dissabte, 16 de maig del 2009

Activitat final (!!!) de síntesi

Post del professor

Si volem establir una relació entre els diferents personatges de totes les obres que hem llegit, sobretot centrant-nos en la dona, primer hem de recordar que s'esdevé en cada un dels llibres.

1) Solitud: la protagonista és la Mila, una dona que durant tota la novel·la intenta aconseguir la llibertat, ja que no vol estar amb l'home que s'ha casat. Finalment aconsegueix la llibertat a través de la solitud renunciant al matrimoni.

2) Allò que tal vegada esdevingué: La figura d'Eva representa la dona que es troba rodejada de l'ambient familiar i l'encarregada de fer totes les feines domèstiques. Després trobem Caïm, un personatge masculí efeminat.

3) Maria Rosa: La protagonista femenina és la Maria Rosa. Una dona amb el cor trencat per la malenconia que li provoca la falta del seu marit. A partir d'aquest personatge es veu la discriminació que hi ha cap a la dona, a través de les feines que fa (diferenciades a l'home) o la diferencia entre una dona casada i una dona soltera.
També hi ha un reflex d'aquesta discriminació en altres personatges, coma ara la Tomasa, que es expulsada de la seva pròpia casa per què no podia assistir a una reunió.

4) Bruixa de dol: Per últim tenim el llibre de la feminista Maria-Mercè Marçal, una dona lluitadora per la llibertat de la dona. Aquesta voluntat de lluita és la que li permet escriure uns poemes molt metafòrics sobre la figura de la dona en la societat i les dificultats que tenen però també es reflecteix l'esperança de crear un món on la igualtat sigui present.

Si observem les anteriors descripcions dels diferents llibres trobem que tenen un element comú: la figura de la dona.
Des del principi de la història la dona ha sigut discriminada en totes les societats. Per desgracia aquesta diferència encara la trobem en els nostres dies però en un menor grau. Antigament la dona no treballava i s'havia de quedar a casa a cuidar dels fills ni tampoc tenia dret al vot. En els països desenvolupats aquestes diferencies s'han esborrat però encara hi ha molts països que les lleis continuen igual.
Aquesta evolució del paper de la dona en la història es pot veure reflectida en les novel·les tractades a classe.
Les lectures que hem treballat son d'anys diferents, això facilita poder detectar les diferencies que s'establien entre les diferents societats.

Ara bé, si em d'extreure una conclusió de totes aquestes lectures es que la voluntat de lluita mai s'ha de deixar perquè hem de lluitar fins al final.




Comentari literari d'un poema (VI)

Post del professor

Aquest poema es troba en el llibre de "Bruixa de dol" de Maria-Mercè Marçal en la pàguina 62 d'Edicions 62

-Contingut

Com es propi d'aquesta poetessa, aquest poema ens expresa una emoció a partir d'una metàfora. D'una forma molt cortesana, ens presenta un estat d'ànim, com es la ràbia i el dolor que provoca un enemic.
El contingut del poema es centra en la descripció que té l'enemic en la seva vida. Es compara amb una papallona sense llibertat a causa del caçapapallones que la persegueix per privar-li un dels elements més importants en la vida: la llibertat.

-Punt de vista de la veu poètica

La intenció que amaga aquest poema es transmetre el malestar i el dolor que li causa l'enemic. Aquesta comparació que fa amb una papallona i el fet que no pugui volar amb tota llibertat no es una simple coincidència. Aquest llibre d'antologia poètica té un objectiu molt clar: defensar la llibertat de la dona.
La papallona representa a la dona i l'enemic representa a l'home, que a través del caçapapallones atrapa i sotmet a la dona.



-Recursos

El principal i únic recurs que utilitza és la metàfora. Gracies a aquest recurs literari pot reivindicar la llibertat de la dona amb la utilització d'elements de la natura (la papallona) i elements que la destrueixen (el caçapapallones).

-Temps i espai

En aquest poema no s'especifica el temps ni l'espai.

-Qui parla?

Aquest poema esta escrit en primera persona del singular. Els esdeveniments estan compostos per la mateixa que les pateix.

-Estructura

El poema esta estructurat en una única estrofa composada per quatre versos.

-Esquema mètric

Dolç enemic 4 a
amb caçapapallones 6 B
em pares trampes 4 c
pels plecs del plaer 4 d

Tipos de versos: Tots els versos són d'art menor menys el segons que és d'art major.
Esquema métric: 4a 6B 4c 4d
Tipos de estrofa: una estrofa formada per quatre versos
Rima: no té rima

-Llengua

-Els verbs estan conjugats en primera persona del singular.

-La majoria de noms i els adjectius es trobem en plural

-Utilitza una llengua col·loquial i simple (pot entendre qualsevol tipus de públic.)

-Recursos retòrics

-Al·literació

Repetició volguda d’uns mateixos sons al llarg d’uns versos.

Dolç enemic
amb caçapapallones
em pares trampes
pels plecs del plaer

-Antítesi

Oposar en una mateixa frase dos mots, pensaments o expressions de sentit contrari.

Dolç enemic

-Encadenament

Trencament forçat del discurs al final d’un vers que té la seva continuació en el posterior.

Dolç enemic
amb caçapapallones
em pares trampes
pels plecs del plaer

-Hipèrbole

Figura que es fonamenta en una exageració evident

Dolç enemic

-Metàfora

Figura en la qual se substitueix l’objecte real per un d’imaginat per l’autor, amb el qual existeix una determinada analogia.

Dolç enemic
amb caçapapallones
em pares trampes
pels plecs del plaer

-Valoració personal.

He elegit aquest poema per la seva bellesa en la forma de dir les coses. la figura de la papallona com símbol de la llibertat i el caçapapallone com una trava que trobem per poder ser lluïres, crec que ha sigut molt encertada.

Un dels millors poemes del llibre.

dijous, 14 de maig del 2009

Comentari literari d'un poema (V)

Post del professor

Aquest poema es troba en el llibre de "Bruixa de dol" de Maria-Mercè Marçal en la pàguina 119 d'Edicions 62

-Contingut

Aquest poema gira entorn del feminisme. Maria-Mercè Marçal, representant d'aquest moviment, vol transmetre les seves idees mitjançant aquest poema. Transmet temes com la supressió de la dona o l'esperança, tot relacionat amb aquesta ideologia.

-Els quatre versos de l'encapçalament, ens presenta una situació concreta: les dones fent el símbol feminista. L'espai entre els dits de les dues mans és la finestra de llibertat que s'obre.

Amb totes dues mans
alçades a la lluna
obrim una finestra
en aquest cel trencat.

-Els sis versos següents estan dedicats al record d'un passat molt dolorós en l'època que les dones eren silenciades i massacrades com a bruixes pel patriarcat per reprimir el saber i el poder femení.

-L'ultima estrofa del poema fa una clara referència al futur amb la presencia d'elements de la natura com a símbol de la maternitat.

El fum dibuixarà
l'inici de la història
com una heura de joia
entorn del nostre cos
i plourà i farà sol
i dansarem a l'aire
de les noves cançons
que la terra rebrà.
Vindicarem la nit
i la paraula DONA.
Llavors creixerà l'arbre
de l'alliberament.

*Informació extreta del llibre de "Bruixa de dol" entre les pàguines 151 i 155.

-Punt de vista de la veu poètica

Maria-Mercè Marçal vol reivindicar la submissió que pateix la dona envers l'home amb un esperit lluitador. Té ganes de lluitar per aquests interessos i no deixar que la dona sigui rebutjada i tractada malament. Critica la relació que s'estableix entre la dona i els estris de netejar, ja que moltes vegades es considerada que només servim per netejar.

-Recursos

Utilitza com a principal recurs l'ús d'elements relacionats amb la dona.
Trobem la figuera d'una bruixa com a representant de la lluna. A parit de la lluna la poetessa enganxa els diferents elements com és el cas de l'escombra (com a símbol de la submissió de la dona) o la lluna.

-Temps i espai

L'escena s'esdevé de nit, amb la presència de la lluna i una foguera que il·lumina la nit. Tot plegat, es transforma en un espai misteriós: les bruixes encenen una foguera cremen tot allò que les tenen sotmeses amb la lluna de fons.



-Qui parla?

El poema esta composat en tercera persona del plural. Està escrit des de la perspectiva d'algú que observa l'ambient de les bruixes però sap en tot moment quins són els seus pensaments, quines són les seves intencions i el més important de tot, la narradora també pensa igual que elles.

-Estructura

Primer de tot, trobem una introducció i tot seguit el poema. Aquest poema esta composat en tres fragments de sis síl·labes cada vers.

-Esquema mètric

Amb totes dues mans
alçades a la lluna
obrim una finestra
en aquest cel trencat.


Hereves de les dones 6
que cremen ahir 6
farem la foguera 6
amb l'estall i la por 6
hi acudiran les bruixes 6
de totes les edats. 6
Deixaran les escombres 6
per pasturar al foc, 6
cossis i draps de cuina 6
el sabó i el blauet, 6
els pots i les cassoles 6
el fregall i els bolquers. 6

Deixaran les escombres 6
per pasturar al foc, 6
els pots i les cassoles 6
el blauet i el sabó 6
I la cendra que resti 6
no la canviarem 6
ni per l'or ni pel ferro 6
per ceptres ni punyals. 6
Sorgida de la flama 6
sols tindrem ja la vida 6
per arma i per escut 6
a totes dues mans. 6

El fum dibuixarà 6
l'inici de la història 6
com una heura de joia 6
entorn del nostre cos 6
i plourà i farà sol 6
i dansarem a l'aire 6
de les noves cançons 6
que la terra rebrà. 6
Vindicarem la nit 6
i la paraula DONA. 6
Llavors creixerà l'arbre 6
de l'alliberament. 6

Tipos de versos: tots els versos són d'art major (tenen 6 sil·labes)
Tipos de estrofa: Són tres estrofes amb 12 versos cadascuna.

Són versos de sis siL·labes amb una aparença molt lliure i dinàmica, amb encaballaments i molt ben ordents amb tres estrofes de dotze versos cadascuna, emcapçalades per una espècie de divisa de quatre versos. El conjunt té una ritme que va repasant, mitjaçant repeticions, tota la seqüencia cronològica de passat a futur fins a arribara a la conclusió final.

*Informació extreta del llibre de "Bruixa de dol" en la pàguina 151.

-Llengua

-Proposició alta de noms i objectes: sabó, blauet, pots, cassoles, fregall, els bolquers...

-Campa semàntic dels estris domèstic (de la llar): sabó, pots, cassoles, fregall, els bolquers, cossis, draps de cuina...

-Camp semàntic del món de les bruixes: escombra, lluna, nit...

