Joan Oliver, "Allò que tal vegada...". Exercici de comparació (2)

Post del professor


1. Llegeix atentament la narració d'Adam sobre la seva expulsió i la d'Eva del jardí de l'Edèn. Compara-ho amb la que apareix a la Bíblia (Capítols 2 i 3 del Gènesi).
Fixeu-vos en el contingut i en la forma. Pel que fa al contingut, ¿quines semblances/correspondències hi trobeu? Pel que fa a la forma, quines característiques estilístiques (lingüístiques) diferencien una versió de l'altra?

Informació del Gènesis

Motius tematics:
El paradís
En el llibre trobem com Adam explica la bona vida que portaven ell i Eva en el Paradís.
("Era una existència regalada. No fèiem res, saps el que vull dir. Res. Ni ombra Elas fuits en queien de les mans tot just el cor començava a desitjar-los")
En la bíblia no ho troben en cap moment que destaqui la bona vida que portaven els dos junts en el jardí de L'edem.

La prohibició
En el llibre ens explica a través de l'opinió d'Adam la prohibició que fa Javhé. Déu els adverteix que podien menjar de tots els fruits dels arbres menys d'un: l'abre de la vida.
"La serpiente era el más astuto de todos los animales del campo que el Señor Dios había hecho. Y dijo a la mujer: "¿Cómo es que Dios les ha dicho: No coman de ninguno de los árboles del jardín?"
Respondió la mujer a la serpiente: "Podemos comer del fruto de los árboles del jardín.
Mas del fruto del árbol que está en medio del jardín, ha dicho Dios: No coman de él, ni lo toquen, so pena de muerte."
Aquest es el fragment està extret de la bíblia que com es por apreciar es uns dels fets més importants.

Invenció
En el llibre està explicat amb un punt d'imaginació. Uns dels molts fets que inventa es la obsesió que té Eva de fer-se un collaret d'estrelles. Un altre punt es el fet d'inventar-se que jugaven al riu a llençar pedretes.
En el llbre de Joan Oliver aparei una discusió sobre si menjar la poma o no, en cambi en la bíblia ho diu tot molt directe sense conversa.
Y como viese la mujer que el árbol era bueno para comer, apetecible a la vista y excelente para lograr sabiduría, tomó de su fruto y comió, y dio también a su marido, que igualmente comió.

El fruit
En el llibre "Allò que tal vegada s'esdevingué" fa referencia que la fruita prohibida es una pera.
En la bíblia no surt explicat si es una poma o una pera

El collaret d'estrelles
En el llibre que estem llegim surt que l'Eva vol fer un collaret d'estrelles cosa que en la bíblia no surt.

Resum més apurat d'aquest exercici

-Una gran difèrencia entre l'obra de teatre i la bíblia és la invenció que fa Joan Oliver. El collaret d'estrelles o el fet que el fruit prohibit sigui una pera.
-Una altre de les difèrencies es com ara que la bíblia no especifica de que treballaven o que l'Eva es cansa del Paradís.
-En l'obra destaca molt la inestifacció d'Eva quant la bíblia no ho destaca gens, ni ho menciona.
-En l'obra de la bíblia és d'un ritme monotom, exhaustiu en els fets de les decendencies, estructures repetitives, no hi ha frases subordinades, l'objectiu es dir tal el que pasa sense preucupar-se de l'estil, estil laconic, aspre, aixut...
-valoració: els presonatges expressen el que senten i troben dialegs al contrari de la bíblia que està escrit de forma indirecta lliure: Un únic narrador i inexistent diàleg

3. Per quina raó Eva convida Adam a menjar de la fruita prohibida? Què hi diu Jahvè en tot això? I el diable?, amb quines raons incita a Eva a transgredir la voluntat de Déu?

Eva desde el principi vol menjar el fruit de l'abre de la Vida perque sap que d'aquesta manera es covertirà igual de poderós que Déu. La serp la tenta a que ho faci i la convenç dien-li que no morira ni la tasta. Ella menja i Adam, convençut per Eva també hi menja.
Déu els havia advertit que podien menjar de tots els fruits del Paradís menys d'aquell arbre i per haver menjat els expulsa del Paradís i estaran condemnats a les maleses de la vida.
La serp d'alguna manera representa el diable que ajuda a què Eva caigui en la temptació. Li diu que no moriran pel fet de menjar el fruit de l'arbre. El diable el que vol es que els expulsin del jardí de L'Edem.

4. Busca un parell d'imatges de Prometeu. Explica el mite i la seva significació per a la Humanitat. Quina lliçó se'n pot treure d'aquest mite? Té relació Prometeu amb Eva? Explica-ho.





El mite de Prometeu

El mite:
Prometeu és un tità fill de Jàpet i de Clímenes que va robar el foc sagrat a Zeus per venjar-se d’ell, i el va entregar als homes que acabaven de ser creats. Assabentat Zeus del robatori de Prometeu el va castigar lligant-lo a una columna i enviant-li un àguila voraç que li devora el fetge que es va regenerant en un suplici etern. Per castigar també els homes afavorits per Prometeu, Zeus els envià dos càstigs: un d’ells és la creació de la dona, representat pel mite de Pandora; l’altre és representat per Epimeteu que encarna la malaptesa humana.

