Activitat final (!!!) de síntesi

Post del professor

Si volem establir una relació entre els diferents personatges de totes les obres que hem llegit, sobretot centrant-nos en la dona, primer hem de recordar que s'esdevé en cada un dels llibres.

1) Solitud: la protagonista és la Mila, una dona que durant tota la novel·la intenta aconseguir la llibertat, ja que no vol estar amb l'home que s'ha casat. Finalment aconsegueix la llibertat a través de la solitud renunciant al matrimoni.

2) Allò que tal vegada esdevingué: La figura d'Eva representa la dona que es troba rodejada de l'ambient familiar i l'encarregada de fer totes les feines domèstiques. Després trobem Caïm, un personatge masculí efeminat.

3) Maria Rosa: La protagonista femenina és la Maria Rosa. Una dona amb el cor trencat per la malenconia que li provoca la falta del seu marit. A partir d'aquest personatge es veu la discriminació que hi ha cap a la dona, a través de les feines que fa (diferenciades a l'home) o la diferencia entre una dona casada i una dona soltera.
També hi ha un reflex d'aquesta discriminació en altres personatges, coma ara la Tomasa, que es expulsada de la seva pròpia casa per què no podia assistir a una reunió.

4) Bruixa de dol: Per últim tenim el llibre de la feminista Maria-Mercè Marçal, una dona lluitadora per la llibertat de la dona. Aquesta voluntat de lluita és la que li permet escriure uns poemes molt metafòrics sobre la figura de la dona en la societat i les dificultats que tenen però també es reflecteix l'esperança de crear un món on la igualtat sigui present.

Si observem les anteriors descripcions dels diferents llibres trobem que tenen un element comú: la figura de la dona.
Des del principi de la història la dona ha sigut discriminada en totes les societats. Per desgracia aquesta diferència encara la trobem en els nostres dies però en un menor grau. Antigament la dona no treballava i s'havia de quedar a casa a cuidar dels fills ni tampoc tenia dret al vot. En els països desenvolupats aquestes diferencies s'han esborrat però encara hi ha molts països que les lleis continuen igual.
Aquesta evolució del paper de la dona en la història es pot veure reflectida en les novel·les tractades a classe.
Les lectures que hem treballat son d'anys diferents, això facilita poder detectar les diferencies que s'establien entre les diferents societats.

Ara bé, si em d'extreure una conclusió de totes aquestes lectures es que la voluntat de lluita mai s'ha de deixar perquè hem de lluitar fins al final.

Comentari literari d'un poema (VI)

Post del professor

Aquest poema es troba en el llibre de "Bruixa de dol" de Maria-Mercè Marçal en la pàguina 62 d'Edicions 62

-Contingut

Com es propi d'aquesta poetessa, aquest poema ens expresa una emoció a partir d'una metàfora. D'una forma molt cortesana, ens presenta un estat d'ànim, com es la ràbia i el dolor que provoca un enemic.
El contingut del poema es centra en la descripció que té l'enemic en la seva vida. Es compara amb una papallona sense llibertat a causa del caçapapallones que la persegueix per privar-li un dels elements més importants en la vida: la llibertat.

-Punt de vista de la veu poètica

La intenció que amaga aquest poema es transmetre el malestar i el dolor que li causa l'enemic. Aquesta comparació que fa amb una papallona i el fet que no pugui volar amb tota llibertat no es una simple coincidència. Aquest llibre d'antologia poètica té un objectiu molt clar: defensar la llibertat de la dona.
La papallona representa a la dona i l'enemic representa a l'home, que a través del caçapapallones atrapa i sotmet a la dona.



-Recursos

El principal i únic recurs que utilitza és la metàfora. Gracies a aquest recurs literari pot reivindicar la llibertat de la dona amb la utilització d'elements de la natura (la papallona) i elements que la destrueixen (el caçapapallones).

-Temps i espai

En aquest poema no s'especifica el temps ni l'espai.

-Qui parla?

Aquest poema esta escrit en primera persona del singular. Els esdeveniments estan compostos per la mateixa que les pateix.

-Estructura

El poema esta estructurat en una única estrofa composada per quatre versos.