-Verbs estan en tercera persona del plural en present i futur.

-Recursos retòrics

Anàfora

Repetició del mateix mot o grups de mots al començament de determinats versos o estrofes per reforçar el sentit i donar-li simetria.

Deixaran les escombres
per pasturar al foc,
cossis i draps de cuina
el sabó i el blauet,
els pots i les cassoles
el fregall i els bolquers.

Deixaran les escombres
per pasturar al foc,
els pots i les cassoles
el blauet i el sabó

-Antítesi

Oposar en una mateixa frase dos mots, pensaments o expressions de sentit contrari.

i plourà i farà sol

-Comparació

Establiment d’una relació d’analogia o semblança (de forma, de funció, de mida, de color) entre l’objecte real de què es parla i un objecte imaginat per l’autor.

El fum dibuixarà
l'inici de la història
com una heura de joia

-Encadenament

Trencament forçat del discurs al final d’un vers que té la seva continuació en el posterior.

El fum dibuixarà
l'inici de la història
com una heura de joia
entorn del nostre cos
i plourà i farà sol
i dansarem a l'aire
de les noves cançons
que la terra rebrà.

-Hipèrbaton

Consisteix en una alteració forçada de l’ordre gramatical dels mots per aconseguir el ritme adequat o la mètrica desitjada.

que la terra rebrà.

-Metàfora

Figura en la qual se substitueix l’objecte real per un d’imaginat per l’autor, amb el qual existeix una determinada analogia.

El fum dibuixarà
l'inici de la història


Deixaran les escombres
per pasturar al foc,


-Polisíndeton

Repetició successiva o freqüent d’una conjunció per donar més força a l’expressió.

Deixaran les escombres
per pasturar al foc,
cossis i draps de cuina
el sabó i el blauet,
els pots i les cassoles
el fregall i els bolquers.

-Valoració personal.

Trobo molt interessant la forma de reclamar la llibertat de la dona mitjançant les metàfores i els recursos literaris que utilitza. El fet que les bruixes cremessin els estris domèstics que la tenen sotmesa és un símbol d'alliberament.
Crec que ha fet un poema amb molta qualitat.

dissabte, 9 de maig del 2009

Comentari literari d'un poema (IV)

Post del professor

Aquest poema es troba en el llibre de "Bruixa de dol" de Maria-Mercè Marçal en la pàguina 51 d'Edicions 62

-Contingut

A partir d'una metàfora ens explica que la tristesa esta present en tots els llocs, ja que, fins i tot en la fusta (un element inert) troben un cuc que plora, per tant, la fusta es converteix en un element viu que també sofreix el dolor de les llàgrimes.

Punt de vista de la veu poètica

Qualifica del seus ulls com una cosa inerta ("Tinc els ulls de fusta") i dona la causa de les seves llàgrimes al cuc que hi habita.



-Recursos

Tot el poema és una metàfora, una forma d'expressar la forma que està present la tristesa.

-Temps i espai

En aquest poema no s'especifica el temps ni l'espai.
Potser, poden dir que el poema està escrit en una època no molt feliç de la poetessa.

-Qui parla?

Esta escrit en primera persona.

-Estructura

Aquest poema està estructurat en una única estrofa de dos versos.

-Esquema mètric

Tinc els ulls de fusta. 5 a
De tant en tant, un cuc hi plora. 7 b

Tipos de versos: el primer vers es d'art major i l'altre és d'art menor.
Esquema métric: 5a 7b
Tipos de estrofa: una estrofa formada per 2 versos.

-Llengua

-Utlitza un llenguatge molt simple i clar.

-Recursos retòrics

-Metàfora

Tinc els ulls de fusta.
De tant en tant, un cuc hi plora.


-Encadenament

Tinc els ulls de fusta.
De tant en tant, un cuc hi plora.


-Hipèrbole

Tinc els ulls de fusta.

-Relació entre el dos elements claus del poema

Tinc els ulls de fusta.
De tant en tant, un cuc hi plora.

-Valoració personal.

Per mi un dels millors poemes. Encara que sigui molt curt per mi està ple de significat i d'emoció.
Quant ho llegeixo en transmet la realitat de la vida, el dolor de la tristesa...
La metàfora que utilitza és molt expressiva.

Un poema que em posa el pèl de punta.

Comentari literari d'un poema (III)

Post del professor

Aquest poema es troba en el llibre de "Bruixa de dol" de Maria-Mercè Marçal en la pàguina 82 d'Edicions 62

-Contingut

El poema descriu dos parts del cos d'una dona: els llavis i el cos. La poeta descriu la figura de la dona des d'una perspectiva amorosa fent de cada part una obra d'art.

Punt de vista de la veu poètica

Ens vol transmetre, a través de la descripció de dos elements molt sensuals (el cos i els llavis), els sentiments que sent ella envers a l'altre persona i les sensacions que li transmet observar-la.

-Recursos

Utilitza com a recurs principal la comparació per descriure els llavis i el cos de la dona. La fruita, la magrana, sal, vi, maduixes...són els recursos comparatius que li ajuden a fer la comparació.
També utilitza com a recursos literaris la metàfora.
Tant un com l'altre són recursos que ella utilitza per facilitar aquesta descripció i fer-la més impactant.

-Temps i espai

En aquest poema no s'especifica el temps ni l'espai.

Qui parla?

Esta escrit en primera persona.

-Estructura

Aquest poema esta estructurat en quatre estrofes. Les dues primeres fan referencia als llavis de la dona i les altres dues estrofes restants fan referència al cos.

-Esquema mètric

Els teus llavis. La fruita. La magrana... 11 A
Àngel rebel, tot olor a ginebre. 10 B
Atrapa'm pels replecs d'aquesta febre. 10 B
Vine amb verdor de pluja. Sargantana 11 A

que em fuges pels cabells, sense frontera, 11 C
al bat del sol, ales d'ocell nocturn! 10 D
Serves per cor la Lluna o bé Saturn 10 D
i, als ulls, un tast de boira matinera. 11 C

El teu cos mineral. Sal. Vi. Maduixa. 11 E
Com una serp, cargola't al meu ventre 10 F
i cerca'm, amb verí d'amor, el centre 10 F

Tu seràs un gat negre. Jo una bruixa. 11 E
Ens fitarem errants, i en el desvari 10 G
la lluna, cega, encendrà l'escenari. 10 G

Tipos de versos: tots els versos són d'art major (te més de 6 sil·labes)
Esquema métric:
11A 10B 10B 11A 11C 10D 10D 11C 11E 10F 10F 11E 10G 10G
Tipos de estrofa: Les dues primeres estofes tenen 4 versos mentre que les dues últimes estrofes tenen 3 versos

-Llengua

-Utilització de verbs en primera persona.
-Fa ús de substantius i adjectius
-Utilitza paraules com bruixa (relacionat amb el tema de la seva condició sexual) i ho enllaça aquest element amb un gat, acompanyant de les bruixes i en aquest cas, és la dona que ella estima.

-Recursos retòrics

-Metàfora

Com una serp, cargola't al meu ventre

Tu seràs un gat negre. Jo una bruixa.

la lluna, cega, encendrà l'escenari.

-Anàfora

Els teus llavis. La fruita. La magrana...
Àngel rebel, tot olor a ginebre.
Atrapa'm pels replecs d'aquesta febre.
Vine amb verdor de pluja. Sargantana

que em fuges pels cabells, sense frontera,
al bat del sol, ales d'ocell nocturn!
Serves per cor la Lluna o bé Saturn
i, als ulls, un tast de boira matinera.

El teu cos mineral. Sal. Vi. Maduixa.
Com una serp, cargola't al meu ventre
i cerca'm, amb verí d'amor, el centre

Tu seràs un gat negre. Jo una bruixa.
Ens fitarem errants, i en el desvari
la lluna, cega, encendrà l'escenari.

-Antítesi: Oposar en una mateixa frase dos mots, pensaments o expressions de sentit contrari.

al bat del sol, ales d'ocell nocturn!

Àngel rebel

-Comparacions:

Com una serp, cargola't al meu ventre

-Encadenament

Vine amb verdor de pluja. Sargantana

que em fuges pels cabells, sense frontera,


Com una serp, cargola't al meu ventre
i cerca'm, amb verí d'amor, el centre


-Valoració personal.

Personalment, trobo que és un poema amb massa metàfores i recursos literaris. He necessitat llegir-lo moltes vegades per arribar a entendre moltes de les metàfores que utilitza o entendre el per què ha posat un determinat element en aquell vers.
El poema esta molt ben construït i té un esquema mètric molt elaborat.

Crec que si hagués fet un poema una mica més senzill i no tan enrevessat hauria arribat millor els sentiments de l'autora al lector, en aquest cas, a mi.

dimecres, 6 de maig del 2009

Maria-Mercè Marçal? Qui era. Dades biogràfiques

Post del professor

Maria Mercè Marçal i Serra va neixer en Barcelona el 13 de novembre de 1952 i va morir també a Barcelona el 5 de juliol de 1998.
Va ser poeta, catedràtica de català, narradora i traductora catalana, i també activista feminista, lesbiana, nacionalista i comunista i per un temps, editora.
Utilitza com a nom de ploma Maria-Mercè Marçal.



Va passar la infantesa a Ivars d'Urgell (Pla d'Urgell. Va estudiar el batxillerat a l'Institut de Lleida.
El 1969 es va traslladar a Barcelona per ingressar a la Universitat. Es va llicenciar en Filologia Clàssica, i posteriorment exercí de catedràtica de Llengua i Literatura Catalanes en diversos instituts.
El 1972 es va casar amb el poeta Ramon Pinyol Balasch, de qui es va separar el 1976, després d'haver fundat amb ell i amb d'altres joves poetes l'editorial Els llibres del Mall el 1973.
Va participar a l'Assemblea de Catalunya i va militar al PSAN des de finals del franquisme fins que se'n separà el 1980, en una escisió que conduirà a la fundació de Nacionalistes d'Esquerra.
El 1980 té la seva filla Heura, que decidí criar tota sola i a qui va dedicar alguns dels seus poemes, i amb la qual el tema de l'embaràs i la maternitat entren a la seva obra.

Algunes de les seves obres són:
Cau de llunes. Barcelona: Proa, 1977
Bruixa de dol (1977-1979). Sant Boi de Llobregat: Llibres del Mall, 1979
Terra de mai. València: El cingle, 1982
Sal oberta. Sant Boi de Llobregat: Llibres del Mall, 1982

Comentari literari d'un poema (II)

Post del professor

Aquest poema es troba en el llibre de "Bruixa de dol" de Maria-Mercè Marçal en la pàguina 45

-Contingut
Ha passat molt de temps capficada en els seus sentiments i després de molt de temps es relaxa i deixa de pensar en aquella sensació que la te tan pensativa.
Observa la vista que li ofereix el balcó, veu les flors i les plantes potser, símbol d'una nova etapa.