Relació mite de Prometeu i Adam i Eva:
Prometeu igual que Adam i Eva agafen una cosa que està prohibida per poder tenir igual de poder que Déu. Com es port veure en els dos casos surten perden i tenen un castig: Prometeu és castigat a que una àguila li mengi el fetge i Adam i Eva són castigats a viure fora del Paradís.

5. Quin és el càstig d'Eva? Quin és el càstig de Prometeu? Per què són castigats per Déu o els déus?

-El càstig d'Eva es ser tenir fills i ser sotmesa a l'home, es adir, que l'home estarà per sobre d'ella.
Tos de la bíblia que ho narra:

"Tantas haré tus fatigas cuantos sean tus embarazos: con dolor parirás los hijos. Hacia tu marido irá tu apetencia, y él te dominará.-

El càstig que té Prometeu es que una àliga es menji el seu fetge que es generara amb el suplici etern.

-Per tal un com l'altre han trencat la paraula de Déu. A més els dos volen tenir més poder que ell.

Joan Oliver, "Allò que tal vegada...". Exercici de comparació (1)

Post del professor

a) Compareu l'ordinador que teniu al davant amb les finestres d'aquesta aula.

Vaig seure al llit de la meva habitació. No sabia del cert què em passava però sabía que l'únic que podia fer en aquell precís moment era obesrvar l'ambient que tenien els meus ulls per observar.
Volia apropar-me a aquell ambient que sempre s'ha trobat al costat meu però que mai li havia fet cas.
La pantalla de l'ordinador estava encesa, era l'única llum que il.luminaba l'habitació, pintada del negre de la nit, encara que els fanals del carrer estiguessin encesos.
Vaig estar observant l'elegant silueta de la pantalla una bona estona com si aquella forma m'estigués donant pistes sobre el que buscava. El meu cap va fer una maniobra forçada cap a la finestra, era la mateixa forma: quadrada i llisa, d'un color grisós, sotmesa a la foscor.
Encara hi havia gent passejant pel carrer, segurament gent que tornava a casa per concloure el dia o adolescents que començament la nit d'una forma engrescada. Sigui quin sigui el motiu el carrer estaba mig ple de moviment, de vida. Aleshores vaig comprovar que a la pantalla de l'ordinador, dintre d'ella, també hi havia una mica d'aquella vida encara que d'una forma diferent i no tant persistent. Perquè tota la gent que creava aquell món virtual passegava per les seves pàgines, creaven ambientes, mostraven una realitat exactament igual que la realitat del carrer, el món estava reflectit en una miserable pantalla d'ordinador.
mai habia apreciat aquella similitud de la finestra i la pantalla de l'ordinador. Tot era sembalnt perquè tot món neix d'un altre món...

Joan Oliver (1899-1986)

Post del professor



1. Amb quin sobrenom es coneix Joan Oliver com a autor de poesia?

Pere Quart

2. En quin any va néixer?

El 29 de novembre de 1899 a Sabadell

3. Joan Oliver provenia d'una família pobra o acomodada?

Acomodada.

4. On va començar a publicar?

Al diari de Sabadell

5. On va haver-se d'exiliar quan va acabar la guerra civil espanyola?

A Santiago de Xile

6. Com solen ser els personatges de les seves obres teatrals?

Els personatges són esquemàtics, estereotips negatius de tot allò que l'autor vol criticar.

7. Oliver projecta la seva visió humorística i sarcàstica sobre... quina classe social?

La classe burgesa

8. Com es caracteritza el llenguatge literari de Joan Oliver?

Un registre col·loquial i un to familiar però sempre correcte, amb estructures sintàctiques conversacionals, per tal de conferir el major realisme i força als seus personatges.

Joan Oliver, "Allò que tal vegada...". Els personatges en imatges

Post del professor

Cerca imatges dels personatges bíblics que intervenen en aquesta obra de Joan Oliver: el diable, els àngels, Adam i Eva, Caïm i Abel, Déu o Jahvè. Escriu una breu definició d'aquests personatges i contextualitza'ls dins la història bíblica.

-ÀNGELS






Un àngel és una presència divina que entra en contacte amb els humans. Segons de quina religió es tracti, els àngels són esperits, déus o encarnacions del creador.
Al catolicisme els àngels acompanyen Déu al cel. Àngel ve del grec angelos, missatger o ésser enviat per Déu. Tenen diferents missions, propòsits o tasques, d'una manera similar als treballs o ocupacions. Els àngels no tenen sexe.

-DIABLE



Un dimoni és un esperit sobrenatural. Originàriament, la paraula ve del grec δαίμων, daemon, que designa un esperit molt savi, però no malèfic, contràriament a l'acepció que té en la majoria de cultures per influència religiosa.
El diable és el nom amb què les religions judeo-cristianes identifiquen el principal enemic de Déu.

ADAM I EVA


Adam i Eva segons la creença cristiana van ser els primers pobladors de la terra. Van ser creat per Deu en el sisé dia de la crecaió.
Es una historia ficticia que explica el mal de la tentació, simbolitzat amb una poma.

