dimecres, 19 de novembre de 2008

capítol 17: aquella nit

Post del professor

1. Al començament del capítol, la Mila retroba un element d'esperança. Concreta-ho i explica-ho.

"Ella sentia no tenir-ne l'aire. Avui encara li havia dit maca i tampoc s'hi sentia ella de bonica, avui. Però lo que pensava: aquell home seria d'un anar contentadís, de trobar-ho tot bé; era sort genit així..."
El marit no li fa ni cas pero que aquell noi li hagués dit <> li fa veure que el que busca no està del tot perdut, i qui li diu així és un personatge rialler, simpàtic i optimista

2. Reprodueix el fragment que et resulti més esgarrifós de l'actuació de l'Ànima en aquest capítol i justifica la teva resposta.

"vegé un gran lluminaria i cregué que la vida li mancava; mes abans de pedre del tot coneixença, encara sentí caura-li al damunt i enfonsar-se en ses carns la grapa peluda i l'aleada roent de fera"
perquè auqesta descripció de com aconsegueix violar-la i la descripció d'aquest moment és molt esgarrifós tot i que no ho descriu esplicitament

3. Com aconsegueix l'Ànima violar la Mila?

Primer de tot va "de bones" i la vol comprar amb diners però la Mila s'escapa i fuig. Ell la persegueix i al caure ella queda com insconcient i es el moment en que la viola

4. D'on treu l'Ànima els diners que ofereix a la Mila per intentar comprar la seva voluntat?

Suposadament li roba al pastor

5. En aquest capítol, la Mila comprèn moltes coses i lliga molts caps. Per exemple, ¿per què el pastor no podia enamorar-se o voler la Mila?

per el respecte a la memoria de la seva difunta esposa

6. Quines reflexions fa la Mila sobre la vida?

"Era una vida i no en tendría més que aquella...Només una vida...Era cert? Però tornà a recordar el pasrtor. El pastor sempre parlava d'altres vides, de vides estades que preduraven en aquesta. Tot lo de centúries enrere vivia, segons ses rondalles; tot el mon era ple de visions i d'espectres que vagaven entre el cel i la terra, despressos de la carn i ossos que un remps els hi donaren forma perceptible."
Recorda el queli va dir el pastor sobre que hi havia latres vides, vides que eren eternes. Tot el món era ple de visions i espectres que vagen per mar i cel...

1 comentari:

salvi ha dit...

Finalment (bé, quasi finalment, perquè falta el darrer capítol!), et felicito per l'interès que has posat a entregar la feina amb puntualitat i per anar per davant dels companys. Has realitzat un esforç constant i el resultat es pot qualificar de notable alt. Només que t'esforcis una mica més (de cara al control), fent una repassada final sobre el que hem explicat sobre Víctor Català, el Modernisme i "Solitud" pots aspirar a una bona nota!

Una vegada més, et felicito i t'animo perquè continuis amb aquest nivell d'exigència.

El professor.