-Punt de vista de la veu poètica
Ens vol transmetre un estat emocional i personal sobre la seva vida passional.

-Recursos
Enumeració de diferents flors, com per exemple, els geraris i el gessamí

-Temps i espai
L'escena s'esdevé a l'hivern, concretament el 31 de desembre.
L'espai és domèstic, en un balcó d'una casa modesta.

-Qui parla?
Esta escrit en primera persona.

-Estructura
Podem observar dos parts temàtiques diferenciades que coincideixen amb les estrofes.

-Esquema mètric

Avui, vint-i-u de desembre 9 A
he sortit al balcó: 6 b
sota una pluja que ja amainava 11 C
he vist els testos, les olles, els pots 15 D
de conserva plantats d'atzavares, 9 E
de cintes, begòries, geranis i cactus, 12 F
de cabellera de la reina 9 G
i d'alegria de la casa. 8 H
I el gessamí, que si se'm moria, no se'm mor. 13 I

Feia molts dies que no sortia al balcó 13 J
corrent darrere d'amors i d'altres coses... 11 K

Tipos de versos: tenim tant versos d'art major com versos d'art menor
Esquema métric: 9A, 6b 11C 15D 9E 12F 9G 8H 13I 13J 11K
Tipos de estrofa: Dos estrofes amb 9 versos en la primera i 2 versos en la segona.

Els oscil·len entre 6 i 15 síl·labes per tant no segueixen un esquema. Pel que fa a la rima tampoc hi apreciem res.

-Llengua
-Proposició alta de noms i objectes
-Camp semàntic propi de les plantes.

-Recursos retòrics

-Asíndeton: Supressió intencionada de les conjuncions que uneixen les paraules.

Avui, vint-i-u de desembre
he sortit al balcó:
sota una pluja que ja amainava
he vist els testos, les olles, els pots
de conserva plantats d'atzavares,
de cintes, begòries, geranis i cactus,
de cabellera de la reina
i d'alegria de la casa.
I el gessamí, que si se'm moria, no se'm mor.

-Enumeració: Formulació contínua de diverses idees.

he vist els testos, les olles, els pots
de conserva plantats d'atzavares,
de cintes, begòries, geranis i cactus,

Enumeració de: testos, olles, pots, cintes....

-Frase en suspens: L'ultim vers deixa al lector ha imaginar un possible final.

Feia molts dies que no sortia al balcó
corrent darrere d'amors i d'altres coses...

-Paralel·lisme:

Avui, vint-i-u de desembre
he sortit al balcó:
sota una pluja que ja amainava
he vist els testos, les olles, els pots
de conserva plantats d'atzavares,
de cintes, begòries, geranis i cactus,
de cabellera de la reina
i d'alegria de la casa.
I el gessamí, que si se'm moria, no se'm mor.

Feia molts dies que no sortia al balcó
corrent darrere d'amors i d'altres coses...

-Metàfora: Utilització metafòrica de les flors amb l'amor.

-Al·literació: repetició dels sons semblants

Avui, vint-i-u de desembre
he sortit al balcó:
sota una pluja que ja amainava
he vist els testos, les olles, els pots
de conserva plantats d'atzavares,
de cintes, begòries, geranis i cactus,
de cabellera de la reina
i d'alegria de la casa.
I el gessamí, que si se'm moria, no se'm mor.

-Encadenament: en el quart i cinquè vers. Es deixa la frase mig acaba i continua al vers següent.

-Periode de versos llarga que abraça fins als 5 versos.
-Té un ritme lent.
-Sintaxi elemental: no hi ha subordinades.

-Valoració personal.

A mi, personalment, no m'ha transmès res fins a la segona vegada que ho he llegit. Quant intentes examinar el que la poeta ens vol transmetre es quant he pogut imaginar-me el sentit i m'ha arribat algun missatge, potser no el mateix que l'autora pretenia.
Expressa l'emoció que sent algú després d'un temps de reflexió sobre la seva vida amorosa, però no precisament bona. El fet que comenci a parar de ploure quant ella surt al balcó és un símbol d'alliberament o final d'aquest període que ha passat tan malament.

dimecres, 29 d’abril del 2009

Comentari literari d'un poema

Aquest poema es troba en el llibre de "Bruixa de dol" de Maria-Mercè Marçal en la pàguina 37

1) Contingut del poema

Aquest poema ens parla d'una forma molt metafòrica de l'amor i el risc que comporta enamorar-se. Maria-Mercè Marçal escriu aquest poema amb la intenció d'avisar el perill que això comporta. Per ella, l'amor es pujar unes escales sense barana amb el perill de caure i fracassar.

2) Estructura

Aquest poema s'estructura en quatre estrofes amb tres versos cadascuna.
En les dues primeres estrofes predomina un atac de la protagonista. Ens descriu un ambient de nit, símbol de misteri.
La nit, l'ullal, la sang i l'escorpit són elements claus per imaginar les sensacions que l'autora sent.
La tercera estrofa l'ambient canvia. Tot es converteix en calma i el terror de la nit desapareix.
L'amor i el desig és la protagonista d'aquesta última estrofa. Ens descriu una escala fosca sense barana. No hi ha límits i el perill de caure esta present en tot moment.

3) Métrica

La nit em clava 4 a
el seu ullal 3 b
i el cor em sagna 5 c

Sota les pedres 4 d
l'escorpit 3 e
balla que balla 5 f

La pluja, lenta 4 g
fa camí 3 h
fins a la cambra 4 i

L'escala fosca 4 j
del desig 3 k
no té barana 4 m


Tipos de versos: versos d'art menor (té menys de viut sil·labes)
Esquema métric: 4a 3b 5c 4d 3e 5f 4g 3h 4i 4j 3k 4m
Tipos de estrofa: nombre de versos fixos

4) Léxic
Podem trobar com a paraules del camp demàntic del miesteri la nit, escorpit, fosca, ullal, sang...

5) Recursos literaris

Aquest poema no trobem cap comparació per si moltes metàfores. com per exemple:

L'escala fosca
del desig
no té barana

-vol dir que sempre hi ha perill en fracasar en l'amor

També trobem personificacions:

La nit em clava
el seu ullal
i el cor em sagna

-la personificació és la nit.

5) Ritme

Les estrofes estan formades per versos curts. El primer vers està escrit en primera persona en canvi totes les demés estan composades desde la visió d'algú que observa.

No trobem cap vers fet amb oracions subordinades ni estructures degut a que cap vers supera a les sis síl·labes.

7) Conclusions

És un poema amb un objectiu molt clar. L'autora deixa clar la seva idea sobre l'enamorament i el risc que comporta enamorar-se.

Un aspecte graciós es que la mètrica esta molt treballada però en canvi no te rima.

divendres, 24 d’abril del 2009

Vídeo (1): Maria-Mercè Marçal

Post del professor

1. Amb quins adjectius qualifiquen els alumnes del Col·legi del Teatre de Barcelona l'obra de la poeta?

Passió, força i contundència.
Al principi del video surt tres adjectius més sobre la seva obra: Passió, maternitat i solitud.

2. De les declaracions dels testimonis que apareixen en aquest vídeo, quines en destacaries que ajudin a definir la personalitat humana i literària de la Maria-Mercè?

Hi ha una testimoni del video que diu:
"Ella sempre remendicava ser poeta del poble."
Maria-Mercè Marçal era una dona molt lluitadora, i crec que aquesta declaració ho deixa bastant clar. Ella volia lluitar pels drets de la dona, ser coneguda i respectada en aquella societat masclista. Els seus poemes reflecteixen una part d'ella, volia donar-se a conèixer encara que avui en dia mot poques persones la recordin.

3. Als anys 60 neix el moviment hippy. Explica què era. Pots consultar aquest vincle i posar fotos.

Font d'informació sobre el moviment hippie

*El moviment hippie

La subcultura Hippie va ser originalment un moviment juvenil que va néixer als Estats Units durant els primers anys de la dècada del 1960 i que posteriorment es va estendre per tot el món. La paraula hippie derivada de hipster, i s'utilitzava originàriament per descriure als Beatniks que s'havien traslladat al districte de Haight-Ashbury, a San Francisco.
Van crear les seves pròpies comunitats, escoltaven el seu rock psicodèlic, van ser partidaris de la revolució sexual, i prenien drogues com el cànnabis i el LSD per explorar estats alternatius de la consciència.




4. La música, especialment en el camp de rock, va ser en aquella època un fenomen indestriable de conceptes com revolució i canvi. En aquest sentit el festival de Woodstock va ser molt important: busca informació. Ho pots il·lustrar amb youtubes, imatges, arxius de so, lletres de cançons (alguna de Bob Dylan com "Blowin' in the wind", traduïda al català és "La resposta està en el vent"). Centra't sobretot en: The Doors (Jim Morrison), Jimi Hendrix, The Rolling Stones i, el més paradigmàtic, Bob Dylan.

El festival de música i art de Woodstock va ser un dels festivals de rock més famosos de la història. Es va celebrar en una granja de Bethel, Nova York, els dies 15, 16 i 17 d'agost de 1969. El festival té el nom de Woodstock perquè inicialment estava programat que tinguera lloc en un lloc del poble de Woodstock, en Ulster County.
Woodstock ha sigut el major festival de música i art de la història. Va anar uns 500.000 espectadors, 250.000 més dels que esperava l'organització, i s'estima que 250.000 no van poder arribar, l'entrada costava 18$ americans de l'època per a un sol dia, per la qual cosa en l'actualitat costaria sobre uns 95$; i el bono de tres dies estava a 24$.

Woodstock es va convertir en la icona d'una generació de nord-americans farta de les guerres i que pregonava la pau i l'amor com a forma de vida i mostraven el seu rebuig al sistema, és a dir, molta gent que va estar en el festival era hippie, tot i que realment ells no es designen així, ja que aquesta era una denominació despectiva de la gent.



Van ocórrer tres morts en el festival de Woodstock: una deguda a una sobredosi de heroïna, una altra després d'una ruptura d' apèndix i una última per un accident amb un tractor. També van ocórrer dos naixements no confirmats en el festival.

*Bob Dylan.



