Joan Oliver, "Allò que tal vegada s'esdevingué"

Post del professor


ACTIVITAT PRELIMINAR

La forma de veure i entendre la importància de la família crec que ha variat al llarg de la història.
Antigament es tenia molts de fills. Era normal perquè en aquells temps era molt difícil la vida i com ja de petits treballaven era més mans per treballar, a més que les prevencions no eren tan bones com ara.
Pel que fa actualment les famílies s'ho repensem més a l'hora de tenir una criatura a casa. L'economia el temps i les dificultats que es tenen avui en dia no fa possible de tenir una família con les d'abans encara que sempre hi pot haver excepcions.
En una família és molt important les relacions que hi hagi entre els membres. Crec que la relació entre pare i mare ha de ser igual encara que les noies tenen tendència a tenir una relació més pròxima amb la mare i els nois una relació més estreta amb els pares.
¿per què els fills son importants?
Doncs per què quant un matrimoni es casa tenen com una necessitat de tenir un fill per què les relacions entre ells sigui com més fort, a més que sempre neix aquesta necessitat de tenir un fill i la mare sent una sensació de maternitat. Una sensació semblant al llibre de "Solitud"
Dos fills en la quantitat perfecta de fills, i no perquè sempre es diu de tenir el nen i la nena si no perquè es com més sensació de família complerta. Més de dos ni pensar-ho, però menys sí que també pot estar bé.
Quant una família té un fill crec que des del principi s'han d'educar.
¿Per què?
Per què si de petits no li ensenyes el que està ben fet, i el que li pot passar si fa una cosa dolenta de grant pot ser que quant li renyis no et faci cas. El millor una educació des del principi.
Discriminació de sexes...
No, personalment en la meva família no hi ha cap tipus de baralles per això.
Diversitat de famílies...
Si examinen les famílies porten veure que actualment hi ha més "diversitat". Hi ha de monoparentals, homo sexuals casats... ho trobo tot bé. la meva opinió sobre això es molt simple, es la seva vida i que facin el que vulguin.
No, el matrimoni no es necessari per formar una família per què no et fa falta ningún paper per veure amb algú i tenir fills.
Una mica de la meva família
Crec que la família es important perquè en realitat són els que sempre estan mal tu. Es veritat que de vegades poden treure't de polleguera però si et castiguen o fan alguna cosa que no t'agrada segur que en el fons ho fan pel teu bé.
Per mi la meva família es molt important i no la camviaría no camviaria res.
¿Per què?
Per què he viscut amb ells tota la vida, i en el fons si ha passat alguna cosa dolenta al final m'adono que no es tant com jo em pensava.
M'agrada la meva família...
Per dir per acabar que jo no sé si em casaré o no, si tindré fills o no....es un futur massa incert.

.

Solitud, cap. final, La davallada

Post del professor

1. Quins sentiments creus que dominen la Mila quan inicia "la davallada". Explica també l'última frase del capítol en el context de la novel·la.

Amb els mals tràngols que ha passat la Mila al llarg de la història, i ara la violació, crec que la seva decisió és la correcta.
Uns sentiments de sentir-se malament per les siutacions que ha viscut, la violació que ha sofert l'han tocat molt psicològicament.
La mala vida que portava amb el seu marit sempre ha provocat una sensació melancòlica a ser conscient de que no pot tenir el que realment vol.
Sentiments de culpabilitat, ira, menyspreu tot s'ha juntat i s'han convertit en l'acceptació de la seva solitud, perquè aquell lloc i la companyia no era la correcta.

2. Opinió personal sobre la novel·la. Pots desenvolupar qualsevol tema de reflexió que t'hagi pogut suscitar la lectura d'aquesta obra.

