Joan Oliver, "Allò que tal vegada s'esdevingué"

Post del professor


ACTIVITAT PRELIMINAR

La forma de veure i entendre la importància de la família crec que ha variat al llarg de la història.
Antigament es tenia molts de fills. Era normal perquè en aquells temps era molt difícil la vida i com ja de petits treballaven era més mans per treballar, a més que les prevencions no eren tan bones com ara.
Pel que fa actualment les famílies s'ho repensem més a l'hora de tenir una criatura a casa. L'economia el temps i les dificultats que es tenen avui en dia no fa possible de tenir una família con les d'abans encara que sempre hi pot haver excepcions.
En una família és molt important les relacions que hi hagi entre els membres. Crec que la relació entre pare i mare ha de ser igual encara que les noies tenen tendència a tenir una relació més pròxima amb la mare i els nois una relació més estreta amb els pares.
¿per què els fills son importants?
Doncs per què quant un matrimoni es casa tenen com una necessitat de tenir un fill per què les relacions entre ells sigui com més fort, a més que sempre neix aquesta necessitat de tenir un fill i la mare sent una sensació de maternitat. Una sensació semblant al llibre de "Solitud"
Dos fills en la quantitat perfecta de fills, i no perquè sempre es diu de tenir el nen i la nena si no perquè es com més sensació de família complerta. Més de dos ni pensar-ho, però menys sí que també pot estar bé.
Quant una família té un fill crec que des del principi s'han d'educar.
¿Per què?
Per què si de petits no li ensenyes el que està ben fet, i el que li pot passar si fa una cosa dolenta de grant pot ser que quant li renyis no et faci cas. El millor una educació des del principi.
Discriminació de sexes...
No, personalment en la meva família no hi ha cap tipus de baralles per això.
Diversitat de famílies...
Si examinen les famílies porten veure que actualment hi ha més "diversitat". Hi ha de monoparentals, homo sexuals casats... ho trobo tot bé. la meva opinió sobre això es molt simple, es la seva vida i que facin el que vulguin.
No, el matrimoni no es necessari per formar una família per què no et fa falta ningún paper per veure amb algú i tenir fills.
Una mica de la meva família
Crec que la família es important perquè en realitat són els que sempre estan mal tu. Es veritat que de vegades poden treure't de polleguera però si et castiguen o fan alguna cosa que no t'agrada segur que en el fons ho fan pel teu bé.
Per mi la meva família es molt important i no la camviaría no camviaria res.
¿Per què?
Per què he viscut amb ells tota la vida, i en el fons si ha passat alguna cosa dolenta al final m'adono que no es tant com jo em pensava.
M'agrada la meva família...
Per dir per acabar que jo no sé si em casaré o no, si tindré fills o no....es un futur massa incert.

.

Solitud, cap. final, La davallada

Post del professor

1. Quins sentiments creus que dominen la Mila quan inicia "la davallada". Explica també l'última frase del capítol en el context de la novel·la.

Amb els mals tràngols que ha passat la Mila al llarg de la història, i ara la violació, crec que la seva decisió és la correcta.
Uns sentiments de sentir-se malament per les siutacions que ha viscut, la violació que ha sofert l'han tocat molt psicològicament.
La mala vida que portava amb el seu marit sempre ha provocat una sensació melancòlica a ser conscient de que no pot tenir el que realment vol.
Sentiments de culpabilitat, ira, menyspreu tot s'ha juntat i s'han convertit en l'acceptació de la seva solitud, perquè aquell lloc i la companyia no era la correcta.

2. Opinió personal sobre la novel·la. Pots desenvolupar qualsevol tema de reflexió que t'hagi pogut suscitar la lectura d'aquesta obra.

"la solitud"
crec que aquest llibre sobretot ens hem de fixar en la figura de la Mila dintre del context social de l'època. Antigament, si no estic del tot errada, una dona que no estigués casada i hagués format una familia estaba molt mal vist. Aquesta novel·la, especialment el final, és un moment molt emoyiu, ja que la fogura de la dona aconsegueix surtir-se de la situació i començar la seva vida en solitud amb total llibertat

capítol 17: aquella nit

Post del professor

1. Al començament del capítol, la Mila retroba un element d'esperança. Concreta-ho i explica-ho.

"Ella sentia no tenir-ne l'aire. Avui encara li havia dit maca i tampoc s'hi sentia ella de bonica, avui. Però lo que pensava: aquell home seria d'un anar contentadís, de trobar-ho tot bé; era sort genit així..."
El marit no li fa ni cas pero que aquell noi li hagués dit <> li fa veure que el que busca no està del tot perdut, i qui li diu així és un personatge rialler, simpàtic i optimista

2. Reprodueix el fragment que et resulti més esgarrifós de l'actuació de l'Ànima en aquest capítol i justifica la teva resposta.