CAÏM I ABEL



Caïm: Segons l'Antic Testament, Caïm o Caín fou la primera persona nascuda i no pas creada, ja que era fill d'Adam i Eva, el primer home i la primera dona.
Era llaurador
Abel: Era pastor de ovelles.
Tan Caïm com Abel son els fills de Adam i Eva
Narra la historia que Caïn mata a Abel per que li te enveja

DEU



Deu es conegut com a Jahvé. Es deu per tant te el poder suprem.
Ré un paper molt important en la biblia

Joan Oliver, "Allò que tal vegada s'esdevingué"

Post del professor


ACTIVITAT PRELIMINAR

La forma de veure i entendre la importància de la família crec que ha variat al llarg de la història.
Antigament es tenia molts de fills. Era normal perquè en aquells temps era molt difícil la vida i com ja de petits treballaven era més mans per treballar, a més que les prevencions no eren tan bones com ara.
Pel que fa actualment les famílies s'ho repensem més a l'hora de tenir una criatura a casa. L'economia el temps i les dificultats que es tenen avui en dia no fa possible de tenir una família con les d'abans encara que sempre hi pot haver excepcions.
En una família és molt important les relacions que hi hagi entre els membres. Crec que la relació entre pare i mare ha de ser igual encara que les noies tenen tendència a tenir una relació més pròxima amb la mare i els nois una relació més estreta amb els pares.
¿per què els fills son importants?
Doncs per què quant un matrimoni es casa tenen com una necessitat de tenir un fill per què les relacions entre ells sigui com més fort, a més que sempre neix aquesta necessitat de tenir un fill i la mare sent una sensació de maternitat. Una sensació semblant al llibre de "Solitud"
Dos fills en la quantitat perfecta de fills, i no perquè sempre es diu de tenir el nen i la nena si no perquè es com més sensació de família complerta. Més de dos ni pensar-ho, però menys sí que també pot estar bé.
Quant una família té un fill crec que des del principi s'han d'educar.
¿Per què?
Per què si de petits no li ensenyes el que està ben fet, i el que li pot passar si fa una cosa dolenta de grant pot ser que quant li renyis no et faci cas. El millor una educació des del principi.
Discriminació de sexes...
No, personalment en la meva família no hi ha cap tipus de baralles per això.
Diversitat de famílies...
Si examinen les famílies porten veure que actualment hi ha més "diversitat". Hi ha de monoparentals, homo sexuals casats... ho trobo tot bé. la meva opinió sobre això es molt simple, es la seva vida i que facin el que vulguin.
No, el matrimoni no es necessari per formar una família per què no et fa falta ningún paper per veure amb algú i tenir fills.
Una mica de la meva família
Crec que la família es important perquè en realitat són els que sempre estan mal tu. Es veritat que de vegades poden treure't de polleguera però si et castiguen o fan alguna cosa que no t'agrada segur que en el fons ho fan pel teu bé.
Per mi la meva família es molt important i no la camviaría no camviaria res.
¿Per què?
Per què he viscut amb ells tota la vida, i en el fons si ha passat alguna cosa dolenta al final m'adono que no es tant com jo em pensava.
M'agrada la meva família...
Per dir per acabar que jo no sé si em casaré o no, si tindré fills o no....es un futur massa incert.

.

Solitud, cap. final, La davallada

Post del professor

1. Quins sentiments creus que dominen la Mila quan inicia "la davallada". Explica també l'última frase del capítol en el context de la novel·la.

Amb els mals tràngols que ha passat la Mila al llarg de la història, i ara la violació, crec que la seva decisió és la correcta.
Uns sentiments de sentir-se malament per les siutacions que ha viscut, la violació que ha sofert l'han tocat molt psicològicament.
La mala vida que portava amb el seu marit sempre ha provocat una sensació melancòlica a ser conscient de que no pot tenir el que realment vol.
Sentiments de culpabilitat, ira, menyspreu tot s'ha juntat i s'han convertit en l'acceptació de la seva solitud, perquè aquell lloc i la companyia no era la correcta.

2. Opinió personal sobre la novel·la. Pots desenvolupar qualsevol tema de reflexió que t'hagi pogut suscitar la lectura d'aquesta obra.

"la solitud"
crec que aquest llibre sobretot ens hem de fixar en la figura de la Mila dintre del context social de l'època. Antigament, si no estic del tot errada, una dona que no estigués casada i hagués format una familia estaba molt mal vist. Aquesta novel·la, especialment el final, és un moment molt emoyiu, ja que la fogura de la dona aconsegueix surtir-se de la situació i començar la seva vida en solitud amb total llibertat

capítol 17: aquella nit

Post del professor

1. Al començament del capítol, la Mila retroba un element d'esperança. Concreta-ho i explica-ho.

"Ella sentia no tenir-ne l'aire. Avui encara li havia dit maca i tampoc s'hi sentia ella de bonica, avui. Però lo que pensava: aquell home seria d'un anar contentadís, de trobar-ho tot bé; era sort genit així..."
El marit no li fa ni cas pero que aquell noi li hagués dit <> li fa veure que el que busca no està del tot perdut, i qui li diu així és un personatge rialler, simpàtic i optimista

2. Reprodueix el fragment que et resulti més esgarrifós de l'actuació de l'Ànima en aquest capítol i justifica la teva resposta.

