Comentari de text

Post del professor


Escena X primer acte de "Maria Rosa" d'Àngel Guimerà.

(situació del text)

Ens trobem davant un fragment de l'obra de teatre Maria Rosa d'Àngel Guimerà concretament l'escena X del primer acte. Aquesta escena s'articula al voltant del diàleg entre la Maria Rosa i en Badori. A partir d'aquí la Maria Rosa li explica com va conèixer el seu difunt marit i com se n'enamora.
Àngel Guimerà és un important dramàturg català que va néixer al 1845 a santa Cruz de Tenerife. Les seves obres més barregen tendències romàntiques, realistes i naturalistes.
Maria Rosa (1894)pertany al cicle productiu que agrupa altres grans obres: Terra Baixa (1897) i La filla del mar (1900), el seu moment d'esplendor.
De la mateixa època de l'autor trobem altres dramàturgs com Frederic Soler, però en una línia còmica, contraposada a la de Guimerà.
En aquesta escena trobem elements molt significatius del teatre d'Àngel Guimerà, com són:
-La presència d'un personatge fort
-Personatges amb una caracterització molt marcada: Bo és en Badori; dolent és en Marçal i l'heroi és la Marta.
-Presència d'un fort component emotiu.

(Definir el tema)

-El tema central són els sentiments en primera persona que la Maria Rosa sent cap en Andreu o bé el procès d'enamorament expressat en temes de records.
-Aprofitant que en Badori coneix a en Marçal ella s'allibera i li expressa tots els seus sentiments.

(Explicitar l'estructura)

-La primera part la Maria Rosa i en Badori feien la verema junts
-Part central: Records de la Maria Rosa (la major part de l'escena)
-Desenllaç: Última intervenció quant de sobte s'adona de la crua realitat present (el seu mari està pres i a punt de morir)

(Analitzar estil)

-Dóna informació concreta (fets concrets records definits...)

Caracterísiques formals:

Vocaulari:

-Propi del registre col·loquial
-Uilitza un llenguatge col·loquial (manera de parlar del treballadors)
-Utilització de paraules sencilles
-No hi ha cultismes
-Abundancia de castellanismes (asessino, nada...)
-Paraules no usuals a l'actual català (esclafí, planyo, an, cabdellareu, minyó, dematí, engrapo...)
-Camp semàntic de la verema (Gotim de garratxa, verema, trepitjador era, cup, veremadors...)
-Diminutius (Pobret, fillets...)
-Augmenatius (Mossota...)
-Verbs col·loquials (Sien, se posà...)
-Presència d'adjectivacions i sustantivacions
-Insults
-Expresions col·loquial (Que no s'ho acaaven, mireu's-e...)
-Ortografia postfabiana
-Llenguatge propi del català central

Més característiques lingüístiques:

-Frases fetes i exclamacions col·loquials (Un tros de pa)
-Exclamacions (I prou!, Ca; fins hi sien justes!)
-Construccions exclamatives emfàtica (Si que l'és el pobret)
-Punts suspensius (Més bon home...)
-Interrogacions (Qui era l'Andreu?)
-Interjeccions: (Ca! que significa I tant!)

Tipografía

-Majuscula o verseta: nom del presonatges
-Cursiva: narrador
-Negreta: titol, acte, escena...
-Rodona: veu dels presontages

Conclusions

-És un capítol que necara que no ho sembli, és essencial pel final de l'obra (l'agulla i la sang de l'Andreu)
-D'altre banda detaquen l'emotivitat que expressa la protagonista.
-El text compleix amb eficiència el proposit o finalitat per què es la manera de ser de la Maria Rosa (la seva part més humana)