"la solitud"
crec que aquest llibre sobretot ens hem de fixar en la figura de la Mila dintre del context social de l'època. Antigament, si no estic del tot errada, una dona que no estigués casada i hagués format una familia estaba molt mal vist. Aquesta novel·la, especialment el final, és un moment molt emoyiu, ja que la fogura de la dona aconsegueix surtir-se de la situació i començar la seva vida en solitud amb total llibertat

capítol 17: aquella nit

Post del professor

1. Al començament del capítol, la Mila retroba un element d'esperança. Concreta-ho i explica-ho.

"Ella sentia no tenir-ne l'aire. Avui encara li havia dit maca i tampoc s'hi sentia ella de bonica, avui. Però lo que pensava: aquell home seria d'un anar contentadís, de trobar-ho tot bé; era sort genit així..."
El marit no li fa ni cas pero que aquell noi li hagués dit <> li fa veure que el que busca no està del tot perdut, i qui li diu així és un personatge rialler, simpàtic i optimista

2. Reprodueix el fragment que et resulti més esgarrifós de l'actuació de l'Ànima en aquest capítol i justifica la teva resposta.

"vegé un gran lluminaria i cregué que la vida li mancava; mes abans de pedre del tot coneixença, encara sentí caura-li al damunt i enfonsar-se en ses carns la grapa peluda i l'aleada roent de fera"
perquè auqesta descripció de com aconsegueix violar-la i la descripció d'aquest moment és molt esgarrifós tot i que no ho descriu esplicitament

3. Com aconsegueix l'Ànima violar la Mila?

Primer de tot va "de bones" i la vol comprar amb diners però la Mila s'escapa i fuig. Ell la persegueix i al caure ella queda com insconcient i es el moment en que la viola

4. D'on treu l'Ànima els diners que ofereix a la Mila per intentar comprar la seva voluntat?

Suposadament li roba al pastor

5. En aquest capítol, la Mila comprèn moltes coses i lliga molts caps. Per exemple, ¿per què el pastor no podia enamorar-se o voler la Mila?

per el respecte a la memoria de la seva difunta esposa

6. Quines reflexions fa la Mila sobre la vida?

"Era una vida i no en tendría més que aquella...Només una vida...Era cert? Però tornà a recordar el pasrtor. El pastor sempre parlava d'altres vides, de vides estades que preduraven en aquesta. Tot lo de centúries enrere vivia, segons ses rondalles; tot el mon era ple de visions i d'espectres que vagaven entre el cel i la terra, despressos de la carn i ossos que un remps els hi donaren forma perceptible."
Recorda el queli va dir el pastor sobre que hi havia latres vides, vides que eren eternes. Tot el món era ple de visions i espectres que vagen per mar i cel...

Capítol 11-12

Post del professor



1. La Mila pregunta al pastor: "¿Com vos ho feu, pastor, per a saber tantes coses?". Què respon el pastor? D'on li vénen les rondalles?

Relació
Per Joan Maragall la poesía es un procés creador espontani, inspirat per l'observació de la natura.
Partin de la idea que la poesia està relacionada amb la natura entenem les paraules del pastor.
Quan la Mila li pregunta d'on treia aquelles narrracions ell li contesta que cada cop que observa la natura li ve una sensació i es posa a rumiar....La natura li inspira poesia igual que Joan Maragall

Capítol 9: gatzara

Post del professor


1. Aquí se't demana que facis el següent: mira de descriure aquesta multitud popular a partir de set o vuit adjectius o conceptes, que hauràs d'exemplificar amb una frase seleccionada.

-Impaciencia: "I la impaciencia de tothom i el rebombori augmentavan..."

-ansia de menjar: "estaven enrondades de gant afamada i esvalotaire"
-esvalotaire: "estaven enrondades de gent afamada i esvalotaire"
-molestos: "ficant-se per tot, tocant-ho tot, ensumant-lo tot"
-indiciplinats: "unj arrosegament de cadires, dispuntant-se-les..."
-destructors: "...invadien el terrat i trencaven les flors a grapades"
-incordinats: "...invadien el terrat i trencaven les flors a grapades"


2. Busca la definició de gatzara al diccionari i dóna'n sinònims.

*gatzara: cridoria, amb que una colla de gent manifesta la seva alefria.
sinomim: xibarri, cridoria...