"vegé un gran lluminaria i cregué que la vida li mancava; mes abans de pedre del tot coneixença, encara sentí caura-li al damunt i enfonsar-se en ses carns la grapa peluda i l'aleada roent de fera"
perquè auqesta descripció de com aconsegueix violar-la i la descripció d'aquest moment és molt esgarrifós tot i que no ho descriu esplicitament

3. Com aconsegueix l'Ànima violar la Mila?

Primer de tot va "de bones" i la vol comprar amb diners però la Mila s'escapa i fuig. Ell la persegueix i al caure ella queda com insconcient i es el moment en que la viola

4. D'on treu l'Ànima els diners que ofereix a la Mila per intentar comprar la seva voluntat?

Suposadament li roba al pastor

5. En aquest capítol, la Mila comprèn moltes coses i lliga molts caps. Per exemple, ¿per què el pastor no podia enamorar-se o voler la Mila?

per el respecte a la memoria de la seva difunta esposa

6. Quines reflexions fa la Mila sobre la vida?

"Era una vida i no en tendría més que aquella...Només una vida...Era cert? Però tornà a recordar el pasrtor. El pastor sempre parlava d'altres vides, de vides estades que preduraven en aquesta. Tot lo de centúries enrere vivia, segons ses rondalles; tot el mon era ple de visions i d'espectres que vagaven entre el cel i la terra, despressos de la carn i ossos que un remps els hi donaren forma perceptible."
Recorda el queli va dir el pastor sobre que hi havia latres vides, vides que eren eternes. Tot el món era ple de visions i espectres que vagen per mar i cel...

Capítol 11-12

Post del professor



1. La Mila pregunta al pastor: "¿Com vos ho feu, pastor, per a saber tantes coses?". Què respon el pastor? D'on li vénen les rondalles?

Relació
Per Joan Maragall la poesía es un procés creador espontani, inspirat per l'observació de la natura.
Partin de la idea que la poesia està relacionada amb la natura entenem les paraules del pastor.
Quan la Mila li pregunta d'on treia aquelles narrracions ell li contesta que cada cop que observa la natura li ve una sensació i es posa a rumiar....La natura li inspira poesia igual que Joan Maragall

Capítol 9: gatzara

Post del professor


1. Aquí se't demana que facis el següent: mira de descriure aquesta multitud popular a partir de set o vuit adjectius o conceptes, que hauràs d'exemplificar amb una frase seleccionada.

-Impaciencia: "I la impaciencia de tothom i el rebombori augmentavan..."

-ansia de menjar: "estaven enrondades de gant afamada i esvalotaire"
-esvalotaire: "estaven enrondades de gent afamada i esvalotaire"
-molestos: "ficant-se per tot, tocant-ho tot, ensumant-lo tot"
-indiciplinats: "unj arrosegament de cadires, dispuntant-se-les..."
-destructors: "...invadien el terrat i trencaven les flors a grapades"
-incordinats: "...invadien el terrat i trencaven les flors a grapades"


2. Busca la definició de gatzara al diccionari i dóna'n sinònims.

*gatzara: cridoria, amb que una colla de gent manifesta la seva alefria.
sinomim: xibarri, cridoria...

3. Quina valoració/judici/comentari fa el pastor referint-se a la multitud que envaeix els encontorns de l'ermita.

-Entreu pas ací dintre, ermitana; ara com ara es com catau de bestis...¿recurdeu que vos deia l'altre dia...? Pensi pas que más que en gatejar i de seguida perdin de vista....D'ací a un pas los haurem de gitar a cops d'escombra

*que es comporten coma a animals, nomes pensen en emborratzar-se i de seguida pereen el seny
El pastor ja veu que la festa acabara malament

4. Explica detalladament com acaba la festa (la baralla i consegüent intervenció de la força pública, etc.).

Les salvatjades de la gent s'agrugen i acaven tot plegat en una baralla.
la gent s'estova de manera salvatge i fins i tot apareix la policia per posar odre.


5. Fes una llista d'un mínim de cinc adjectius o expressions referides a la multitud que fa servir la veu narradora.

afamada
esvalotaire
grollera
besties dites superiors

6. ¿Què és una "saturnal"? ¿Qui és el déu grec Baco i què representa? ¿Qui és Dionís i què representa? Posa també alguna imatge

Saturnal: 1: relatiu o pretanyent a Saturn
2: festes en honor del Deu Saturní
Qui era Saturní?
Es un déu de la mitología. Representa la agricultura i les collites.



7. Busca imatges que mostrin bacanals, saturnals o imatges grotesques o goyesques del poble celebrant alguna festivitat (si és possible), també podeu cercar imatges de borratxos o de "botellones".





8. ¿Què pot passar i quines conseqüències hi pot haver quan la multitud s'abandona als instints?

Com la novel·la ens fa veure, les conseqüencies poden ser desastroses: violència, descontrol...

9. Dóna antònims per als conceptes següents, dins el marc referencial del capítol:

bestialisme > humanitat

instints > seny/ raó

grolleria > elegància

primitivisme > civilització

salvatgisme > civiltzació

descontrol > control, ordre

multitud > individu

xivarri > calma, silenci, ordre

cridòria > silenci

grotesc > seriós

capítol 7: Primavera

Post del professor




1 - La primavera fa el seu esclat i la Mila se sent plena de vida. És evident que el canvi d'estació (l'escenari exterior) té una influència directa en l'estat anímic (escenari interior) i, fins i tot, en l'aparença física de la Mila. Reprodueix-ne algun fragment que ho exemplifiqui.