"vegé un gran lluminaria i cregué que la vida li mancava; mes abans de pedre del tot coneixença, encara sentí caura-li al damunt i enfonsar-se en ses carns la grapa peluda i l'aleada roent de fera"
perquè auqesta descripció de com aconsegueix violar-la i la descripció d'aquest moment és molt esgarrifós tot i que no ho descriu esplicitament

3. Com aconsegueix l'Ànima violar la Mila?

Primer de tot va "de bones" i la vol comprar amb diners però la Mila s'escapa i fuig. Ell la persegueix i al caure ella queda com insconcient i es el moment en que la viola

4. D'on treu l'Ànima els diners que ofereix a la Mila per intentar comprar la seva voluntat?

Suposadament li roba al pastor

5. En aquest capítol, la Mila comprèn moltes coses i lliga molts caps. Per exemple, ¿per què el pastor no podia enamorar-se o voler la Mila?

per el respecte a la memoria de la seva difunta esposa

6. Quines reflexions fa la Mila sobre la vida?

"Era una vida i no en tendría més que aquella...Només una vida...Era cert? Però tornà a recordar el pasrtor. El pastor sempre parlava d'altres vides, de vides estades que preduraven en aquesta. Tot lo de centúries enrere vivia, segons ses rondalles; tot el mon era ple de visions i d'espectres que vagaven entre el cel i la terra, despressos de la carn i ossos que un remps els hi donaren forma perceptible."
Recorda el queli va dir el pastor sobre que hi havia latres vides, vides que eren eternes. Tot el món era ple de visions i espectres que vagen per mar i cel...

Capítol 11-12

Post del professor



1. La Mila pregunta al pastor: "¿Com vos ho feu, pastor, per a saber tantes coses?". Què respon el pastor? D'on li vénen les rondalles?

Relació
Per Joan Maragall la poesía es un procés creador espontani, inspirat per l'observació de la natura.
Partin de la idea que la poesia està relacionada amb la natura entenem les paraules del pastor.
Quan la Mila li pregunta d'on treia aquelles narrracions ell li contesta que cada cop que observa la natura li ve una sensació i es posa a rumiar....La natura li inspira poesia igual que Joan Maragall

Capítol 9: gatzara

Post del professor


1. Aquí se't demana que facis el següent: mira de descriure aquesta multitud popular a partir de set o vuit adjectius o conceptes, que hauràs d'exemplificar amb una frase seleccionada.

-Impaciencia: "I la impaciencia de tothom i el rebombori augmentavan..."

-ansia de menjar: "estaven enrondades de gant afamada i esvalotaire"
-esvalotaire: "estaven enrondades de gent afamada i esvalotaire"
-molestos: "ficant-se per tot, tocant-ho tot, ensumant-lo tot"
-indiciplinats: "unj arrosegament de cadires, dispuntant-se-les..."
-destructors: "...invadien el terrat i trencaven les flors a grapades"
-incordinats: "...invadien el terrat i trencaven les flors a grapades"


2. Busca la definició de gatzara al diccionari i dóna'n sinònims.

*gatzara: cridoria, amb que una colla de gent manifesta la seva alefria.
sinomim: xibarri, cridoria...

3. Quina valoració/judici/comentari fa el pastor referint-se a la multitud que envaeix els encontorns de l'ermita.

-Entreu pas ací dintre, ermitana; ara com ara es com catau de bestis...¿recurdeu que vos deia l'altre dia...? Pensi pas que más que en gatejar i de seguida perdin de vista....D'ací a un pas los haurem de gitar a cops d'escombra

*que es comporten coma a animals, nomes pensen en emborratzar-se i de seguida pereen el seny
El pastor ja veu que la festa acabara malament

4. Explica detalladament com acaba la festa (la baralla i consegüent intervenció de la força pública, etc.).

Les salvatjades de la gent s'agrugen i acaven tot plegat en una baralla.
la gent s'estova de manera salvatge i fins i tot apareix la policia per posar odre.


5. Fes una llista d'un mínim de cinc adjectius o expressions referides a la multitud que fa servir la veu narradora.

afamada
esvalotaire
grollera
besties dites superiors

6. ¿Què és una "saturnal"? ¿Qui és el déu grec Baco i què representa? ¿Qui és Dionís i què representa? Posa també alguna imatge

Saturnal: 1: relatiu o pretanyent a Saturn
2: festes en honor del Deu Saturní
Qui era Saturní?
Es un déu de la mitología. Representa la agricultura i les collites.



7. Busca imatges que mostrin bacanals, saturnals o imatges grotesques o goyesques del poble celebrant alguna festivitat (si és possible), també podeu cercar imatges de borratxos o de "botellones".





8. ¿Què pot passar i quines conseqüències hi pot haver quan la multitud s'abandona als instints?

Com la novel·la ens fa veure, les conseqüencies poden ser desastroses: violència, descontrol...

9. Dóna antònims per als conceptes següents, dins el marc referencial del capítol:

bestialisme > humanitat

instints > seny/ raó

grolleria > elegància

primitivisme > civilització

salvatgisme > civiltzació

descontrol > control, ordre

multitud > individu

xivarri > calma, silenci, ordre

cridòria > silenci

grotesc > seriós