Videoclip de Bob Dylan

Lletra de la cançó de Bob Dylan "Lay Lady Lay"

Lay, lady, lay, lay across my big brass bed
Lay, lady, lay, lay across my big brass bed
Whatever colors you have in your mind
I'll show them to you and you'll see them shine

Lay, lady, lay, lay across my big brass bed
Stay, lady, stay, stay with your man awhile
Until the break of day, let me see you make him smile
His clothes are dirty but his hands are clean
And you're the best thing that he's ever seen

Stay, lady, stay, stay with your man awhile
Why wait any longer for the world to begin
You can have your cake and eat it too
Why wait any longer for the one you love
When he's standing in front of you

Lay, lady, lay, lay across my big brass bed
Stay, lady, stay, stay while the night is still ahead
I long to see you in the morning light
I long to reach for you in the night
Stay, lady, stay, stay while the night is still ahead

5. Per la Maria-Mercè hi havia tres fronts principals de lluita. Esmenta'ls.

La lluita per la dona, per l'alliberament nacional i l'independentista.

6. Informa't sobre què és el feminisme com a moviment social i fes-ne un breu resum. (No facis un simple copiar-enganxar.)

Durant tota la història de la humanitat la dona ha sigut rebutjada per la societat. Es d'aqui que neix el femenisme.
El feminisme és un moviment que defensa a la dona i va en contra de la submissió que aquesta pateix per culpa de l'home.
Aquest moviment reclama la igualtat entre la dona i l'home.
A l'Estat Espanyol ha aparegut la Llei orgànica de 3/2007 del 22 de març per a la igualtat efectiva de dones i homes.



Font d'informació sobre el feminisme


7. En aquest vídeo apareix molt el verb "reivindicar". Per exemple, reivindicar el dret a estimar lliurement o a ser mare sense la presència de la figura masculina. Reivindicar la llibertat, en definitiva. La pregunta és: Què creus que la teva generació té avui necessitat de reivindicar?

Té molt ha reivindicar .
-Sobre la desigualtat que encara hi ha entre l'home i la dona.
-Sobre els salaris tan baixos que reben la majoria de treballadors del país.
-Sobre la llei d'educació
-Sobre la pujada dels preus.
-Sobre l'explotació infantil...

...per desgracia dintre del món hi ha moltes injustícies.

8. Què vol dir que la Maria-Mercè, amb les seves utopies i somnis, anticipa o s'avança al futur i els seus valors?

Per l'època que ella vivia la seva forma de pensar i de veure les coses era més moderna que la de la societat. Ella somiava en un món sense desigualtats entre els diferents sexes. Avui dia aquesta idea ha evolucionat molt i els seus ideals no son tan sols pensaments d'una persona sinó pensaments de moltes persones.
Encara que, com sempre, hi ha algun que viu com la societat del fa 50 anys.

dijous, 16 d’abril del 2009

"El cor delator": comentari de text

Post del professor

1- Situar el text

Edgar Allan Poe va néixer el 19 de gener de 1809 a Boston i va morir el 7 d'octubre de 1849 a Baltimore (Maryland).
Era el segon fill d'un matrimoni d'actors, format per David Poe, d'ascendència irlandesa, i Elizabeth Arnold, de pares anglesos. Però quant Edgar tenia dos anys el seu pare va abandonar a la seva mare embarassada. Quant va tenir a la filla, Rosalie, es van mudar a Richmond (Virginia), a casa d'uns parents. Poc després (1811), Elizabeth va morir i va ser adoptat per un matrimoni del que va heretar el seu cognom Allan.
Quant Edgar va ser adolescent va començar a tenir problemes amb l'alcohol que li va comportar diversos problemes amb el seu pare adoptiu.
El 1834 es va casar amb la seva cosina Virginia Clemm, de només tretze anys. La mort de Virginia, el gener de 1847, va afectar-lo molt, l'enfonsà en l'alcoholisme i la depressió, i va mantenir tumultuoses relacions amb altres dones.
Va morir a Baltimore (Maryland) el 7 d'octubre de 1849, víctima del "delirium tremens", tot i que també es pensa que va morir de diabetis, deficiències enzemàtiques o fins i tot ràbia.



-Edgar Allan Poe com a escriptor.

La importància d'Edgar Allan Poe en la literatura: Poe va cultivar tant la narrativa com la poesia i l'assaig, realitzant aportacions originals en aquests camps.
Se'l considera una gran influència en el simbolisme, dins del gènere poètic, i especialment sobre el seu traductor al francès, el poeta Charles Baudelaire, creador d'aquesta escola a França, no està de més aclarir que aquesta influència va ser estrictament temàtica i no formal.

-Obres que ha escrit

-El gat negre
-L'escarabat d'or
-La bóta d'amontillado
-El pou i el pèndol
-Una davallada al Maelström
-La caiguda de la Casa Usher
-El misteri de Marie Rogêt...


-Influencia en la literatura i altres autors relacionats.

Va exercir una gran influència en la literatura simbolista, francesa, però la seva empremta arriba molt més lluny: són deutors seus tota la literatura de fantasmes victoriana i, en major o menor mesura, autors com Kafka, Lovecraft, Borges, etc.

"El cor delator"

Aquest text que comentarem a classe pertany al gènere del conte.


Font d'informació

2- Tema

La idea central del "El cor delator" és l'obsessió que té un home en l'ull d'un vell.
A partir d'aquest eix s'articula tota la historia: el protagonista espia el vell fins que finalment acaba amb la seva vida. El desenllaç és molt precipitat ja que de sobte es delata davant els inspectors.

"I cada nit, cap a la mitjanit, jo girava la balda de la seva porta i l’obria—oh, tan delicadament! I aleshores, quan ja havia fet una obertura suficient per al meu cap, introduïa una llanterna sorda, ben tancada, ben tancada, que no traslluís gens la llum, i aleshores passava el cap."

"Miserables!", vaig vociferar, “no dissimuleu més” Confesso el fet! Arranqueu aquestes posts! Aquí, aquí! És el batec del seu cor repugnant!"

Durant tot el relat troben una veu narradora que correspon al protagonista. Està escrit en primera persona.

"Les meves maneres els havien convençuts. Jo em trobava..."

El temps verbal que domina en la narració és el passat per què s'expliquen uns fets que han passat fa un temps incert.

"Després vaig aixecar tres postes del trespol de la cambra i ho vaig dipositar tot entre les llates."

3- Personatges

Com tot relat, poden fer una classificació entre personatges principals i personatges secundaris.
Com a personatges principals trobem al narrador i el vell. El narrador és un personatge principal per què es qui explica la història i a qui li ha passat als fets, per tant essencial pel desenvolupament de l'obra. Després trobem al vell que, sense ell no tenim tema per al relat. Per tant, tots dos són personatges principals.
Com a personatges secundaris tenim només als dos inspectors. Només surten al final de l'obra però no són essencialment claus en el desenvolupament de la història encara que l'home es delati davant d'ells.

Els personatges que surten a l'obra son interns. Per una banda troben al vellet, personatge clau en el desenvolupament de l’argument i, per l’altre banda, troben a l’home que està obsessionat per l’ull del mateix vellet. També troben, en un segon pla, els inspectors.

Els fets són explicats en primera persona, per tant el narrador és el protagonista del relat. Aquest narrador pertany al grup de narradors omniscient per què ho sap tot. Ell explica en tot moment el que passa i fins i tot ens parla dels pensaments de l’altre gent, com per exemple, dels inspectors.

En aquesta història troben un relació entre el narrador i el vell i una altre entre el narrador i els inspectors.
La relació que hi ha entre el narrador i el vellet no es molt profunda, o això saben per què no ens explica molta cosa. Saben que el narrador té una petita obsesió per l’ull del vell. Viuen en la mateixa casa.
L’altre relació entre els inspectors i el narrador tampoc es una relació molt profunda. Per començar no es coneixen de res, per tant es una relació molt simple. Encara que no es coneixien, parlen una bona estona i riuen sense parar.

Poden fer dues classificacions: Per una banda teniem el vell i els insprectors com a persontges plans. D’ell no en saben res. En tos cas, del vell en saben una mica sobre el seu ull però del inspector és un personatge que fa posible aquest final tant curiós.
El narrador pertany al grup del personatges rodons. Al ser narrador es poden ficar en la seva mentalitat. Saben les seves intensions, les seves obsessions i el seu grau de bogeria.

4- Espai

En aquest conte d'Edgar Allan Poe l'espai no és concretat, encara que poden deduir alguna cosa.
L'acció es situa dintre d'una casa, concretament en l'habitació del vell. Per les petites descripcions de l'immobiliari poden dir que els mobles estan fets de fusta, probablement son uns mobles una mica vells. L'habitació del vell té una petita finestra des d'on es veu el carrer.

"La seva cambra era negra com la pega amb l’espessa foscor (perquè els finestrons estaven curosament tancats, per por dels lladres)"

5- Temps

El temps històric tampoc ho especifica. Edgar Allan Poe va publicar l'obra en gener de 1843, per tant el temps històric por ser al voltant d'aquest anys.

El periode de temps intern de la història son vuit nits.
"La vuitena nit, encara vaig ésser més caut en obrir la porta..."

6- Estructura

-Introducció
Tot comença amb un principi molt interessant: El narrador intenta convéncer al públic que no està boig encara que nosaltres no sabem res de res.
Aquest home resulta obsessionat per l'ull d'un vell. Però, es tant l'interès que li desperta que cada nit va a l'habitació del vell a espiar-lo.

Nus
Una de les nits que entra a l'habitació, el vell es desperta. I per sorpresa veu l'ull de l'home que tan l'interés li desperta. Fruit de la seva bogeria mata el vell i amaga totes les pistes i el propi vell perquè ningú sàpiga el crim que ha comès.
Però el que ell no s'hi imaginava és que uns inspectors es presentaran a la casa del vell a causa de una denúncia. Els convida passar i parlen molta estona. L'assassí no està gens nerviós fins que sent un soroll. S'espanta i s'imagina que és el vell el qui fa el soroll. Ara parla amb els inspectors però amb l'ai al cor.

-Desenllaç
L'home convençut que els inspectors saben que ell és l'assassí, els diu que parin de fer-se l'orni i es delata ja que, el soroll que escoltava era el seu propi cor.

7- Estil

El relat està escrit a partir d’una història personal que ens explica el mateix narrador. Com es un escrit basat d’una llengua parlada troben moltes repeticions de paraules o estructures i sobretot moltes exclamacions i interjeccions.

" I cada nit, cap a la mitjanit, jo girava la balda de la seva porta i l’obria—oh, tan delicadament!"

L’escrit es pot classificar com un monòleg per què no hi ha cap conversa ni cap intervenció d’altre personatge.

El narrador explica els fets molt minuciosament amb tot mena de detall.

