dimecres, 25 de març de 2009

Comentari de text

Post del professor


Escena X primer acte de "Maria Rosa" d'Àngel Guimerà.

(situació del text)

Ens trobem davant un fragment de l'obra de teatre Maria Rosa d'Àngel Guimerà concretament l'escena X del primer acte. Aquesta escena s'articula al voltant del diàleg entre la Maria Rosa i en Badori. A partir d'aquí la Maria Rosa li explica com va conèixer el seu difunt marit i com se n'enamora.
Àngel Guimerà és un important dramàturg català que va néixer al 1845 a santa Cruz de Tenerife. Les seves obres més barregen tendències romàntiques, realistes i naturalistes.
Maria Rosa (1894)pertany al cicle productiu que agrupa altres grans obres: Terra Baixa (1897) i La filla del mar (1900), el seu moment d'esplendor.
De la mateixa època de l'autor trobem altres dramàturgs com Frederic Soler, però en una línia còmica, contraposada a la de Guimerà.
En aquesta escena trobem elements molt significatius del teatre d'Àngel Guimerà, com són:
-La presència d'un personatge fort
-Personatges amb una caracterització molt marcada: Bo és en Badori; dolent és en Marçal i l'heroi és la Marta.
-Presència d'un fort component emotiu.

(Definir el tema)

-El tema central són els sentiments en primera persona que la Maria Rosa sent cap en Andreu o bé el procès d'enamorament expressat en temes de records.
-Aprofitant que en Badori coneix a en Marçal ella s'allibera i li expressa tots els seus sentiments.

(Explicitar l'estructura)

-La primera part la Maria Rosa i en Badori feien la verema junts
-Part central: Records de la Maria Rosa (la major part de l'escena)
-Desenllaç: Última intervenció quant de sobte s'adona de la crua realitat present (el seu mari està pres i a punt de morir)

(Analitzar estil)

-Dóna informació concreta (fets concrets records definits...)

Caracterísiques formals:

Vocaulari:

-Propi del registre col·loquial
-Uilitza un llenguatge col·loquial (manera de parlar del treballadors)
-Utilització de paraules sencilles
-No hi ha cultismes
-Abundancia de castellanismes (asessino, nada...)
-Paraules no usuals a l'actual català (esclafí, planyo, an, cabdellareu, minyó, dematí, engrapo...)
-Camp semàntic de la verema (Gotim de garratxa, verema, trepitjador era, cup, veremadors...)
-Diminutius (Pobret, fillets...)
-Augmenatius (Mossota...)
-Verbs col·loquials (Sien, se posà...)
-Presència d'adjectivacions i sustantivacions
-Insults
-Expresions col·loquial (Que no s'ho acaaven, mireu's-e...)
-Ortografia postfabiana
-Llenguatge propi del català central

Més característiques lingüístiques:

-Frases fetes i exclamacions col·loquials (Un tros de pa)
-Exclamacions (I prou!, Ca; fins hi sien justes!)
-Construccions exclamatives emfàtica (Si que l'és el pobret)
-Punts suspensius (Més bon home...)
-Interrogacions (Qui era l'Andreu?)
-Interjeccions: (Ca! que significa I tant!)

Tipografía

-Majuscula o verseta: nom del presonatges
-Cursiva: narrador
-Negreta: titol, acte, escena...
-Rodona: veu dels presontages

Conclusions

-És un capítol que necara que no ho sembli, és essencial pel final de l'obra (l'agulla i la sang de l'Andreu)
-D'altre banda detaquen l'emotivitat que expressa la protagonista.
-El text compleix amb eficiència el proposit o finalitat per què es la manera de ser de la Maria Rosa (la seva part més humana)

1 comentari:

salvi ha dit...

Hola!

Està força bé. has realitzat un comentari de text correcte, ordenat, coherent i força exhaustiu. Ara bé, fa un ús abusiu dels guionets i enumeracions... En general, ha de tenir un aspecte més de redacció.

Tingues-ho present de cara al pròxim comentari ("El cor delator" d'Edgar Allan Poe).

El professor.
PD T'he de recordar un cop més que revisis 10 vegades si cal el text perquè no surti CAP error ortogràfic.