Aquest poema es troba en el llibre de "Bruixa de dol" de Maria-Mercè Marçal en la pàguina 37
1) Contingut del poema
Aquest poema ens parla d'una forma molt metafòrica de l'amor i el risc que comporta enamorar-se. Maria-Mercè Marçal escriu aquest poema amb la intenció d'avisar el perill que això comporta. Per ella, l'amor es pujar unes escales sense barana amb el perill de caure i fracassar.
2) Estructura
Aquest poema s'estructura en quatre estrofes amb tres versos cadascuna.
En les dues primeres estrofes predomina un atac de la protagonista. Ens descriu un ambient de nit, símbol de misteri.
La nit, l'ullal, la sang i l'escorpit són elements claus per imaginar les sensacions que l'autora sent.
La tercera estrofa l'ambient canvia. Tot es converteix en calma i el terror de la nit desapareix.
L'amor i el desig és la protagonista d'aquesta última estrofa. Ens descriu una escala fosca sense barana. No hi ha límits i el perill de caure esta present en tot moment.
3) Métrica
La nit em clava 4 a
el seu ullal 3 b
i el cor em sagna 5 c
Sota les pedres 4 d
l'escorpit 3 e
balla que balla 5 f
La pluja, lenta 4 g
fa camí 3 h
fins a la cambra 4 i
L'escala fosca 4 j
del desig 3 k
no té barana 4 m
Tipos de versos: versos d'art menor (té menys de viut sil·labes)
Esquema métric: 4a 3b 5c 4d 3e 5f 4g 3h 4i 4j 3k 4m
Tipos de estrofa: nombre de versos fixos
4) Léxic
Podem trobar com a paraules del camp demàntic del miesteri la nit, escorpit, fosca, ullal, sang...
5) Recursos literaris
Aquest poema no trobem cap comparació per si moltes metàfores. com per exemple:
L'escala fosca
del desig
no té barana
-vol dir que sempre hi ha perill en fracasar en l'amor
També trobem personificacions:
La nit em clava
el seu ullal
i el cor em sagna
-la personificació és la nit.
5) Ritme
Les estrofes estan formades per versos curts. El primer vers està escrit en primera persona en canvi totes les demés estan composades desde la visió d'algú que observa.
No trobem cap vers fet amb oracions subordinades ni estructures degut a que cap vers supera a les sis síl·labes.
7) Conclusions
És un poema amb un objectiu molt clar. L'autora deixa clar la seva idea sobre l'enamorament i el risc que comporta enamorar-se.
Un aspecte graciós es que la mètrica esta molt treballada però en canvi no te rima.
Activitat final (!!!) de síntesi
Fa 15 anys
1 comentari:
Està molt bé Cristina.
La 3a estrofa, que fa referència a la cambra on la veu poètica (l'autora, presumiblement) es troba, pot ser una imatge de l'interior d'un mateix i suggereix aïllament i solitud, sensació a la qual contribueix el fet que a fora plogui. És una interpretació.
El tema de la rima... Jo diria que estem davant una rima de tipus assonant amb un predomini de la vocal "a" (en un parell de versos trobem la vocal "i"). Però sí, és una rima molt lliure.
El professor.
Publica un comentari a l'entrada