"La minutera d’un rellotge es mou més de pressa que no feia la meva mà. Mai, abans d’aquella nit, jo no havia sentit tota l’extensió de les meves facultats, de la meva sagacitat. Jo podia amb prou feines contenir les meves sensacions de triomf. Pensar que jo era allí, obrint la porta, de mica en mica, i que ell ni somiava les meves accions o els meus pensaments secrets!"

El narrador utilitza un registre col·loquial per la forma de parlar però amb un lèxic laborat. L’autor de l’obra fa ús d’algun mètode literari per què l’obra tingui un punt de bellesa. Però al ser un text extret de la forma de parlar doncs el poden classificar en un registre col·loquial.
Algunes d'aquestes paraules cultes poden ser: batement, llates, concebuda, m’obsedí...

El vocabulari es simple encara que apareixen algunes paraules cultes. Com l’autor vol donar una mica de vellesa doncs, fa ús de paraules més treballades.

8- Conclusions

-Aquesta obra va ser escrita per Edgar Allan Poe, un dels escriptors més destacats de la seva època.
-La seva dura infantessa va influir en els seus tipus de relats.
-Aquesta obra és un relat que més tard se'l considerarà com a eina de psicologia pel frau d'obsessió que el protagonista.

dimecres, 15 d’abril del 2009

"El cor delator": resum

-Introducció
Tot comença amb un principi molt interessant. El narrador intenta convéncer al públic que no està boig encara que nosaltres no sabem res de res.
En la introducció, tal com diu la paraula, ens introdueix l'argument del relat.
Aquest home resulta obsessionat per l'ull d'un vell. Però, es tan l'interès que li desperta que cada nit va a casa del vell a vigilar.

Nus
Una de les nits que va a l'habitació de l'home, l'home es desperta. I per sorpresa veu l'ull de l'home que tan l'interés li desperta. Fruit de la seva bogeria mata al vell i amaga totes les pistes i el propi vell per què ningú sàpiga el crim que ha comès.
Però el que ell no s'hi imaginava es que uns inspectors anessin a la casa del vell a causa de una demuncia. Li convida passar i parlen molta estona. L'assassí no està gens nerviós fins que escolta un soroll. S'espantà al veure que era el vell qui feia el soroll, o això creia. Ara parlava amb els homes però amb l'ai al cor.

-Desenllaç
L'home convençut que els inspectors sabien que era l'assassí, els hi diu que parin de fer-se l'orni i es delata ja que, el soroll que escoltava era el seu propi cor.

dimecres, 25 de març del 2009

Comentari de text

Post del professor


Escena X primer acte de "Maria Rosa" d'Àngel Guimerà.

(situació del text)

Ens trobem davant un fragment de l'obra de teatre Maria Rosa d'Àngel Guimerà concretament l'escena X del primer acte. Aquesta escena s'articula al voltant del diàleg entre la Maria Rosa i en Badori. A partir d'aquí la Maria Rosa li explica com va conèixer el seu difunt marit i com se n'enamora.
Àngel Guimerà és un important dramàturg català que va néixer al 1845 a santa Cruz de Tenerife. Les seves obres més barregen tendències romàntiques, realistes i naturalistes.
Maria Rosa (1894)pertany al cicle productiu que agrupa altres grans obres: Terra Baixa (1897) i La filla del mar (1900), el seu moment d'esplendor.
De la mateixa època de l'autor trobem altres dramàturgs com Frederic Soler, però en una línia còmica, contraposada a la de Guimerà.
En aquesta escena trobem elements molt significatius del teatre d'Àngel Guimerà, com són:
-La presència d'un personatge fort
-Personatges amb una caracterització molt marcada: Bo és en Badori; dolent és en Marçal i l'heroi és la Marta.
-Presència d'un fort component emotiu.

(Definir el tema)

-El tema central són els sentiments en primera persona que la Maria Rosa sent cap en Andreu o bé el procès d'enamorament expressat en temes de records.
-Aprofitant que en Badori coneix a en Marçal ella s'allibera i li expressa tots els seus sentiments.

(Explicitar l'estructura)

-La primera part la Maria Rosa i en Badori feien la verema junts
-Part central: Records de la Maria Rosa (la major part de l'escena)
-Desenllaç: Última intervenció quant de sobte s'adona de la crua realitat present (el seu mari està pres i a punt de morir)

(Analitzar estil)

-Dóna informació concreta (fets concrets records definits...)

Caracterísiques formals:

Vocaulari:

-Propi del registre col·loquial
-Uilitza un llenguatge col·loquial (manera de parlar del treballadors)
-Utilització de paraules sencilles
-No hi ha cultismes
-Abundancia de castellanismes (asessino, nada...)
-Paraules no usuals a l'actual català (esclafí, planyo, an, cabdellareu, minyó, dematí, engrapo...)
-Camp semàntic de la verema (Gotim de garratxa, verema, trepitjador era, cup, veremadors...)
-Diminutius (Pobret, fillets...)
-Augmenatius (Mossota...)
-Verbs col·loquials (Sien, se posà...)
-Presència d'adjectivacions i sustantivacions
-Insults
-Expresions col·loquial (Que no s'ho acaaven, mireu's-e...)
-Ortografia postfabiana
-Llenguatge propi del català central

Més característiques lingüístiques:

-Frases fetes i exclamacions col·loquials (Un tros de pa)
-Exclamacions (I prou!, Ca; fins hi sien justes!)
-Construccions exclamatives emfàtica (Si que l'és el pobret)
-Punts suspensius (Més bon home...)
-Interrogacions (Qui era l'Andreu?)
-Interjeccions: (Ca! que significa I tant!)

Tipografía

-Majuscula o verseta: nom del presonatges
-Cursiva: narrador
-Negreta: titol, acte, escena...
-Rodona: veu dels presontages

Conclusions

-És un capítol que necara que no ho sembli, és essencial pel final de l'obra (l'agulla i la sang de l'Andreu)
-D'altre banda detaquen l'emotivitat que expressa la protagonista.
-El text compleix amb eficiència el proposit o finalitat per què es la manera de ser de la Maria Rosa (la seva part més humana)

dissabte, 7 de març del 2009

Maria Rosa i La llegenda del cor menjat

Post del professor

1. Un cop ja heu acabat l'obra, trobeu el punt o punts de connexió que lligaria la llegenda medieval amb Maria Rosa d'Àngel Guimerà (escena 9, acte 3), concretament l'escena del banquet de noces.

La relació que existeix entre les dues histories son les següents:

En l'obre d'Ànguel Guimerà, en Badori fa veure a la Maria Rosa un vi que va ser trepitjat per l'Andreu i on contenia una mica de sang per culpa de la ferida que es va fer.

En la llegenda del cor menjat Ramon de Cabestany fa menjar a una dama el cor del seu marit.

En els dos casos, les dues dones tasquen alguna cosa del cos del marit.

Per més informació sobre la llegenda

Àngel Guimerà. "Maria Rosa". Lectura (12)

Post del professor


Escena 7

1. Escenari i marc temporal

Dintre d'una casa molt pobra.

2. Personatges que hi intervenen i caracterització

Maria Rosa, Tomasa, Quirze, Marçal, Gepa i Xic.

3. Resum (breu)

Es dirigeixen cap a l'església La Tomasa es queda en casa per enllestir el menjar per la cerimònia. La Maria Rosa s'acomiada de'n Marçal per sempre.

4. Aspectes a destacar.

L'emoció porta aquesta escena. Es fàcilment imaginable i quant la Maria Rosa li diu adéu a l'Andreu a l'espectador se'ns cau alguna que altre llàgrima.

Escena 8

1. Escenari i marc temporal

Dintre d'una casa molt pobra.

2. Personatges que hi intervenen i caracterització

Tomasa i Badori.

3. Resum (breu)

La Tomasa esta cuinant. En Badori entra a la cuina i manté una conversa amb la Tomasa. Tasta el menja. Parlant i parlant en Badori li pregunta que si pensa que encara li agrada la Maria Rosa i li diu tota la normalitat que si no estigués casada li demanaria matrimoni!!

4. Aspectes a destacar.

La facilitat que abans es demanava matrimoni. Ho era tot massa ràpid al no res de conèixer algú ja es casaven.
L'exemple el trobem en el Badori ja que li demanaria de casar-se sense ser prèviament "noviis"

Escena 9

1. Escenari i marc temporal

Dintre d'una casa molt pobra.

2. Personatges que hi intervenen i caracterització

Maria Rosa, Tomasa, Marçal, Badori, Quirze, Gepa, Calau i Xic.

3. Resum (breu)

Es celebra la cerimònia del casament. La Maria Rosa i en Marçal son marit i muller. S'esdevé un petit però no important picabaralla entre ells. El menja és molt voluminós i bo. El regal que ha fer en Badori li agrada a tothom i comencen a veure vi com uns bojos. Però quant s'assabenten que es de fa tres anys i que va ser trepitjat per l'Andreu en Marçal deixa de beure i la Maria Rosa pel contrari, comença a beure. Finalment tots se'n van i deixen al matrimoni sols.

4. Aspectes a destacar.

El bonic i malvat detall que ha tingut en Badori de portar un vi que va ser trepitjat per l'Andreu, l'home que més odiava en Marçal.

1. Assenyaleu i comenteu el moment en què el Marçal pretén humiliar en Badori.

El fa humiliar obligant a felicitar a la Maria Rosa i a ell pel casament.

"Que no em felicites? Veiam com ho dius a la Maria Rosa"

"Esculteu tothom que en Badori felicita a... la meva dona"


2. Interpreta aquestes paraules del Badori, just després de felicitar la parella de casats: "Ah! I que duri [la felicitat] fins... fins al dia del judici."

Fins el dia de la mort d'un dels dos components de la parella. Es refereix al judici que segons la tradició cristiana es fa després de la mort on es decideix si la persona va cap al cel o cap a l'infern.

Comencen a veure vi i el porró va de boca en boca sense parar... Tant en Gepa com en Badori esperonen el Marçal perquè en begui més. Fins que en Quirze fa la pregunta clau:

"Però d'on l'has tret, aquest vi?"

3. Explica l'origen i la història d'aquest vi. Amb quina escena anterior de l'obra connecta o es relaciona?

En Badori va portar un vi que havia estat trepitjat per en Marçal feia tres anys quant encara estava viu.
Com ja havia sortit anteriorment cada any es fa la festa de la verema. Aquell vi va sortir d'aquell dia quant tothom trepitjava el raïm per fer vi.

Escena 10

1. Escenari i marc temporal

Dintre d'una casa molt pobra.

2. Personatges que hi intervenen i caracterització

Maria Rosa i Marçal.