-Esquema mètric

Dolç enemic 4 a
amb caçapapallones 6 B
em pares trampes 4 c
pels plecs del plaer 4 d

Tipos de versos: Tots els versos són d'art menor menys el segons que és d'art major.
Esquema métric: 4a 6B 4c 4d
Tipos de estrofa: una estrofa formada per quatre versos
Rima: no té rima

-Llengua

-Els verbs estan conjugats en primera persona del singular.

-La majoria de noms i els adjectius es trobem en plural

-Utilitza una llengua col·loquial i simple (pot entendre qualsevol tipus de públic.)

-Recursos retòrics

-Al·literació

Repetició volguda d’uns mateixos sons al llarg d’uns versos.

Dolç enemic
amb caçapapallones
em pares trampes
pels plecs del plaer

-Antítesi

Oposar en una mateixa frase dos mots, pensaments o expressions de sentit contrari.

Dolç enemic

-Encadenament

Trencament forçat del discurs al final d’un vers que té la seva continuació en el posterior.

Dolç enemic
amb caçapapallones
em pares trampes
pels plecs del plaer

-Hipèrbole

Figura que es fonamenta en una exageració evident

Dolç enemic

-Metàfora

Figura en la qual se substitueix l’objecte real per un d’imaginat per l’autor, amb el qual existeix una determinada analogia.

Dolç enemic
amb caçapapallones
em pares trampes
pels plecs del plaer

-Valoració personal.

He elegit aquest poema per la seva bellesa en la forma de dir les coses. la figura de la papallona com símbol de la llibertat i el caçapapallone com una trava que trobem per poder ser lluïres, crec que ha sigut molt encertada.

Un dels millors poemes del llibre.

Comentari literari d'un poema (V)

Post del professor

Aquest poema es troba en el llibre de "Bruixa de dol" de Maria-Mercè Marçal en la pàguina 119 d'Edicions 62

-Contingut

Aquest poema gira entorn del feminisme. Maria-Mercè Marçal, representant d'aquest moviment, vol transmetre les seves idees mitjançant aquest poema. Transmet temes com la supressió de la dona o l'esperança, tot relacionat amb aquesta ideologia.

-Els quatre versos de l'encapçalament, ens presenta una situació concreta: les dones fent el símbol feminista. L'espai entre els dits de les dues mans és la finestra de llibertat que s'obre.

Amb totes dues mans
alçades a la lluna
obrim una finestra
en aquest cel trencat.

-Els sis versos següents estan dedicats al record d'un passat molt dolorós en l'època que les dones eren silenciades i massacrades com a bruixes pel patriarcat per reprimir el saber i el poder femení.

-L'ultima estrofa del poema fa una clara referència al futur amb la presencia d'elements de la natura com a símbol de la maternitat.

El fum dibuixarà
l'inici de la història
com una heura de joia
entorn del nostre cos
i plourà i farà sol
i dansarem a l'aire
de les noves cançons
que la terra rebrà.
Vindicarem la nit
i la paraula DONA.
Llavors creixerà l'arbre
de l'alliberament.

*Informació extreta del llibre de "Bruixa de dol" entre les pàguines 151 i 155.

-Punt de vista de la veu poètica

Maria-Mercè Marçal vol reivindicar la submissió que pateix la dona envers l'home amb un esperit lluitador. Té ganes de lluitar per aquests interessos i no deixar que la dona sigui rebutjada i tractada malament. Critica la relació que s'estableix entre la dona i els estris de netejar, ja que moltes vegades es considerada que només servim per netejar.

-Recursos

Utilitza com a principal recurs l'ús d'elements relacionats amb la dona.
Trobem la figuera d'una bruixa com a representant de la lluna. A parit de la lluna la poetessa enganxa els diferents elements com és el cas de l'escombra (com a símbol de la submissió de la dona) o la lluna.

-Temps i espai

L'escena s'esdevé de nit, amb la presència de la lluna i una foguera que il·lumina la nit. Tot plegat, es transforma en un espai misteriós: les bruixes encenen una foguera cremen tot allò que les tenen sotmeses amb la lluna de fons.



-Qui parla?

El poema esta composat en tercera persona del plural. Està escrit des de la perspectiva d'algú que observa l'ambient de les bruixes però sap en tot moment quins són els seus pensaments, quines són les seves intencions i el més important de tot, la narradora també pensa igual que elles.

-Estructura

Primer de tot, trobem una introducció i tot seguit el poema. Aquest poema esta composat en tres fragments de sis síl·labes cada vers.