A n'aquests cambis externs responien, en lo interior, una plenitud exaltada de sentiments i una impressionabilitat tan soma, que a n'ella mateixa la desconcerten per lo insòlits, fent-li sentir com si son ésser es múltipliques i la fesn una dona nova per a cada moment de la vida

2 - Aquest és un dels capítols en què el llenguatge literari de la Víctor Català es manifesta amb tot el seu potencial retòric. És un llenguatge evocador, que no diu les coses directament o de manera explícita, sinó que les suggereix, per això hem de llegir la novel·la "entre línies". Es tracta, ja ho hem pogut veure, d'un estil detallista, que de vegades es recrea en aspectes morbosos (recordem l'episodi de la cargolada o la descripció de l'Ànima) i barroc (descripcions abundants i profusió d'adjectius i comparacions metafòriques).
Dit això, reprodueix algun fragment que et resulti especialment expressiu i que es relacioni directament amb la transformació física ("canvis externs", com diu la mateixa narradora de la novel·la) de la Mila en consonància amb l'esclat de la natura

Sos ulls, nets i clarífics, mes plens de serenors malicòmiques, s'animaven amb sobtats llampegueigs, sos llavis s'envermellien amb una intensitat fins aleshores inconeguda, sos pits prenien turgències de pits de mare novella, i una lleugeressa gràcil i harmònica ritmava tots sos moviments

3 - Els altres també s'adonen d'aquesta transformació. El pastor i l'Arnau són els primers en fer-ho notar de manera ben clara quan queden admirats per la bellesa que irradia la Mila. Reprodueix els fragments que ho il·lustren.

Pastor: -Vaja, ermitana, digueu pas mal de Sant Ponç, si déu dona de bé! ha fet amb vós com una mena de miracle. Quant vàreu vindre ací, vos es figuraba l'ànima contraclaror, i ara doneu; seu la dona mes maca i regalada que haja atrapada en ma vida.
Arnau: -Ai mare! Poc vos havia conegut... sembleu una altre...

4 - Reprodueix la descripció en què se'ns apareix la Mila en la plenitud del seu erotisme. Quan se sent observada per l'Ànima, ¿com reacciona ella? Quins sentiments contradictoris l'envaeixen. Per què es planteja d'anar-se a confessar i quins dubtes se li presenten davant la confessió.

...En aquesta disposició s'adormí: mes el son, mofeta i impudorós de si, li esbatarà una mica els dos davants del sac, quals botons alts li havia fet descordar la calor, li encogí una cama en forma de pontell i li entrevirà el bust de front a la malesa

Com reacciona?
*Després, tot de cop, doblà el cos sobre les cuixes juntes, amagà la cara i s'abraçà els genolls espaudicament. Una onada xardorosa feta de vergonya, de felicitat, de por i de desig tot alhora, la´invadí, muntant-li els peus al cap, i enrotllant-li l'ànima sobre si mateixa en vertiginós remoixell, li féu quasi bé pedre coneixença.

Sentiments contradictoris:
vergonya, felicitat, por i desig.

*es planteja anar a confesar per:
1) En Maties havia anat a veure el Senyor Rector i això li fa recordar que feia molt de temps que no es confensava
2) Té un sentiment de culpa per les sensacions que havía sentit abans: desig

*Dubtes: si aquelles impressions que considerava pecat, eren tan dolents per a anar a confesar-se
Tampoc sap con dir-li al pastor.

5 - En aquest capítol, la Mila parla clar sobre la sexualitat del seu marit. Què en diu exactament?

...Mes en Maties no tenia mirada de cap mena: era ella ho reparava bé per primer cop en la vida. No tenia mirada de cap mena per que ell reganava la pau; la pau de la bèstia, pero bèstia anormal, més bèstia que les altres, puix una bèstia sense zel...

Em Maties, doncs, no manisfesta cap desig.

6 - Mila es troba insatisfeta sexualment en un doble vessant: sensual i maternal. Reprodueix-ne el fragment corresponent.

Maternal:
Sorpresa i confosa es descobria aires de gata moixa, positures equívoques, manyagues traidoretes, modulacions plenes de prometences, abaixaments de parpes torbadors, bleixos continguts...(...)Qui fos com elles!

Veu una mare gata amb els seus fils i li ve el sentit maternal. També té cura d'un anyell i es mostra més carinyosa que mai amb el Baldiret.

Sensual:
Si en Maties hagués estat una altre mena de home, un home com els altres, que se la mirés a n'ella com els altres homes....

Vol que le seu marit se la miri i sentir-se desitjada, però tot es en va

7 - En aquest capítol, el tema de la maternitat ocupa un lloc important. Explica per què i en quines escenes ho podem veure.

La Mila vol tenir un fill, pero sap que amb el seu marit no és posible. Es primavera i veu al seu voltant aspectes que li recorden la fertilitat.

Capitol 5: sumant dies

Post del professor

1 - Què li demana la Mila a la Marieta? Li concedeix...?

Si li deixa el Baldiret ja que es quedi amb ella a l'ermita.
Li diu que si, fins que s'adapti a viure allí.

2 - El Matias, ja ho hem vist, és un home bastant insípid i apàtic. Posa'n un exemple que sigui prou eloqüent d'aquest capítol.

-Que no ho sap Gandul més que gandul. Te duia una bona nova, tindrem un nen
-Ah! Deu sap que em pensava

3 - La influència de l'Ànima comença a fer-se notar sobre el Maties. Explica com.

I, diga l'Anima lo que vulga. No et fa vergonya a tu, un home sa i concret, d'anar captant pel món?

Les males maneres de fer d'en Maties li estàn influin a ell i li porten pel mal camí

4 - Exactament, ¿quins retrets, plens de ràbia, li fa la Mila? ¿Com reacciona ell?

Saps per què vols captar? Per a entretenir la mandra, per que fins i tot tu mateix té dones pena de jeure tot el dia...