3. Quina valoració/judici/comentari fa el pastor referint-se a la multitud que envaeix els encontorns de l'ermita.

-Entreu pas ací dintre, ermitana; ara com ara es com catau de bestis...¿recurdeu que vos deia l'altre dia...? Pensi pas que más que en gatejar i de seguida perdin de vista....D'ací a un pas los haurem de gitar a cops d'escombra

*que es comporten coma a animals, nomes pensen en emborratzar-se i de seguida pereen el seny
El pastor ja veu que la festa acabara malament

4. Explica detalladament com acaba la festa (la baralla i consegüent intervenció de la força pública, etc.).

Les salvatjades de la gent s'agrugen i acaven tot plegat en una baralla.
la gent s'estova de manera salvatge i fins i tot apareix la policia per posar odre.


5. Fes una llista d'un mínim de cinc adjectius o expressions referides a la multitud que fa servir la veu narradora.

afamada
esvalotaire
grollera
besties dites superiors

6. ¿Què és una "saturnal"? ¿Qui és el déu grec Baco i què representa? ¿Qui és Dionís i què representa? Posa també alguna imatge

Saturnal: 1: relatiu o pretanyent a Saturn
2: festes en honor del Deu Saturní
Qui era Saturní?
Es un déu de la mitología. Representa la agricultura i les collites.



7. Busca imatges que mostrin bacanals, saturnals o imatges grotesques o goyesques del poble celebrant alguna festivitat (si és possible), també podeu cercar imatges de borratxos o de "botellones".





8. ¿Què pot passar i quines conseqüències hi pot haver quan la multitud s'abandona als instints?

Com la novel·la ens fa veure, les conseqüencies poden ser desastroses: violència, descontrol...

9. Dóna antònims per als conceptes següents, dins el marc referencial del capítol:

bestialisme > humanitat

instints > seny/ raó

grolleria > elegància

primitivisme > civilització

salvatgisme > civiltzació

descontrol > control, ordre

multitud > individu

xivarri > calma, silenci, ordre

cridòria > silenci

grotesc > seriós

capítol 7: Primavera

Post del professor




1 - La primavera fa el seu esclat i la Mila se sent plena de vida. És evident que el canvi d'estació (l'escenari exterior) té una influència directa en l'estat anímic (escenari interior) i, fins i tot, en l'aparença física de la Mila. Reprodueix-ne algun fragment que ho exemplifiqui.

A n'aquests cambis externs responien, en lo interior, una plenitud exaltada de sentiments i una impressionabilitat tan soma, que a n'ella mateixa la desconcerten per lo insòlits, fent-li sentir com si son ésser es múltipliques i la fesn una dona nova per a cada moment de la vida

2 - Aquest és un dels capítols en què el llenguatge literari de la Víctor Català es manifesta amb tot el seu potencial retòric. És un llenguatge evocador, que no diu les coses directament o de manera explícita, sinó que les suggereix, per això hem de llegir la novel·la "entre línies". Es tracta, ja ho hem pogut veure, d'un estil detallista, que de vegades es recrea en aspectes morbosos (recordem l'episodi de la cargolada o la descripció de l'Ànima) i barroc (descripcions abundants i profusió d'adjectius i comparacions metafòriques).
Dit això, reprodueix algun fragment que et resulti especialment expressiu i que es relacioni directament amb la transformació física ("canvis externs", com diu la mateixa narradora de la novel·la) de la Mila en consonància amb l'esclat de la natura

Sos ulls, nets i clarífics, mes plens de serenors malicòmiques, s'animaven amb sobtats llampegueigs, sos llavis s'envermellien amb una intensitat fins aleshores inconeguda, sos pits prenien turgències de pits de mare novella, i una lleugeressa gràcil i harmònica ritmava tots sos moviments

3 - Els altres també s'adonen d'aquesta transformació. El pastor i l'Arnau són els primers en fer-ho notar de manera ben clara quan queden admirats per la bellesa que irradia la Mila. Reprodueix els fragments que ho il·lustren.

Pastor: -Vaja, ermitana, digueu pas mal de Sant Ponç, si déu dona de bé! ha fet amb vós com una mena de miracle. Quant vàreu vindre ací, vos es figuraba l'ànima contraclaror, i ara doneu; seu la dona mes maca i regalada que haja atrapada en ma vida.
Arnau: -Ai mare! Poc vos havia conegut... sembleu una altre...

