Comentari literari d'un poema (III)

Post del professor

Aquest poema es troba en el llibre de "Bruixa de dol" de Maria-Mercè Marçal en la pàguina 82 d'Edicions 62

-Contingut

El poema descriu dos parts del cos d'una dona: els llavis i el cos. La poeta descriu la figura de la dona des d'una perspectiva amorosa fent de cada part una obra d'art.

Punt de vista de la veu poètica

Ens vol transmetre, a través de la descripció de dos elements molt sensuals (el cos i els llavis), els sentiments que sent ella envers a l'altre persona i les sensacions que li transmet observar-la.

-Recursos

Utilitza com a recurs principal la comparació per descriure els llavis i el cos de la dona. La fruita, la magrana, sal, vi, maduixes...són els recursos comparatius que li ajuden a fer la comparació.
També utilitza com a recursos literaris la metàfora.
Tant un com l'altre són recursos que ella utilitza per facilitar aquesta descripció i fer-la més impactant.

-Temps i espai

En aquest poema no s'especifica el temps ni l'espai.

Qui parla?

Esta escrit en primera persona.

-Estructura

Aquest poema esta estructurat en quatre estrofes. Les dues primeres fan referencia als llavis de la dona i les altres dues estrofes restants fan referència al cos.

-Esquema mètric

Els teus llavis. La fruita. La magrana... 11 A
Àngel rebel, tot olor a ginebre. 10 B
Atrapa'm pels replecs d'aquesta febre. 10 B
Vine amb verdor de pluja. Sargantana 11 A

que em fuges pels cabells, sense frontera, 11 C
al bat del sol, ales d'ocell nocturn! 10 D
Serves per cor la Lluna o bé Saturn 10 D
i, als ulls, un tast de boira matinera. 11 C

El teu cos mineral. Sal. Vi. Maduixa. 11 E
Com una serp, cargola't al meu ventre 10 F
i cerca'm, amb verí d'amor, el centre 10 F

Tu seràs un gat negre. Jo una bruixa. 11 E
Ens fitarem errants, i en el desvari 10 G
la lluna, cega, encendrà l'escenari. 10 G

Tipos de versos: tots els versos són d'art major (te més de 6 sil·labes)
Esquema métric:
11A 10B 10B 11A 11C 10D 10D 11C 11E 10F 10F 11E 10G 10G
Tipos de estrofa: Les dues primeres estofes tenen 4 versos mentre que les dues últimes estrofes tenen 3 versos

-Llengua

-Utilització de verbs en primera persona.
-Fa ús de substantius i adjectius
-Utilitza paraules com bruixa (relacionat amb el tema de la seva condició sexual) i ho enllaça aquest element amb un gat, acompanyant de les bruixes i en aquest cas, és la dona que ella estima.

-Recursos retòrics

-Metàfora

Com una serp, cargola't al meu ventre

Tu seràs un gat negre. Jo una bruixa.

la lluna, cega, encendrà l'escenari.

-Anàfora

Els teus llavis. La fruita. La magrana...
Àngel rebel, tot olor a ginebre.
Atrapa'm pels replecs d'aquesta febre.
Vine amb verdor de pluja. Sargantana

que em fuges pels cabells, sense frontera,
al bat del sol, ales d'ocell nocturn!
Serves per cor la Lluna o bé Saturn
i, als ulls, un tast de boira matinera.

El teu cos mineral. Sal. Vi. Maduixa.
Com una serp, cargola't al meu ventre
i cerca'm, amb verí d'amor, el centre

Tu seràs un gat negre. Jo una bruixa.
Ens fitarem errants, i en el desvari
la lluna, cega, encendrà l'escenari.

-Antítesi: Oposar en una mateixa frase dos mots, pensaments o expressions de sentit contrari.

al bat del sol, ales d'ocell nocturn!

Àngel rebel

-Comparacions:

Com una serp, cargola't al meu ventre

-Encadenament

Vine amb verdor de pluja. Sargantana

que em fuges pels cabells, sense frontera,

Com una serp, cargola't al meu ventre
i cerca'm, amb verí d'amor, el centre

-Valoració personal.

Personalment, trobo que és un poema amb massa metàfores i recursos literaris. He necessitat llegir-lo moltes vegades per arribar a entendre moltes de les metàfores que utilitza o entendre el per què ha posat un determinat element en aquell vers.
El poema esta molt ben construït i té un esquema mètric molt elaborat.

Crec que si hagués fet un poema una mica més senzill i no tan enrevessat hauria arribat millor els sentiments de l'autora al lector, en aquest cas, a mi.