-Esquema mètric

Amb totes dues mans
alçades a la lluna
obrim una finestra
en aquest cel trencat.

Hereves de les dones 6
que cremen ahir 6
farem la foguera 6
amb l'estall i la por 6
hi acudiran les bruixes 6
de totes les edats. 6
Deixaran les escombres 6
per pasturar al foc, 6
cossis i draps de cuina 6
el sabó i el blauet, 6
els pots i les cassoles 6
el fregall i els bolquers. 6

Deixaran les escombres 6
per pasturar al foc, 6
els pots i les cassoles 6
el blauet i el sabó 6
I la cendra que resti 6
no la canviarem 6
ni per l'or ni pel ferro 6
per ceptres ni punyals. 6
Sorgida de la flama 6
sols tindrem ja la vida 6
per arma i per escut 6
a totes dues mans. 6

El fum dibuixarà 6
l'inici de la història 6
com una heura de joia 6
entorn del nostre cos 6
i plourà i farà sol 6
i dansarem a l'aire 6
de les noves cançons 6
que la terra rebrà. 6
Vindicarem la nit 6
i la paraula DONA. 6
Llavors creixerà l'arbre 6
de l'alliberament. 6

Tipos de versos: tots els versos són d'art major (tenen 6 sil·labes)
Tipos de estrofa: Són tres estrofes amb 12 versos cadascuna.

Són versos de sis siL·labes amb una aparença molt lliure i dinàmica, amb encaballaments i molt ben ordents amb tres estrofes de dotze versos cadascuna, emcapçalades per una espècie de divisa de quatre versos. El conjunt té una ritme que va repasant, mitjaçant repeticions, tota la seqüencia cronològica de passat a futur fins a arribara a la conclusió final.

*Informació extreta del llibre de "Bruixa de dol" en la pàguina 151.

-Llengua

-Proposició alta de noms i objectes: sabó, blauet, pots, cassoles, fregall, els bolquers...

-Campa semàntic dels estris domèstic (de la llar): sabó, pots, cassoles, fregall, els bolquers, cossis, draps de cuina...

-Camp semàntic del món de les bruixes: escombra, lluna, nit...

-Verbs estan en tercera persona del plural en present i futur.

-Recursos retòrics

Anàfora

Repetició del mateix mot o grups de mots al començament de determinats versos o estrofes per reforçar el sentit i donar-li simetria.

Deixaran les escombres
per pasturar al foc,
cossis i draps de cuina
el sabó i el blauet,
els pots i les cassoles
el fregall i els bolquers.

Deixaran les escombres
per pasturar al foc,
els pots i les cassoles
el blauet i el sabó

-Antítesi

Oposar en una mateixa frase dos mots, pensaments o expressions de sentit contrari.

i plourà i farà sol

-Comparació

Establiment d’una relació d’analogia o semblança (de forma, de funció, de mida, de color) entre l’objecte real de què es parla i un objecte imaginat per l’autor.

El fum dibuixarà
l'inici de la història
com una heura de joia

-Encadenament

Trencament forçat del discurs al final d’un vers que té la seva continuació en el posterior.

El fum dibuixarà
l'inici de la història
com una heura de joia
entorn del nostre cos
i plourà i farà sol
i dansarem a l'aire
de les noves cançons
que la terra rebrà.

-Hipèrbaton

Consisteix en una alteració forçada de l’ordre gramatical dels mots per aconseguir el ritme adequat o la mètrica desitjada.

que la terra rebrà.

-Metàfora

Figura en la qual se substitueix l’objecte real per un d’imaginat per l’autor, amb el qual existeix una determinada analogia.

El fum dibuixarà
l'inici de la història

Deixaran les escombres
per pasturar al foc,

-Polisíndeton

Repetició successiva o freqüent d’una conjunció per donar més força a l’expressió.

Deixaran les escombres
per pasturar al foc,
cossis i draps de cuina
el sabó i el blauet,
els pots i les cassoles
el fregall i els bolquers.

-Valoració personal.

Trobo molt interessant la forma de reclamar la llibertat de la dona mitjançant les metàfores i els recursos literaris que utilitza. El fet que les bruixes cremessin els estris domèstics que la tenen sotmesa és un símbol d'alliberament.
Crec que ha fet un poema amb molta qualitat.