La Mila s'adona de com es de gandul el seu marit i quines maneres de vida està portant

5 - Per tal que la Mila es distregui i se li passi una mica el mal humor, el Pastor proposa de fer una "cargolada". Reprodueix-ne algun fragment que et cridi l'atenció i explica per què.

La flamada començava de baixa esqueixalant-se ací i allà, i sota d'ella se sentia el xiuxiueig dels cargols que es rostien
És un fragment una mica fastigós, ja que t'ho imagines amb tanta facilitat que sembla que ho estàs veient.

6 - L'Ànima és un personatge bestialitat. Assenyala-ho amb exemples.

L'anima una bestia per la seva manera de caminar, de mirar, la de menjar (no utilitza ganivet).
Al final del capítol la Mila el compara amb una gossa

Relacionen el mal humor i la forma de ser amb un gos, ja que es un home una mica desagradable

7 - ¿Quin animaló és el que l'Ànima porta sempre amb ell?

Una fura

8 - El pastor torna a advertir la Mila que cal anar amb compte amb l'Ànima. Indica-ho.
L'Anima caça conills. Un dia amb la seva escopeta per poc li dona a un pastor ja que el pastor salvava els conills que ell volia caçar.
Els guàrdies li van treure l'escopeta per la va recuperar

9 - ¿De quina manera viu i es guanya la vida l'Ànima?

Caça conills i fa coses que de moment no sabem. Te una vida terbula. es deixa portar per l'anima.

"Solitud", capítol 3, Claror

Post del professor

1 - Elaboreu un vocabulari d'entre 5 i 10 paraules poc usuals amb la corresponent definició del diccionari.

Crestallera: no apareix en el diccionari general.
Fullatec: planta
Gratalls: Edifici molt alt i que té molts més pisos del que és habitual
Margina: Acció que consisteix a deixar de banda una persona o una cosa
Faunet: Conjunt de les espècies animals d'un país o d'una regió o d'un període

2 - Elaboreu un breu recull d'expressions dialectals i/o pintoresques del pastor Gaietà.
Té atre genit que vós l'ermità pensi....ell tot s'ho pren amb catxassa, vós seu manat de nyirris....m'erri?

3 - El pastor comença a exercir un paper de guia muntanyenc i espiritual per a la Mila, aconsellant-la i advertint-la dels perills del món. El pastor sembla tenir bon ull i conèixer bé la Mila. Pregunta: ¿En quina frase el pastor descriu la diferència de caràcter (de "genit", diu) entre la Mila i el seu espòs Matias?
Té atre genit que vós l'ermità pensi....ell tot s'ho pren amb catxassa, vós seu manat de nyirris....m'erri?

4 - Assenyala aquelles situacions que remeten al sentiment de maternitat de la Mila.

Quant el Baldiret estava en la cisterna
Ex: la Mila se'l guaitava amb l'ai al cor, tement veure'l caure a la cisterna
La Mila fa un gran prec.
La Mila se'l guaitava enlluernada, tornant a sentir en ses entranyes, l'aleada calda de la febre.
-Miracles, miracles!- deia el pastor....-veian, doncs!-I abocant-se ella també a la penya i xuclant coratjosament aquell gal pur, que li trencava les dents i li aturava al respir, la dona féu de pensament un gran prec....

5 - Explica en quines circumstàncies es va donar la mort de la muller del pastor. De quina manera afecta aquesta tràgica pèrdua al pastor?

La va atropellar un carro

6 - Quin és el consell que el pastor dóna a la Mila en relació al personatge de l'Ànima?
que no fes cas d'aquell home doncs era la cosa més roïna de la muntanya

7 - De quin color predominant percep la Mila el paisatge? Hi trobes relació amb el seu estat anímic? Explica-ho amb exemples.

De color gris. per que no tenia ganes d'estar allà, estava trista

Capítol 1: la pujada

Post del professor


1. Fes una llista d'entre cinc i deu paraules que et resultin desconegudes i cerca'n la definició al diccionari.
Collades: Depressió suau del terreny per on es pot passar fàcilment d'un costat a l'altre d'una serralada
Lluerts: 1. Obertura que es fa al sostre o a la part de dalt de la paret d'un espai soterrani perquè hi entri la llum
Emfitèutics: no apareix en el diccionari convencional
Poulanques: no apareix en el diccionari convencional
Tarlà: no apareix en el diccionari convencional


2. Escriu aquelles expressions col·loquials o frases fetes dels personatges que et cridin l'atenció.
-ànsia, que em de baixar!
-Deus vos ho poc!
-en fa migranya, això...
-reina del cel!
-quatre cops de coll i serem a la Fita....

3. Escriu una breu caracterització psicològica de la Mila a partir de les situacions que viu en aquest capítol, dels pensaments que li volten pel cap o de les seves reaccions.
Primer de tot li dona malhumor per què té calor durant el trajecte.
Ex: "entre el solei, la polsaguera i la contrarietat li havia donat un gran malhumor a la dona"

Al veure els paisatges i la vida que hi ha en un poble que s'anima peo al escultar que li deien ermità s'empipa
ex:En Maties havia tingut raó, era bonica i riallera l'entornada de Ridorta, d'aquell poblet amuntegat dalt de turó...
La pujada a l'ermita se li fa feixuga i quant arriba nota una sensació que es resumeix en una paraula: solitud.

