Comentari literari d'un poema (V)

Post del professor

Aquest poema es troba en el llibre de "Bruixa de dol" de Maria-Mercè Marçal en la pàguina 119 d'Edicions 62

-Contingut

Aquest poema gira entorn del feminisme. Maria-Mercè Marçal, representant d'aquest moviment, vol transmetre les seves idees mitjançant aquest poema. Transmet temes com la supressió de la dona o l'esperança, tot relacionat amb aquesta ideologia.

-Els quatre versos de l'encapçalament, ens presenta una situació concreta: les dones fent el símbol feminista. L'espai entre els dits de les dues mans és la finestra de llibertat que s'obre.

Amb totes dues mans
alçades a la lluna
obrim una finestra
en aquest cel trencat.

-Els sis versos següents estan dedicats al record d'un passat molt dolorós en l'època que les dones eren silenciades i massacrades com a bruixes pel patriarcat per reprimir el saber i el poder femení.

-L'ultima estrofa del poema fa una clara referència al futur amb la presencia d'elements de la natura com a símbol de la maternitat.

El fum dibuixarà
l'inici de la història
com una heura de joia
entorn del nostre cos
i plourà i farà sol
i dansarem a l'aire
de les noves cançons
que la terra rebrà.
Vindicarem la nit
i la paraula DONA.
Llavors creixerà l'arbre
de l'alliberament.

*Informació extreta del llibre de "Bruixa de dol" entre les pàguines 151 i 155.

-Punt de vista de la veu poètica

Maria-Mercè Marçal vol reivindicar la submissió que pateix la dona envers l'home amb un esperit lluitador. Té ganes de lluitar per aquests interessos i no deixar que la dona sigui rebutjada i tractada malament. Critica la relació que s'estableix entre la dona i els estris de netejar, ja que moltes vegades es considerada que només servim per netejar.

-Recursos

Utilitza com a principal recurs l'ús d'elements relacionats amb la dona.
Trobem la figuera d'una bruixa com a representant de la lluna. A parit de la lluna la poetessa enganxa els diferents elements com és el cas de l'escombra (com a símbol de la submissió de la dona) o la lluna.

-Temps i espai

L'escena s'esdevé de nit, amb la presència de la lluna i una foguera que il·lumina la nit. Tot plegat, es transforma en un espai misteriós: les bruixes encenen una foguera cremen tot allò que les tenen sotmeses amb la lluna de fons.



-Qui parla?

El poema esta composat en tercera persona del plural. Està escrit des de la perspectiva d'algú que observa l'ambient de les bruixes però sap en tot moment quins són els seus pensaments, quines són les seves intencions i el més important de tot, la narradora també pensa igual que elles.

-Estructura

Primer de tot, trobem una introducció i tot seguit el poema. Aquest poema esta composat en tres fragments de sis síl·labes cada vers.

-Esquema mètric

Amb totes dues mans
alçades a la lluna
obrim una finestra
en aquest cel trencat.

Hereves de les dones 6
que cremen ahir 6
farem la foguera 6
amb l'estall i la por 6
hi acudiran les bruixes 6
de totes les edats. 6
Deixaran les escombres 6
per pasturar al foc, 6
cossis i draps de cuina 6
el sabó i el blauet, 6
els pots i les cassoles 6
el fregall i els bolquers. 6

Deixaran les escombres 6
per pasturar al foc, 6
els pots i les cassoles 6
el blauet i el sabó 6
I la cendra que resti 6
no la canviarem 6
ni per l'or ni pel ferro 6
per ceptres ni punyals. 6
Sorgida de la flama 6
sols tindrem ja la vida 6
per arma i per escut 6
a totes dues mans. 6

El fum dibuixarà 6
l'inici de la història 6
com una heura de joia 6
entorn del nostre cos 6
i plourà i farà sol 6
i dansarem a l'aire 6
de les noves cançons 6
que la terra rebrà. 6
Vindicarem la nit 6
i la paraula DONA. 6
Llavors creixerà l'arbre 6
de l'alliberament. 6

Tipos de versos: tots els versos són d'art major (tenen 6 sil·labes)
Tipos de estrofa: Són tres estrofes amb 12 versos cadascuna.

Són versos de sis siL·labes amb una aparença molt lliure i dinàmica, amb encaballaments i molt ben ordents amb tres estrofes de dotze versos cadascuna, emcapçalades per una espècie de divisa de quatre versos. El conjunt té una ritme que va repasant, mitjaçant repeticions, tota la seqüencia cronològica de passat a futur fins a arribara a la conclusió final.

*Informació extreta del llibre de "Bruixa de dol" en la pàguina 151.

-Llengua

-Proposició alta de noms i objectes: sabó, blauet, pots, cassoles, fregall, els bolquers...

-Campa semàntic dels estris domèstic (de la llar): sabó, pots, cassoles, fregall, els bolquers, cossis, draps de cuina...

-Camp semàntic del món de les bruixes: escombra, lluna, nit...

-Verbs estan en tercera persona del plural en present i futur.

-Recursos retòrics

Anàfora

Repetició del mateix mot o grups de mots al començament de determinats versos o estrofes per reforçar el sentit i donar-li simetria.

Deixaran les escombres
per pasturar al foc,
cossis i draps de cuina
el sabó i el blauet,
els pots i les cassoles
el fregall i els bolquers.

Deixaran les escombres
per pasturar al foc,
els pots i les cassoles
el blauet i el sabó

-Antítesi

Oposar en una mateixa frase dos mots, pensaments o expressions de sentit contrari.

i plourà i farà sol

-Comparació

Establiment d’una relació d’analogia o semblança (de forma, de funció, de mida, de color) entre l’objecte real de què es parla i un objecte imaginat per l’autor.

El fum dibuixarà
l'inici de la història
com una heura de joia

-Encadenament

Trencament forçat del discurs al final d’un vers que té la seva continuació en el posterior.

El fum dibuixarà
l'inici de la història
com una heura de joia
entorn del nostre cos
i plourà i farà sol
i dansarem a l'aire
de les noves cançons
que la terra rebrà.

-Hipèrbaton

Consisteix en una alteració forçada de l’ordre gramatical dels mots per aconseguir el ritme adequat o la mètrica desitjada.

que la terra rebrà.

-Metàfora

Figura en la qual se substitueix l’objecte real per un d’imaginat per l’autor, amb el qual existeix una determinada analogia.

El fum dibuixarà
l'inici de la història

Deixaran les escombres
per pasturar al foc,

-Polisíndeton

Repetició successiva o freqüent d’una conjunció per donar més força a l’expressió.

Deixaran les escombres
per pasturar al foc,
cossis i draps de cuina
el sabó i el blauet,
els pots i les cassoles
el fregall i els bolquers.

-Valoració personal.

Trobo molt interessant la forma de reclamar la llibertat de la dona mitjançant les metàfores i els recursos literaris que utilitza. El fet que les bruixes cremessin els estris domèstics que la tenen sotmesa és un símbol d'alliberament.
Crec que ha fet un poema amb molta qualitat.