3. Resum (breu)

La Maria Rosa molt llesta fa veure que en realitat ella no l'estimava a l'Andreu i diu que per ell hagués fins i tot matat al seu marit. Li passa per la cara que ella ha fet moltes coses per ell en canvi ell no. Quant en Marçal confessà el que va fer amb el capatàs la Maria Rosa el mata.

4. Aspectes a destacar.

La intel·ligència de la Maria Rosa perquè fer confessar a en Marçal sobre la veritable mort del capatàs.

4. Explica de quina manera la Maria Rosa li arrenca la veritat al Marçal.

Ella fa veure que en realitat no l'estimava al seu marit. Li diu que per ell hagués matat fins i tot al seu marit per què ella ho donaria tot per ell. La Maria Rosa retreu a en Marçal que ell no ha fet res per ella en canvi ella ha fet moltes coses per ell. D'aquesta manera s'emprenya i li confessa la veritat.

Un dels moments culminants d'aquesta escena és quan la luxúria del Marçal i l'odi de la Maria Rosa assoleixen el grau més alt d'intensitat i s'enfronten l'un a l'altre. És un moment de clímax brutal.

5. Assenya-la aquest moment concret tot copiant-ne el breu fragment.

"Aparta't! Vil! Assassino! I estic casada amb tu! I t'he besat! Oh, Mare meva!... A l'Andreu d'aquest tigre l'ha mort!"

Escena 11

1. Escenari i marc temporal

Dintre d'una casa molt pobra.

2. Personatges que hi intervenen i caracterització

Maria Rosa, Tomasa, Quirze, Marçal, Gepa, Xic, Badori, Calau i Tomasa.

3. Resum (breu)

Tothom veu a en Marçal estès a terra mig mort. La Maria Rosa explica que hi és en realitat i en Marçal finalment mort.

4. Aspectes a destacar.

El moment de la mort de'n Marçal. El fet de com agafa amb les ultimes forces el vestit de la Maria Rosa i ella amb tot l'odi del món crida:

"A l'infern!"

divendres, 27 de febrer del 2009

Àngel Guimerà. "Maria Rosa". Lectura (11)

Post del professor

-Escena 4

1. Escenari i marc temporal

Dintre d'una casa molt pobra.

2. Personatges que hi intervenen i caracterització

Marçal, Badori, Quirze, Gepa,, Calau i Xic.

3. Resum (breu)

Mentre que la Tomasa està preparant el menjar per la cerimònia, en Marçal i en Quirze mantenen una conversa. Tots plegats busquen a la Maria Rosa però ella no apareix. Parlen sobre el matrimoni i com es van conèixer en Marçal i la Maria Rosa.

4. Aspectes a destacar.

L'actitud de'n Badori. Torna a destacar que a ell no li molesta és que es casi i fins i tot s'atreveix a dir el següent comentari:
"Es que jo hi anava de broma!"

1. En aquesta escena el Marçal es mostra segur d'ell mateix i desafiant. Hi ha un moment, però, que aquesta solidesa de caràcter trontolla, un moment en què la seva aparent autoritat comença a esquerdar-se, un moment, en definitiva, de feblesa. Assenyala'l.

"I per què ho havia de sospitar? I...ara que me'n recordo: això seria després de la mort...aquell, l'Andreu. Sinó que un dia com avui un hom no sap lo que s'empesca. Ara és aquí, la Maria Rosa"

2. Àngel Guimerà, un mestre de la representació escènica, fa parlar el Marçal en un doble llenguatge ple de connotacions eròtiques. Assenyala-ho.

"Jo me la mirava ficant-me per un brut d'esbarzers i de gatoses: me ounxava tot jo, però hi era a propet! I ella al torrent, arremagada de braços, agafava la meva brusa, la meva samarreta...tot; i ho rebregava, i rebregant ho ficava a l'aigua que corria, i ho tornava a treure, posant-hi el sabó, cobrint-lo de bromera, pegant-li el sabó, cobrint-ho, amanyagant-lo, sense adonar-se'n, que si fes pastures. I jo, que bèstia! Hi gosava com si fos dintre!"


-Escena 5

1. Escenari i marc temporal

Dintre d'una casa molt pobra.

2. Personatges que hi intervenen i caracterització

Maria Rosa, Marçal i Gepa.

3. Resum (breu)

Conversa entre en Marçal i la Maria Rosa. La Maria Rosa te mala consciencia, i per això va anat a l'església a confessar-se. Ella pensa que per culpa d'aquest casament esta traïn a l'Andreu. La Maria Rosa li pregunta al seu futur marit si és veritat que l'estima.

4. Aspectes a destacar.


La diferencia entre la mentalitat d'abans i la mentalitat d'ara.
En aquella època era molts creients. La Maria Rosa com pensa que esta fent alguna cosa dolenta va a demanar perdó.

1. Assenyala el fragment en què les primeres desconfiances es fan explícites.

"Dient-lo et lliga amb mi. I perquè no te'n poguessis anar...què no hauria fet, jo! Per arribar a tu he de passar per sobre de tot, de tot! No em perdones tu tot lo que he fet perquè fossis la meva dona?"

2. Fixeu-vos en aquestes paraules de la Maria Rosa:

"... m'ha semblat que l'Andreu era al meu davant reptant-me de mala dona! I he arrencat a córrer fugint d'aquella casa i d'ell, que em perseguia!"

No trobeu que és com si el seu inconscient li estigués parlant, donant senyals...?, com si l'esperit de l'Andreu desitgés venjar-se del Marçal? La Maria Rosa té intuïcions que no acaba d'entendre encara i que es manifesten en forma de records i d'imatges.

Només el Marçal (i nosaltres/el públic!) pot entendre de què es pot arribar a sentir culpable la Maria Rosa. Hi ha una mena de força sobrenatural (l'esperit traït del Marçal, potser?) que neguiteja la Maria Rosa.

Què opineu?

La Maria Rosa sap que en Marçal no es de fiar. A més, encara no ha paït la mort de l'Andreu i té remordiments sobre això. Jo crec que ell com no està d'acord amb aquest casament ja que en realitat no es vol casar. La seva ment va més enllà del que ella pot viure i tot plegat lo fa a ella sentir-se com es sent ara.


3. Davant de l'estat nerviós de la Maria Rosa, ¿com reacciona en Marçal? Exemplifica-ho.


Rabiós al veure que no el creu l'amor que sent per ella, insinua el que ha fet perquè la seva relació fos possible.

"Dient-lo et lliga amb mi. I perquè no te'n poguessis anar...què no hauria fet, jo! Per arribar a tu he de passar per sobre de tot, de tot! No em perdones tu tot lo que he fet perquè fossis la meva dona?"

I per últim es cabreja i li fa callar.

MARÇAL: Calla!

4. ¿Creus que la Maria Rosa s'estima al Marçal? Què diu exactament ella? ¿Creus que l'importa al Marçal els sentiments de la Maria Rosa? Comenta-ho i posa-hi l'exemple més adequat.

Crec que, per impossible que sigui de creure, si l'estima i això li fa sentir-se malament.

"[...] I m'ha preguntat que si jo t'estimava. Oh, si no me l'estimés fóra la dona més ditxosa de la terra! I al sentir-ho m'ha dit que em cases amb tu."

A en Marçal li importa el que pensi d'ell, tant que es per això que es delata el mateix.

"Dient-lo et lliga amb mi. I perquè no te'n poguessis anar...què no hauria fet, jo! Per arribar a tu he de passar per sobre de tot, de tot! No em perdones tu tot lo que he fet perquè fossis la meva dona?"

5. Darrera d'aquestes paraules del Marçal, ¿què creus que s'hi amaga?:

"Per arribar fins a tu he passat per sobre de tot, de tot! No em perdones tu tot lo que he fet perquè fossis la meva dona?..."

Per poder estar amb la Maria Rosa ha hagut de matar a en Marçal. Quant diu "Per arribar fins a tu he passat per sobre de tot, de tot!" vol dir per sobre del cos d'en Marçal i d'aquest fet surt que ella no el pugui perdonar.

6. I, finalment, ¿de quina manera s'evidencia el pes social de l'església en aquesta escena?

S'evidencia quant la Maria Rosa va a confessar-se. En aquella època era molt important la religió i era necessari fer-se perdonar els pecats.

MARIA ROSA: "Doncs vinc de la rectoria."

Escena 6

1. Escenari i marc temporal

Dintre d'una casa molt pobra.

2. Personatges que hi intervenen i caracterització

Maria Rosa, Marçal i Tomasa.

3. Resum (breu)

El casament s'apropa molt. Tothom va amb preses vestint-se i la Tomasa preparant el menjar per la cerimònia. La Maria Rosa pensa molt en l'Andreu i es troba amb una brusa d'ell i recorda el dia del seu primer casament.

4. Aspectes a destacar.

Com Àngel Guimerà va incorporant fet que emboliquen la trama. Per exemple ara que per fi es celebra el casament es troba ella una brusa de l'Andreu fet que fa entristir a la protagonista.

1. ¿De quin objecte estem parlant? ¿Quins sentiments desperta aquesta troballa (casual?) en la Maria Rosa?

Es troba una brusa de l'Andreu justament el dia del seu segon casament. Era la que a ella més li agradava. Tot plegat li fa venir un munt de records d'ell i del seus dies feliços amb el seu gran amor.

dijous, 26 de febrer del 2009

Àngel Guimerà. "Maria Rosa". Lectura (10)

Post del professor

-Escena 1

1. Escenari i marc temporal


Dintre d'una casa molt pobra.

2. Personatges que hi intervenen i caracterització

Tomasa, Gepa, Quirze, Calau i Xic.

3. Resum (breu)

Per fin els treballadors han cobrat. Tomasa i en Quirze, com de costum, es barallen compten els diners. En Calau per la seva part, esta feliç perquè té diners per poder-se casar i ara es fixa més en les dones.

4. Aspectes a destacar.

La mentalitat de'n Calau. Ell estalvia diners per poder-se casar i ara que ja han cobrat pot fer el que es proposa, encara que necessiti una mica més.

-Escena 2


1. Escenari i marc temporal


Dintre d'una casa pobra.

2. Personatges que hi intervenen i caracterització

Gepa, Quirze, Calau i Xic

3. Resum (breu)

La Maria Rosa i en Marçal es casen. En aquesta escena es centra en els preparatoris del casament: el menjar i els diferents regals que li fan els familiars i amics.

4. Aspectes a destacar.

La forta noticia que la Maria Rosa es casi amb el Marçal. Com pot funcionar una relació com aquesta?

-Escena 3


1. Escenari i marc temporal


Dintre d'una casa pobra.

2. Personatges que hi intervenen i caracterització

Quirze, Gepa, Calau, Xic i Badori

3. Resum (breu)

En Marçal intenta dissimular que en realitat li dol el compromís que té la Maria Rosa amb el Marçal. Es l'encarregat del vi.

