
Maragall és el pont entre Europa i Catalunya: Goethe Wagner i Nietzsche
Rebuig de la societat industrial (esclavatitza l'home)
Dues possibilitats: l'evasió art com a refugi) i l'acció de criticar a la societat directament
Rosiñol: activista de festes modernistes
Modern/romenticisme: imaginació, creativitat, passió, rebel·lió.

2) Escriu un breu article (no més de quinze línies) sobre la vida, obra i importància de Joan Maragall. Assenyala-hi el paper que va tenir en la gènesi del Modernisme.
Joan Maragall i Gorina (Barcelona, 10 d'octubre de 1860 – Barcelona, 20 de desembre de 1911) va ser un poeta català.
Les seves obres estan organitzades en etapes:

1a Etapa vitalista (1888–1893)-l'oda infinita
-comença a publicar a la revista L'Avenç
-escriu Pirinenques
-comença a escriure al Diario de Barcelona.
-La vaca cega
-poema Excelsior.

1a Etapa decadentista (1894–1895)
-Estrofes decadentistes (1894)
-poesia Poesies (1895), on apareix publicat La vaca cega

2a Etapa vitalista (1896–1905)
-Visions i Cants

2a etapa decadentista (1906–1909)
-Enllà (1906) un recull de poesies on apareix la 2a part del Comte Arnau, Haidé(1906) i Nausica (1906), basat en la Penélope de l'Odissea d'Homer.

3a etapa vitalista (1909–1911)
-L'Església cremada.
-el Cant Espiritual i la 3a part d' El comte Arnau i Oda nova a Barcelona.

3) Per què Nietzsche és un filòsof especialment influent per als modernistes?
Maragall encomana a la seva generació l'entusiasme per Nietzsche, aquell crític despietat del passat i intempestiu profeta del futur.

4) Per què rebutjaven els modernistes la societat industrial que els va tocar de viure?
la burgesia produeix la seva primera generació d'artistes, un part difícil i traumàtic que produeix la mateixa reacció que s'havia donat en les primeres generacions d'intel·lectuals burgesos de les societats industrials europees. Aquesta nova generació afirmarà la seva vocació en oposició a la pròpia classe.

5) Escriu un breu article (no més de quinze línies) sobre la vida, l'obra i la significació de Santiago Rusiñol dins el moviment modernista.
Santiago Rusiñol i Prats (Barcelona, 1861 - Aranjuez, 13 de juny de 1931) fou un pintor, escriptor, col·leccionista, periodista i dramaturg català. Fou un artista polifacètic i un dels líders del Modernisme a Catalunya. La seva producció pictòrica, amb un miler d'obres, i literària, amb un centenar de títols a més d'un extens nombre d'articles, el situen com a referent decisiu de l'art, la literatura i les idees estètiques del seu temps. Per bé que seria força agosarat de classificar-lo entre els "grans" de tots els gèneres que conreà, les seves qualitats proteiques i dinamitzadores l'han fet esdevenir un dels puntals de la cultura catalana.

6) Cerca informació sobre les Festes modernistes de Sitges, organitzades per Santiago Rusiñol.
Durant l'estada de Rusiñol a Cau Ferrat es van organitzar diverses festes, conegudes com les Festes Modernistes. La més rellevant és quan Rusiñol va comprar dos quadres del Greco a París i el 4 de novembre de 1894, en arribar al poble, van ser rebuts com si d'una festa major es tractés, amb una comitiva popular i personalitats rellevants del món intel·lectual català[1]. Els quadres eren "Les llàgrimes de Sant Pere" i "Magdalena Penitent".

dijous, 9 d’octubre del 2008

"Solitud" de Victor Català

Post del professor

1) En quin any es va publicar Solitud?
En 1905

2) Per què penses que Caterina Albert signava les seves obres sota un pseudònim?Per por de ser marginada ja que en aquella època esta mal vist que una dona escrigués d'aquella manera i mostren la realitat tal i com és

3) En quin sentit Víctor Català es pot considerar una escriptora modernista?En què la trama de la seva obra és de conflictes personals que tenen un paral·lelisme amb la societat de l'artista modernista i la societat d'aquell temps. També és pel seu estil literari

4) Quina és la visió que Víctor Català té del món rural que descriu en les seves obres?pessimista

5) Penses que Solitud es pot considerar una novel·la feminista? Sí? No? En part? Per què?Si perquè al ser la protagonista i l'escriptora dona doncs posa en les escrits la forma de pensar i de ser com a dona

6) D'on li neix la insatisfacció a la protagonista, la Mila?
D'una matrimoni fracassat

7) Quines vies de sortida o evasions perseguirà la Mila al llarg de la novel·la per intentar superar la seva tristesa i el seu fracàs matrimonial?un amor i un efecte que no troba en el seu marit, del sentiment de maternitat al voler tenir un fill i gràcies la pastor troba la poesia a través de les seves obres

diumenge, 5 d’octubre del 2008

EL MODERNISME

Post del professor

1-Elabora en el teu blog una col·lecció amb imatges comentades que il·lustrin l’estètica modernista en els edificis, en els cartels o arts gràfiques, en les joies, en el mobiliari, en els diversos elements decoratius, en l’escultura, en els vitralls, ect…..
Aquesta imatge correspont a una plaça que hi ha al Parc Güell. S’hi mirem la imatge ens adonem la abundancia de columnes, pero cap d’elles aguanten. Nomès les que estàn toetes són les que aguanten el pes. En el sostre hi ha imatges de les quatre estacions de l’any fetes amb rajoles trencades en forma de mosaïc.





El drac del Parc Güell es un dels monuments més famosos d’aquest parc. Està fet, com molts altres decorats, amb rajoles trencades i fins i tot, trobem l’ull fet amb una ampolla de vidre





La fotografía es d’un vitrall modernista que com es por veure té unes formes molt propies del modernisme




2- En quins período de temps té lloc el Modernisme?
Entre el 1888/1906 al 1926

3- En quins ámbits de les arts es manisfesta amb més força el Modernisme?
Arquictetura i arts grafiques, plastiques, música, literatura…..

4- Cita tres tipus d’edificacions en les quals podem trobar trets formals propis del Modernisme.
La pedrera, Sagrada Familia i parc Güell

5- Quin és el sector industrial que experimenta un major creixement?
Textil

6- Quines són les principals característiques formals que defineixen l’art modernista?
Predomini de la corba sobre la recta, dinamisme de les formes, detalisme de la decoració eb la recerca de l’estetica, l’aparició de la natura i les figures de la dona.


7- Busca quadres i dibuixos de Santiago Rusiñol i de Ramon Casas. Descriu-los i comenta’ls.
La primera imatge es un quadre de Santiago Rosiñol. Com es propi del modernisme i es pot veure en aquesta imatge la importancia de la lluminitat en el quadre.

El segon quadre es de Ramon Cases, un quadre que ens dona informació sobre la manera de vestir de l’epoca i la manera tan detallista de pintar.