4. Coneixem el Matias a través dels ulls de la Mila i de les seves impressions. Reprodueix els fragments on podem trobar pistes o indicis per a una descripció del Matias i comenta'ls.
"L'altre esquena, ampla i tova com un coixí, semblava voler eixir-se del grec negre que l'oprimia, tibant d'aixella amb una amenaça constant d'estripar-se"

Físicament es un home gran, que s'ha engreixat molt d'ençà que es va casar. es molt apatic, molt deixat....

5. Quina mena de relació personal hi ha entre la Mila i el seu espòs. Reprodueix els fragements que creguis significatius i comenta'ls
Indifernecia.
-Beneita! Tan és un ofici com un altre.
Ella estava sola mentre parlava amb el Maties.

També la falta de respecte que te en maties quant pujen la muntanya.

6. Com és descrit el pla i la muntanya. Contrasta'n les dues visions.
Pla: era bonica i riallera l'encontrada de Ridorta, d'aquell poblet amuntegat dalt del turó i voltat per l'anella vistosa d'una faixa de pla.
es alegre i viu.

Muntanya: sota seu no es veien més que onades de muntanyes, de muntanyes immenses i siolencioses que s'afexien, s'aplanaven, se submergien en la quietsa ombrívola del capvespre que, com una boira negre, se les hi entenia al damunt, omortollan-les
Es fosca i deserta

7. Copieu algun fragment d’aquest capítol on es compari la muntanya amb un atribut humà.
"en forma de un pit de dona..."

8. Copieu un fragment en el qual el "paisatge interior" (sentiments, sensacions...) i l'exterior s'identifiquen.
Quina solitud!. murmurà, alterada i sentint que el cor devenia, d'inprovís tant o més obac que aquelles pregones.

9. En quina època de l'any transcorre aquest primer capítol? Com ho sabem?
Primavera per que hi ha un fragment en que narra les carcterístiques d'aquesta época a través de la natura.
"planes de solde primavera..."

10. La Mila, referint-se al llarg camí que fan abans no arriben a l'ermita, diu que això és pitjor que el Purgatori. Què és el Purgatori? Busca'n alguna imatge.
Purgatori: lloc on van les animes mo comnenades a l'infern abans de passar al cel.


11. Què és una ermita i un ermità. Busca i penja al teu blog imatges d'ambdós.
ermita: capella en despoblat
ermitana: el qui té cura d'una ermita

Víctor Català en vídeo

Post del professor

1-Data i lloc del naixement?
11 de setembre de 1869 a l’escala.

2- A més d’escriure quines altres aficions té?
Pintar, dibuixar i esculpir.

3- En què s’inspira?
S’inspira en les persones i els paisatges.

4- Per què tria el pseudònim de Víctor Català?
Per por de ser marginada, ja que escriba d'una manera agosarada i el fet de ser dona no estava ben vist.

5- En quin any es publica Dramas Rurals?
1902.

6- Característiques de la obra
Tragedies i personatges conflictius.

7- Any en què es publica Solitud
1905.

8- Quants capítols té la novel·la?
18 capítols.

9- Descriu els personatges de Solitud
Mila: Ermitana
Gaieta: Pastor
Maties: Marit: representa les forces del mal
Anima: Dolent. També de les forces del mal.

10- Que representen cadascun d’ells?
Maties i l’Anima: dolents, les forces del mal
Gaietà i la Mila: bons.

11- Període de temps d’acció de la novel·la
Primavera- tardor.

12- Breu argument
El tema de la novel·la gira al voltant del conflicte interior entre una dona que és troba enmig d'un entorn físic i social difícil. Però ella lluitarà amb totes les seves les forces per super-ho i finalment rebutjar al matrimoni i acapta la solitud.

Literatura modernista

Post del professor

1) Fes un esquema sintètic d'aquest article.
Modernisme es basa a modernitzar Catalunya, europeïtzar la cultura catalana/cosmolita. El que es proposen és superar la Renaixença.
Maragall és el pont entre Europa i Catalunya: Goethe Wagner i Nietzsche
Rebuig de la societat industrial (esclavatitza l'home)
Dues possibilitats: l'evasió art com a refugi) i l'acció de criticar a la societat directament
Rosiñol: activista de festes modernistes
Modern/romenticisme: imaginació, creativitat, passió, rebel·lió.

2) Escriu un breu article (no més de quinze línies) sobre la vida, obra i importància de Joan Maragall. Assenyala-hi el paper que va tenir en la gènesi del Modernisme.
Joan Maragall i Gorina (Barcelona, 10 d'octubre de 1860 – Barcelona, 20 de desembre de 1911) va ser un poeta català.
Les seves obres estan organitzades en etapes:

1a Etapa vitalista (1888–1893)-l'oda infinita
-comença a publicar a la revista L'Avenç
-escriu Pirinenques
-comença a escriure al Diario de Barcelona.
-La vaca cega
-poema Excelsior.

1a Etapa decadentista (1894–1895)
-Estrofes decadentistes (1894)
-poesia Poesies (1895), on apareix publicat La vaca cega

2a Etapa vitalista (1896–1905)
-Visions i Cants

2a etapa decadentista (1906–1909)
-Enllà (1906) un recull de poesies on apareix la 2a part del Comte Arnau, Haidé(1906) i Nausica (1906), basat en la Penélope de l'Odissea d'Homer.