4. Aspectes a destacar.

La bona persona que es en Badori. Ell s'estima més no ficar-si en el tema i respecta tot els esdeveniments que passin tan t si li agrada com si no. Esta dolgut però es fa el fort.

dimecres, 25 de febrer del 2009

Àngel Guimerà. "Maria Rosa". Lectura (9)

Post del professor

Escena 14

1. Escenari i marc temporal

Dintre de la casa de la Tomasa i del Quirze.

2. Personatges que hi intervenen i caracterització

Maria Rosa i Marçal

3. Resum (breu)

En Marçal aprofitant que la Maria Rosa pensa que s'ha barallat amb en Badori fingeix esta ferit. Ella preocupada vol demanar ajuda però ell no li deixa. Segurament per culpa de la desesperació la Maria Rosa li diu que l'estima a ell. En Marçal s'alegra i es quant es s'adona que ho es veritat que tenia una ferida.

4. Aspectes a destacar.

La innocència de la Maria Rosa. Ella al sentir que en Marçal esta molt ferit, potser la preocupació de perdre'l li confessa uns sentiments que no saben si son certs o tant sols fruit del moment que esta passant.

Escena 15


1. Escenari i marc temporal

Dintre de la casa de la Tomasa i del Quirze.

2. Personatges que hi intervenen i caracterització

Maria Rosa, Tomasa, Marçal, Quirze, Badori, Gepa, Calau i Xic.

3. Resum (breu)

Els treballadors i companys de Maria Rosa escolten la veu d'en Marçal i van a veure que passa. En Marçal en veure tots ells diu que la Maria Rosa li ha dit que esta enamorada d'ell. La Maria Rosa ho nega.

4. Aspectes a destacar.

La forma de ser de la Maria Rosa. Cada dos per tres canvia d'opinió i de pensar respecte la visió cap els altres i sobre tot el que pensa d'en Marçal.

1. No trobeu estranya la reacció del Quirze, germà de la Maria Rosa? Penseu-hi i proposeu un altre curs dels esdeveniments o una altra reacció del Quirze que resulti potser més versemblant.

Ho trobo molt estrany.
El més normal es no creure al Marçal perquè tots saben com és. Però en el cas de fer-li cas preguntar-li que ha passat i deixar-li explicar els esdeveniments. A més tothom sap com va darrera en Marçal i quines coses fa per guanyar se-la.
En Quirze no té motius d'enfadar-se amb ella.

dissabte, 21 de febrer del 2009

Àngel Guimerà. "Maria Rosa". Lectura (8)

Post del professor


-Escena 10

1. Escenari i marc temporal

Casa del Quirze i la Tomasa.

2. Personatges que hi intervenen i caracterització

Maria Rosa, Tomasa, Quirze, Badori, Calau i Marçal.

3. Resum

En Marçal fa un comentari: diu que hi ha massa gent treballant (vol fer fora al Badori). En Badori, per la seva part, també el vol fora. Hi ha molts enfrontaments entre ells. En Badori s'assabenta que la Maria Rosa se'n va. En Marçal no llença la tovallola. Comença una forta baralla.

4. Aspectes a destacar.

La mala sang i la mala persona que arriba a ser en Marçal.

2. En Marçal, a més de possessiu, es comporta de forma autoritària. Exemplifica-ho.

"Quant estigues llest amb aqueixa i esigues per mi..."
"De passar a prop d'ella; de mirar-te-la i tot, que jo te'n privo!"
"Si, tremoles! Si ets un covart! Sí, covart!"

3. Aquesta escena reprodueix una situació de tensió creixent entre en Badori i en Marçal que desemboca en...?

Es barallin amb la finalitat de matar al seu enemic.

-Escena 11

1. Escenari i marc temporal

Casa del Quirze i la Tomasa.

2. Personatges que hi intervenen i caracterització

Maria Rosa, Tomasa, Marçal, Badori, Quirze, Calau, Gepa, Xic i els treballadors.

3. Resum (breu)

En Badori i en Marçal es barallen. La Maria Rosa els suplica que no es barallin. Després de tota la cridòria la Maria Rosa li diu a en Marçal que abans que estar amb ell prefereix a en Badori.
En Marçal vol sentenciar al Badori i també a ella.

4. Aspectes a destacar.

Les ganes de matar que té en Marçal.

1. En un moment de tensió màxima entre la Maria Rosa i en Marçal, l'acció apunta clarament una resolució del conflicte tràgica, tot i que encara indefinida per tal de mantenir la incertesa i el suspens. Reprodueix-ne el fragment.

"Ara sí que has firmat la seva sentència! O potser la teva!"
(En Marçal s'ho diu a la Maria Rosa)

-Escena 12

1. Escenari i marc temporal

L'escena té lloc dintre de la casa de'n Quirze i la Tomasa.

2. Personatges que hi intervenen i caracterització

Maria Rosa, Quirze, Tomasa i Gepa.

3. Resum

Segons sembla la Maria Rosa li agrada en Badori. En Marçal és un home, ara per ara, que desprèn por, vol matar a en Badori o a la mateixa Maria Rosa. Ella al veure que n'Andreu la descobria va dir això del Badori i ara estan sota amenaça de mort.

4. Aspectes a destacar.

La vida de la protagonista. És un personatge que no para de donar-nos sorpreses i produeix fets que no ens imaginaven, com ara, això del Badori.

1. Què sembla que li amagui la Maria Rosa al Marçal...?

Que esta enamorada o li agrada en Badori.

-Escena 13

1. Escenari i marc temporal

L'escena té lloc dintre de la casa de'n Quirze i la Tomasa.

2. Personatges que hi intervenen i caracterització

Maria Rosa.

3. Resum

La Maria Rosa te mala consciencia per la baralla que ha provocat. Es preocupa per la mort d'en Marçal i a la vegada no vol tornar-lo a veure i menys casar-se amb ell.

4. Aspectes a destacar.

La tensió que porta dintre aquesta escena. Per una part no vol a en marçal però no vol que mori, per l'altre banda prefereix a en Badori abans que a en Marçal però no menciona res de preocupació en aquest monòleg.

1. De què se sent culpable la Maria Rosa? Creus que té raons per sentir-s'hi? Justifica la resposta.

Es preocupa perquè ha provocat una baralla entre en Marçal i en Badori.
No té motius perquè encara que ella hagués callat, més tard o més d'hora s'haguessin barallat. El que no té motiu de preocupar-se és per en Marçal.

Àngel Guimerà. "Maria Rosa". Lectura (7)

Post del professor


-Escena 6

1. Escenari i marc temporal

L'escena té lloc dintre de la casa de'n Quirze i la Tomasa.

2. Personatges que hi intervenen i caracterització

Marçal, Quirze i la Tomasa.

3. Resum

En Marçal té ràbia i té gelosia de'n Badori perquè a ell no el rebutja. Comença a estar obsés per la Maria Rosa i te clar que tan per les bones com per les dolentes la Maria Rosa ha de ser d'ell.
La carta que els treballadors han fet amb l'ajuda de la Maria Rosa està preparada per enviar-la.

4. Aspectes a destacar.

L'obsesió que té en Marçal per la Maria Rosa.

1. En Marçal té remordiments. Copia el fragment que ho il·lustra.

"Potser sí que li vaig perdre el marit perquè ara en vinguès un altre... a arreplegar la meva feina! Perquè en Badori la vol, i ella no fuig de'n Badori com fuig de mi, no! Mes ell s'hi acosta rialler, sense corcó aquí dintre! I jo, qunat estic sol, i penso en la Maria Rosa, tinc de veure davant al capatàs mort i a l'Andreu mort!"

2. Hi ha més d'un motiu per pensar que en Marçal és una persona possessiva i, fins i tot, violenta. Copia el fragment on aquest aspecte es manifesta amb especial virulència.

"Ella no m'ha volgut a les bones; ja em voldrà...d'altra manera! Jo la comprometré davant de tothom a la Maria Rosa."

-Escena 7

1. Escenari i marc temporal

L'escena té lloc dintre de la casa de'n Quirze i la Tomasa.

2. Personatges que hi intervenen i caracterització

Quirze i Maria Rosa.

3. Resum

La Maria Rosa es prepara per anar-se'n del poble demà mateix ja que on es troba sofreix molt. En Quirze, el seu germà li dóna una mica de diners d'amagat de la seva dona i li diu que l'acompanyarà fins la vila. Li comenta que s'assembla molt a la seva mare.

4. Aspectes a destacar.

El sofriment que li produeix la presencia d'en Marçal a la seva vida.

1. En Quirze, el germà de la Maria Rosa, assenyala que hi ha un punt en comú entre la Maria Rosa i la seva mare. A què es refereix? Copia'n el fragment. Potser això ens dóna pistes per entendre millor com es desenvoluparà la trama.

La seva mare sofria per que el seu marit no l'estimava.

"Te'n recordes de quant se va morir la mare? També deia la pobra que patia molt; per coses que jo no he sapigut mai. Deia que el pare no l'estimava, i jo no vaig veure mai que li paguès, mai! Ara tu t'hi sembles: a la pobra dona. Mai no havia reparat que t'hi semblessis tant!"

-Escena 8

1. Escenari i marc temporal

L'escena té lloc dintre de la casa de'n Quirze i la Tomasa.

2. Personatges que hi intervenen i caracterització

Maria Rosa, Quirze i la Tomasa.

3. Resum

Vol escapar d'allí i volar com els ocells, ser lliure.

4. Aspectes a destacar.

En Marçal pregunta a tothom sobre en Badori per saber més d'ell.

-Escena 9

1. Escenari i marc temporal

L'escena té lloc dintre de la casa de'n Quirze i la Tomasa.

2. Personatges que hi intervenen i caracterització

Maria Rosa, Quirze, Tomasa, Badori i Calau.

3. Resum

La Maria Rosa esta preparen tot per demà marxar del poble. Parla amb en Badori i li deixa caure que ell també esta enamorat d'ella Peró la Maria Rosa no fa ni cas de les seves paraules.
La Tomasa, per la seva part, també li dóna diners perquè pugui viure, igual que el seu marit.

4. Aspectes a destacar.

Com la Maria Rosa no fa cas a en Badori (sobre els seus sentiments) i li diu que ell esta trist perquè no li paguen la quinzena. Vol ignorar que esta enamorat d'ella o això sembla.

dilluns, 16 de febrer del 2009

Àngel Guimerà. "Maria Rosa". Lectura (6)

Post del professor

-Escena 1

1. Escenari i marc temporal

Dintre d'una casa molt pobre.