Comentari literari d'un poema (IV)

Post del professor

Aquest poema es troba en el llibre de "Bruixa de dol" de Maria-Mercè Marçal en la pàguina 51 d'Edicions 62

-Contingut

A partir d'una metàfora ens explica que la tristesa esta present en tots els llocs, ja que, fins i tot en la fusta (un element inert) troben un cuc que plora, per tant, la fusta es converteix en un element viu que també sofreix el dolor de les llàgrimes.

Punt de vista de la veu poètica

Qualifica del seus ulls com una cosa inerta ("Tinc els ulls de fusta") i dona la causa de les seves llàgrimes al cuc que hi habita.



-Recursos

Tot el poema és una metàfora, una forma d'expressar la forma que està present la tristesa.

-Temps i espai

En aquest poema no s'especifica el temps ni l'espai.
Potser, poden dir que el poema està escrit en una època no molt feliç de la poetessa.

-Qui parla?

Esta escrit en primera persona.

-Estructura

Aquest poema està estructurat en una única estrofa de dos versos.

-Esquema mètric

Tinc els ulls de fusta. 5 a
De tant en tant, un cuc hi plora. 7 b

Tipos de versos: el primer vers es d'art major i l'altre és d'art menor.
Esquema métric: 5a 7b
Tipos de estrofa: una estrofa formada per 2 versos.

-Llengua

-Utlitza un llenguatge molt simple i clar.

-Recursos retòrics

-Metàfora

Tinc els ulls de fusta.
De tant en tant, un cuc hi plora.

-Encadenament

Tinc els ulls de fusta.
De tant en tant, un cuc hi plora.

-Hipèrbole

Tinc els ulls de fusta.

-Relació entre el dos elements claus del poema

Tinc els ulls de fusta.
De tant en tant, un cuc hi plora.

-Valoració personal.

Per mi un dels millors poemes. Encara que sigui molt curt per mi està ple de significat i d'emoció.
Quant ho llegeixo en transmet la realitat de la vida, el dolor de la tristesa...
La metàfora que utilitza és molt expressiva.

Un poema que em posa el pèl de punta.

Comentari literari d'un poema (III)

Post del professor

Aquest poema es troba en el llibre de "Bruixa de dol" de Maria-Mercè Marçal en la pàguina 82 d'Edicions 62

-Contingut

El poema descriu dos parts del cos d'una dona: els llavis i el cos. La poeta descriu la figura de la dona des d'una perspectiva amorosa fent de cada part una obra d'art.

Punt de vista de la veu poètica

Ens vol transmetre, a través de la descripció de dos elements molt sensuals (el cos i els llavis), els sentiments que sent ella envers a l'altre persona i les sensacions que li transmet observar-la.

-Recursos

Utilitza com a recurs principal la comparació per descriure els llavis i el cos de la dona. La fruita, la magrana, sal, vi, maduixes...són els recursos comparatius que li ajuden a fer la comparació.
També utilitza com a recursos literaris la metàfora.
Tant un com l'altre són recursos que ella utilitza per facilitar aquesta descripció i fer-la més impactant.

-Temps i espai

En aquest poema no s'especifica el temps ni l'espai.

Qui parla?

Esta escrit en primera persona.

-Estructura

Aquest poema esta estructurat en quatre estrofes. Les dues primeres fan referencia als llavis de la dona i les altres dues estrofes restants fan referència al cos.

-Esquema mètric

Els teus llavis. La fruita. La magrana... 11 A
Àngel rebel, tot olor a ginebre. 10 B
Atrapa'm pels replecs d'aquesta febre. 10 B
Vine amb verdor de pluja. Sargantana 11 A

que em fuges pels cabells, sense frontera, 11 C
al bat del sol, ales d'ocell nocturn! 10 D
Serves per cor la Lluna o bé Saturn 10 D
i, als ulls, un tast de boira matinera. 11 C

El teu cos mineral. Sal. Vi. Maduixa. 11 E
Com una serp, cargola't al meu ventre 10 F
i cerca'm, amb verí d'amor, el centre 10 F

Tu seràs un gat negre. Jo una bruixa. 11 E
Ens fitarem errants, i en el desvari 10 G
la lluna, cega, encendrà l'escenari. 10 G

Tipos de versos: tots els versos són d'art major (te més de 6 sil·labes)
Esquema métric:
11A 10B 10B 11A 11C 10D 10D 11C 11E 10F 10F 11E 10G 10G
Tipos de estrofa: Les dues primeres estofes tenen 4 versos mentre que les dues últimes estrofes tenen 3 versos

-Llengua

-Utilització de verbs en primera persona.
-Fa ús de substantius i adjectius
-Utilitza paraules com bruixa (relacionat amb el tema de la seva condició sexual) i ho enllaça aquest element amb un gat, acompanyant de les bruixes i en aquest cas, és la dona que ella estima.