3a etapa vitalista (1909–1911)
-L'Església cremada.
-el Cant Espiritual i la 3a part d' El comte Arnau i Oda nova a Barcelona.

3) Per què Nietzsche és un filòsof especialment influent per als modernistes?
Maragall encomana a la seva generació l'entusiasme per Nietzsche, aquell crític despietat del passat i intempestiu profeta del futur.

4) Per què rebutjaven els modernistes la societat industrial que els va tocar de viure?
la burgesia produeix la seva primera generació d'artistes, un part difícil i traumàtic que produeix la mateixa reacció que s'havia donat en les primeres generacions d'intel·lectuals burgesos de les societats industrials europees. Aquesta nova generació afirmarà la seva vocació en oposició a la pròpia classe.

5) Escriu un breu article (no més de quinze línies) sobre la vida, l'obra i la significació de Santiago Rusiñol dins el moviment modernista.
Santiago Rusiñol i Prats (Barcelona, 1861 - Aranjuez, 13 de juny de 1931) fou un pintor, escriptor, col·leccionista, periodista i dramaturg català. Fou un artista polifacètic i un dels líders del Modernisme a Catalunya. La seva producció pictòrica, amb un miler d'obres, i literària, amb un centenar de títols a més d'un extens nombre d'articles, el situen com a referent decisiu de l'art, la literatura i les idees estètiques del seu temps. Per bé que seria força agosarat de classificar-lo entre els "grans" de tots els gèneres que conreà, les seves qualitats proteiques i dinamitzadores l'han fet esdevenir un dels puntals de la cultura catalana.

6) Cerca informació sobre les Festes modernistes de Sitges, organitzades per Santiago Rusiñol.
Durant l'estada de Rusiñol a Cau Ferrat es van organitzar diverses festes, conegudes com les Festes Modernistes. La més rellevant és quan Rusiñol va comprar dos quadres del Greco a París i el 4 de novembre de 1894, en arribar al poble, van ser rebuts com si d'una festa major es tractés, amb una comitiva popular i personalitats rellevants del món intel·lectual català[1]. Els quadres eren "Les llàgrimes de Sant Pere" i "Magdalena Penitent".

"Solitud" de Victor Català

Post del professor

1) En quin any es va publicar Solitud?
En 1905

2) Per què penses que Caterina Albert signava les seves obres sota un pseudònim?Per por de ser marginada ja que en aquella època esta mal vist que una dona escrigués d'aquella manera i mostren la realitat tal i com és

3) En quin sentit Víctor Català es pot considerar una escriptora modernista?En què la trama de la seva obra és de conflictes personals que tenen un paral·lelisme amb la societat de l'artista modernista i la societat d'aquell temps. També és pel seu estil literari

4) Quina és la visió que Víctor Català té del món rural que descriu en les seves obres?pessimista

5) Penses que Solitud es pot considerar una novel·la feminista? Sí? No? En part? Per què?Si perquè al ser la protagonista i l'escriptora dona doncs posa en les escrits la forma de pensar i de ser com a dona

6) D'on li neix la insatisfacció a la protagonista, la Mila?
D'una matrimoni fracassat

7) Quines vies de sortida o evasions perseguirà la Mila al llarg de la novel·la per intentar superar la seva tristesa i el seu fracàs matrimonial?un amor i un efecte que no troba en el seu marit, del sentiment de maternitat al voler tenir un fill i gràcies la pastor troba la poesia a través de les seves obres

EL MODERNISME

Post del professor

1-Elabora en el teu blog una col·lecció amb imatges comentades que il·lustrin l’estètica modernista en els edificis, en els cartels o arts gràfiques, en les joies, en el mobiliari, en els diversos elements decoratius, en l’escultura, en els vitralls, ect…..
Aquesta imatge correspont a una plaça que hi ha al Parc Güell. S’hi mirem la imatge ens adonem la abundancia de columnes, pero cap d’elles aguanten. Nomès les que estàn toetes són les que aguanten el pes. En el sostre hi ha imatges de les quatre estacions de l’any fetes amb rajoles trencades en forma de mosaïc.

El drac del Parc Güell es un dels monuments més famosos d’aquest parc. Està fet, com molts altres decorats, amb rajoles trencades i fins i tot, trobem l’ull fet amb una ampolla de vidre

La fotografía es d’un vitrall modernista que com es por veure té unes formes molt propies del modernisme

2- En quins período de temps té lloc el Modernisme?
Entre el 1888/1906 al 1926

3- En quins ámbits de les arts es manisfesta amb més força el Modernisme?
Arquictetura i arts grafiques, plastiques, música, literatura…..

4- Cita tres tipus d’edificacions en les quals podem trobar trets formals propis del Modernisme.
La pedrera, Sagrada Familia i parc Güell

5- Quin és el sector industrial que experimenta un major creixement?
Textil

6- Quines són les principals característiques formals que defineixen l’art modernista?
Predomini de la corba sobre la recta, dinamisme de les formes, detalisme de la decoració eb la recerca de l’estetica, l’aparició de la natura i les figures de la dona.

7- Busca quadres i dibuixos de Santiago Rusiñol i de Ramon Casas. Descriu-los i comenta’ls.
La primera imatge es un quadre de Santiago Rosiñol. Com es propi del modernisme i es pot veure en aquesta imatge la importancia de la lluminitat en el quadre.

El segon quadre es de Ramon Cases, un quadre que ens dona informació sobre la manera de vestir de l’epoca i la manera tan detallista de pintar.