2. Personatges que hi intervenen i caracterització

Quirze i Tomasa

En Quirze és un presonatge que va neixer a Tarragona.
La ciutat natal de la Tomasa és Reus.

3. Resum (breu)

Desde la mort de l'Andreu, fa 15 mesos, els treballadors reben les quinzenes endarrerides i porten tres sense cobrar.
La Maria Rosa esta malalta al llit per la mort del seu marit. Per poder ser curada s'han de gastar molts de diners. En Quirze i la Tomasa discuteixen sobre la Maria Rosa; en Quirze la defensa i la Tomasa la critica.
Els treballadors comencen a inventar noticies: uns diuen que la Maria Rosa s'ha enamorat del Marçal i d'altres que el Marçal s'ha enamorat d'ella.

4. Aspectes a destacar.

La quantitat de diners que costa els medicaments.

-Escena 2

1. Escenari i marc temporal

Casa del Quirze i la Tomasa.

2. Personatges que hi intervenen i caracterització

Quirze i Maria Rosa.

3. Resum (breu)

La Maria Rosa no es vol tornar a casar. Se'n vol anar a la casa del Quirze i la Tomasa cap algun lloc que no sap- Fuig de'n Marçal. Sap que li va a darrere. Aquella nit va somiar que era el seu marit i per res del món vol deixar de ser de l'Andreu.

4. Aspectes a destacar.

La idea que durant tota la seva vida la Maria Rosa no es casarà per l'amor al seu marit mort. És normal que de moment no es vulgui casar però al cap de molt de temps és normal que s'enamori d'un altre.

-Escena 3

1. Escenari i marc temporal

Casa del Quirze i la Tomasa.

2. Personatges que hi intervenen i caracterització

Quirze, Tomasa, Gepa, Calau, Xic i Marçal.

3. Resum (breu)

Es reuneixen tots els treballadors per parlar sobre la quinzena i tenen la idea d'enviar una carta, per tant, trucaran a la Maria Rosa. La dona del Quirze es expulsada de la reunió perquè l'assistència de dones a la reunió estava prohibida.
En aquesta escena es veu clarament com tots els homes volen a la Maria Rosa com a muller.

4. Aspectes a destacar.

El tracte que tenen els homes cap a les dones. El fet d'expulsar una dona d'una reunió que es celebra en la seva pròpia casa.

-Escena 4

1. Escenari i marc temporal

Es troben en la casa d’en Quirze i la Tomasa

2. Personatges que hi intervenen i caracterització

Maria Rosa, Marçal, Badori, Quirze, Gepa, Calau i els treballadors.

3. Resum (breu)

Criden a la Maria Rosa per que li escrigui una carta de queixa als contractistes. Al principi, la Maria Rosa, no s’adona de la presencia d’en Marçal però quant se’n dona compte es nega a fer la carta. Tots els treballadors intenten que es quedi i que la redacti. Al final, tothom se’n va a esmorzar i deixen a la Maria Rosa i al Marçal a soles.

4. Aspectes a destacar.

El mal tràngol que passa els treballadors per culpa de la falta de diners i la necessitat que tenen d’escriure una carta, amb la ajuda de algú que sàpiga escriure.

-escena 5

1. Escenari i marc temporal

Casa d’en Quirze i la Tomasa

2. Personatges que hi intervenen i caracterització

Maria Rosa i marçal.

3. Resum (breu)

La Maria Rosa i en Marçal sols en el menjador. Escriuen la carta encara que en marçal entre frase i frase diu coses que no son precisament de la carta. Li diu que ell té sospites de qui pot l’assassí encara que no li diu res al respecte. Li repeteix moltes vegades que l’estima per ella no vol saber res d’ell. Al final de l’escena ella diu: “Ai, pobre Andreu, que m’atrau aquest home!”. Ella se’n una petita atracció cap en Marçal.

4. Aspectes a destacar.

D’aquesta escena el que destacaria es el tema de dol. Al cap de 16 mesos la Maria Rosa s'ha tret el dol encara que ella expresa que només per fora. Reflecteix molt bé com abans quant es moria un esser estimat es vestia durant un temps tot de negre es record de la persona que que hi havia mort.


1. Podríeu explicar o justificar d'alguna manera els contradictoris sentiments de la Maria Rosa?

Fa 15 mesos que l'Andreu va morir però ella sent l'amor que sentia per ell igualment. Encara que senti molta estimació per l'Andreu el temps comença a fer la seva feina. En Marçal es home que està molt a prop d'ella i li ofereix constantment l'amor que ella necessita. Però ella no es vol deixar anar i es nega a començar de nou amb en Marçal. D'aquí surt el fastig que li té, no es vol deixar anar per respecte el seu difunt marit.

2. Podríeu justificar el comportament d'en Marçal? Deixant de banda que no ha jugat net... Creieu que l'amor ho justifica tot? Potser l'amor té un punt d'irracionalitat i de bogeria que es fa difícil de controlar? Com veieu el comportament d'en Marçal especialment a l'escena 5?

Jo crec que el comportament de l'Andreu no es pot justificar de cap manera. Encara que senti l'amor que sent per ella, encara que estigui tan boig d'amor, encara que per ell sigui la seva vida matar al seu marit no es una bona acció. El fet de matar el seu amor perquè tingui via lliure i es pugui casar amb ella ho trobo molt brut.
En l'escena 5, es veu com aprofitant que la Maria Rosa s'ha tret la roba negra per la mort del seu marit li confessa clarament que esta enamorat d'ella i que vol estar tota la seva vida al seu costat. En part trobo que es normal que al cap d'un any i poc vulgui intentar-lo, però per l'altre banda no ho trobo bé perquè ell sap de sobres que ella no ho vol i estar a sobre d'ella cada dia es molt obsessiu.

3. I, com sempre, no oblideu de trobar algun aspecte a comentar, algun detall a ressaltar de cada escena per insignificant que sembli.

[Explicat en acda apartat anterior corresponent]

divendres, 13 de febrer del 2009

Àngel Guimerà. "Maria Rosa". Lectura (5)

Post del professor

-Escena 13

1. Escenari i marc temporal

L'escena on té lloc els esdeveniments és el mateix de sempre.

2. Personatges que hi intervenen i caracterització

Tomasa, Quirze, Badori, Gepa, Calau, Xic i Marçal.

En Quirze i la Maria Rosa són germans.

3. Resum (breu)

Volen llegir la carta però ningú dels assistents en sap. L'única que ho pot llegir es la Maria Rosa, però no volen que la llegeixi ella per si són males noticies.

4. Aspectes a destacar.

Els nervis que provoca la carta i com el "no saber llegir" afecta a la vida quotidiana.

-Escena 14

1. Escenari i marc temporal

L'escena on té lloc els esdeveniments és el mateix de sempre.

2. Personatges que hi intervenen i caracterització

Tomasa, Quirze, Badori, Gepa, Calau, Xic, Marçal i Maria Rosa.

3. Resum (breu)

La Maria Rosa escolta als treballadors parlar de l'estat del seu marit i la carta que els ha enviat. Ella la llegeix i descobreixen que l'Andreu ha mort.

4. Aspectes a destacar.

La forta sorpresa que desprèn al lector la mort de l'Andreu, un personatge que no ha sortit mai però que ha estat present en les converses.

El fet que aquell dia li donen la paga i la Maria Rosa es queda sola, ja que, tots el demés estan cobrant.

Àngel Guimerà. "Maria Rosa". Lectura (4)

Post del professor

-Escena 10

1. Escenari i marc temporal

L'escena on té lloc els esdeveniments és el mateix de sempre.

2. Personatges que hi intervenen i caracterització

Maria Rosa, Gepa, Badori i Calau

3. Resum (breu)

En Badori pregunta qui és l'Andreu. Després de rumiar una estona s'adona que el coneixia perquè abans treballaven junts. Aquesta noticia fa que la Maria Rosa es posi molt contenta, ja que, per fi ha trobat algú amb qui pot parlar del seu marit sense que sigui acusat contínuament d'assassí. Recorden el passat i ella l'explica com li va demanar de casar-se.

4. Aspectes a destacar.

Les voltes que dona la vida. En aquella època canviaven molt de treball, d'aquesta manera en Badori coneix un treballador que abans estava en l'obra de la carretera, ja que antigament havia treballat amb ell.

1. La Maria Rosa fa referència a la verema, però... què és la verema?

Font d'informació sobre la verema

La verema és la recol·lecció o collita del raïm per la producció del vi. El període d'aquesta recol·lecció engloba del mesos febrer fins a abril (en l'hemisferi Sud), i juliol i octubre (en l'hemisferi nord).







-Escena 11

1. Escenari i marc temporal

L'escena on té lloc els esdeveniments és el mateix de sempre.

2. Personatges que hi intervenen i caracterització

Maria Rosa, Gepa, Badori, Calau, Tomasa i Quirze.

3. Resum (breu)

Els treballadors pugen les seves pertinències a dalt de la muntanya on aniran a treballar a la construcció de la carretera. En Quirze li fa una broma a la Tomasa en veure un bressol i l'insinua que ells encara no tenen cap fill.

4. Aspectes a destacar.

Amb quina rapidesa han de preparar-se per treballar a dalt de la muntanya.

1. D'aquesta escena, ¿què podem deduir de la relació entre el capatàs i els treballadors?

Entre el capatàs i els treballadors hi ha una carència de comunicació. Els explota tot el que por i a sobre treballen amb el dubte si li pagaran la quinzena o no. El capatàs es molt distant i mai s'ha mencionat que estigues en l'obra.

-Escena 12

1. Escenari i marc temporal

L'escena on té lloc els esdeveniments és el mateix de sempre.

2. Personatges que hi intervenen i caracterització

Gepa, Badori, Calau, Tomasa, Quirze i Xic

En Xic és un nou persontage. No sabem res d'ell només que també és un treballador.

3. Resum (breu)

En Quirze rep una carta de l'Andreu. Com que ningú sap llegir no saben que posa i no li poden dir a la Maria Rosa que la llegeixi per si són males noticies.

4. Aspectes a destacar.

L'analfabetisme que tenen tots els treballadors. L'època que viuen els personatges l'educació és precària i molts pocs tenen l'oportunitat d'estudiar.

1. Arriba una carta. Tots els treballdors fan corrua al voltant del Quirze que s'esforça per obrir-la, però sembla que no se'n surt... La carta passa de mà en mà, però no acaba de ser llegida, creix l'expectació... ¿Què en podem deduir sobre la formació dels treballadors?

És molt precària. Com l'escolarització no està a l'abast de tothom molt poca gent sap llegir i escriure, a més la societat era molt pobre i des de petits devien treballar.