-Recursos retòrics

-Metàfora

Com una serp, cargola't al meu ventre

Tu seràs un gat negre. Jo una bruixa.

la lluna, cega, encendrà l'escenari.

-Anàfora

Els teus llavis. La fruita. La magrana...
Àngel rebel, tot olor a ginebre.
Atrapa'm pels replecs d'aquesta febre.
Vine amb verdor de pluja. Sargantana

que em fuges pels cabells, sense frontera,
al bat del sol, ales d'ocell nocturn!
Serves per cor la Lluna o bé Saturn
i, als ulls, un tast de boira matinera.

El teu cos mineral. Sal. Vi. Maduixa.
Com una serp, cargola't al meu ventre
i cerca'm, amb verí d'amor, el centre

Tu seràs un gat negre. Jo una bruixa.
Ens fitarem errants, i en el desvari
la lluna, cega, encendrà l'escenari.

-Antítesi: Oposar en una mateixa frase dos mots, pensaments o expressions de sentit contrari.

al bat del sol, ales d'ocell nocturn!

Àngel rebel

-Comparacions:

Com una serp, cargola't al meu ventre

-Encadenament

Vine amb verdor de pluja. Sargantana

que em fuges pels cabells, sense frontera,

Com una serp, cargola't al meu ventre
i cerca'm, amb verí d'amor, el centre

-Valoració personal.

Personalment, trobo que és un poema amb massa metàfores i recursos literaris. He necessitat llegir-lo moltes vegades per arribar a entendre moltes de les metàfores que utilitza o entendre el per què ha posat un determinat element en aquell vers.
El poema esta molt ben construït i té un esquema mètric molt elaborat.

Crec que si hagués fet un poema una mica més senzill i no tan enrevessat hauria arribat millor els sentiments de l'autora al lector, en aquest cas, a mi.

Maria-Mercè Marçal? Qui era. Dades biogràfiques

Post del professor

Maria Mercè Marçal i Serra va neixer en Barcelona el 13 de novembre de 1952 i va morir també a Barcelona el 5 de juliol de 1998.
Va ser poeta, catedràtica de català, narradora i traductora catalana, i també activista feminista, lesbiana, nacionalista i comunista i per un temps, editora.
Utilitza com a nom de ploma Maria-Mercè Marçal.



Va passar la infantesa a Ivars d'Urgell (Pla d'Urgell. Va estudiar el batxillerat a l'Institut de Lleida.
El 1969 es va traslladar a Barcelona per ingressar a la Universitat. Es va llicenciar en Filologia Clàssica, i posteriorment exercí de catedràtica de Llengua i Literatura Catalanes en diversos instituts.
El 1972 es va casar amb el poeta Ramon Pinyol Balasch, de qui es va separar el 1976, després d'haver fundat amb ell i amb d'altres joves poetes l'editorial Els llibres del Mall el 1973.
Va participar a l'Assemblea de Catalunya i va militar al PSAN des de finals del franquisme fins que se'n separà el 1980, en una escisió que conduirà a la fundació de Nacionalistes d'Esquerra.
El 1980 té la seva filla Heura, que decidí criar tota sola i a qui va dedicar alguns dels seus poemes, i amb la qual el tema de l'embaràs i la maternitat entren a la seva obra.

Algunes de les seves obres són:
Cau de llunes. Barcelona: Proa, 1977
Bruixa de dol (1977-1979). Sant Boi de Llobregat: Llibres del Mall, 1979
Terra de mai. València: El cingle, 1982
Sal oberta. Sant Boi de Llobregat: Llibres del Mall, 1982

Comentari literari d'un poema (II)

Post del professor

Aquest poema es troba en el llibre de "Bruixa de dol" de Maria-Mercè Marçal en la pàguina 45

-Contingut
Ha passat molt de temps capficada en els seus sentiments i després de molt de temps es relaxa i deixa de pensar en aquella sensació que la te tan pensativa.
Observa la vista que li ofereix el balcó, veu les flors i les plantes potser, símbol d'una nova etapa.

-Punt de vista de la veu poètica
Ens vol transmetre un estat emocional i personal sobre la seva vida passional.

-Recursos
Enumeració de diferents flors, com per exemple, els geraris i el gessamí

-Temps i espai
L'escena s'esdevé a l'hivern, concretament el 31 de desembre.
L'espai és domèstic, en un balcó d'una casa modesta.

-Qui parla?
Esta escrit en primera persona.

-Estructura
Podem observar dos parts temàtiques diferenciades que coincideixen amb les estrofes.

-Esquema mètric

Avui, vint-i-u de desembre 9 A
he sortit al balcó: 6 b
sota una pluja que ja amainava 11 C
he vist els testos, les olles, els pots 15 D
de conserva plantats d'atzavares, 9 E
de cintes, begòries, geranis i cactus, 12 F
de cabellera de la reina 9 G
i d'alegria de la casa. 8 H
I el gessamí, que si se'm moria, no se'm mor. 13 I

Feia molts dies que no sortia al balcó 13 J
corrent darrere d'amors i d'altres coses... 11 K

Tipos de versos: tenim tant versos d'art major com versos d'art menor
Esquema métric: 9A, 6b 11C 15D 9E 12F 9G 8H 13I 13J 11K
Tipos de estrofa: Dos estrofes amb 9 versos en la primera i 2 versos en la segona.

Els oscil·len entre 6 i 15 síl·labes per tant no segueixen un esquema. Pel que fa a la rima tampoc hi apreciem res.

-Llengua
-Proposició alta de noms i objectes
-Camp semàntic propi de les plantes.

-Recursos retòrics

-Asíndeton: Supressió intencionada de les conjuncions que uneixen les paraules.

Avui, vint-i-u de desembre
he sortit al balcó:
sota una pluja que ja amainava
he vist els testos, les olles, els pots
de conserva plantats d'atzavares,
de cintes, begòries, geranis i cactus,
de cabellera de la reina
i d'alegria de la casa.
I el gessamí, que si se'm moria, no se'm mor.

-Enumeració: Formulació contínua de diverses idees.

he vist els testos, les olles, els pots
de conserva plantats d'atzavares,
de cintes, begòries, geranis i cactus,

Enumeració de: testos, olles, pots, cintes....

-Frase en suspens: L'ultim vers deixa al lector ha imaginar un possible final.

Feia molts dies que no sortia al balcó
corrent darrere d'amors i d'altres coses...

-Paralel·lisme:

Avui, vint-i-u de desembre
he sortit al balcó:
sota una pluja que ja amainava
he vist els testos, les olles, els pots
de conserva plantats d'atzavares,
de cintes, begòries, geranis i cactus,
de cabellera de la reina
i d'alegria de la casa.
I el gessamí, que si se'm moria, no se'm mor.

Feia molts dies que no sortia al balcó
corrent darrere d'amors i d'altres coses...

-Metàfora: Utilització metafòrica de les flors amb l'amor.

-Al·literació: repetició dels sons semblants

Avui, vint-i-u de desembre
he sortit al balcó:
sota una pluja que ja amainava
he vist els testos, les olles, els pots
de conserva plantats d'atzavares,
de cintes, begòries, geranis i cactus,
de cabellera de la reina
i d'alegria de la casa.
I el gessamí, que si se'm moria, no se'm mor.

-Encadenament: en el quart i cinquè vers. Es deixa la frase mig acaba i continua al vers següent.

-Periode de versos llarga que abraça fins als 5 versos.
-Té un ritme lent.
-Sintaxi elemental: no hi ha subordinades.

-Valoració personal.

A mi, personalment, no m'ha transmès res fins a la segona vegada que ho he llegit. Quant intentes examinar el que la poeta ens vol transmetre es quant he pogut imaginar-me el sentit i m'ha arribat algun missatge, potser no el mateix que l'autora pretenia.
Expressa l'emoció que sent algú després d'un temps de reflexió sobre la seva vida amorosa, però no precisament bona. El fet que comenci a parar de ploure quant ella surt al balcó és un símbol d'alliberament o final d'aquest període que ha passat tan malament.