4 - Reprodueix la descripció en què se'ns apareix la Mila en la plenitud del seu erotisme. Quan se sent observada per l'Ànima, ¿com reacciona ella? Quins sentiments contradictoris l'envaeixen. Per què es planteja d'anar-se a confessar i quins dubtes se li presenten davant la confessió.

...En aquesta disposició s'adormí: mes el son, mofeta i impudorós de si, li esbatarà una mica els dos davants del sac, quals botons alts li havia fet descordar la calor, li encogí una cama en forma de pontell i li entrevirà el bust de front a la malesa

Com reacciona?
*Després, tot de cop, doblà el cos sobre les cuixes juntes, amagà la cara i s'abraçà els genolls espaudicament. Una onada xardorosa feta de vergonya, de felicitat, de por i de desig tot alhora, la´invadí, muntant-li els peus al cap, i enrotllant-li l'ànima sobre si mateixa en vertiginós remoixell, li féu quasi bé pedre coneixença.

Sentiments contradictoris:
vergonya, felicitat, por i desig.

*es planteja anar a confesar per:
1) En Maties havia anat a veure el Senyor Rector i això li fa recordar que feia molt de temps que no es confensava
2) Té un sentiment de culpa per les sensacions que havía sentit abans: desig

*Dubtes: si aquelles impressions que considerava pecat, eren tan dolents per a anar a confesar-se
Tampoc sap con dir-li al pastor.

5 - En aquest capítol, la Mila parla clar sobre la sexualitat del seu marit. Què en diu exactament?

...Mes en Maties no tenia mirada de cap mena: era ella ho reparava bé per primer cop en la vida. No tenia mirada de cap mena per que ell reganava la pau; la pau de la bèstia, pero bèstia anormal, més bèstia que les altres, puix una bèstia sense zel...

Em Maties, doncs, no manisfesta cap desig.

6 - Mila es troba insatisfeta sexualment en un doble vessant: sensual i maternal. Reprodueix-ne el fragment corresponent.

Maternal:
Sorpresa i confosa es descobria aires de gata moixa, positures equívoques, manyagues traidoretes, modulacions plenes de prometences, abaixaments de parpes torbadors, bleixos continguts...(...)Qui fos com elles!

Veu una mare gata amb els seus fils i li ve el sentit maternal. També té cura d'un anyell i es mostra més carinyosa que mai amb el Baldiret.

Sensual:
Si en Maties hagués estat una altre mena de home, un home com els altres, que se la mirés a n'ella com els altres homes....

Vol que le seu marit se la miri i sentir-se desitjada, però tot es en va

7 - En aquest capítol, el tema de la maternitat ocupa un lloc important. Explica per què i en quines escenes ho podem veure.

La Mila vol tenir un fill, pero sap que amb el seu marit no és posible. Es primavera i veu al seu voltant aspectes que li recorden la fertilitat.

Capitol 5: sumant dies

Post del professor

1 - Què li demana la Mila a la Marieta? Li concedeix...?

Si li deixa el Baldiret ja que es quedi amb ella a l'ermita.
Li diu que si, fins que s'adapti a viure allí.

2 - El Matias, ja ho hem vist, és un home bastant insípid i apàtic. Posa'n un exemple que sigui prou eloqüent d'aquest capítol.

-Que no ho sap Gandul més que gandul. Te duia una bona nova, tindrem un nen
-Ah! Deu sap que em pensava

3 - La influència de l'Ànima comença a fer-se notar sobre el Maties. Explica com.

I, diga l'Anima lo que vulga. No et fa vergonya a tu, un home sa i concret, d'anar captant pel món?

Les males maneres de fer d'en Maties li estàn influin a ell i li porten pel mal camí

4 - Exactament, ¿quins retrets, plens de ràbia, li fa la Mila? ¿Com reacciona ell?

Saps per què vols captar? Per a entretenir la mandra, per que fins i tot tu mateix té dones pena de jeure tot el dia...

La Mila s'adona de com es de gandul el seu marit i quines maneres de vida està portant

5 - Per tal que la Mila es distregui i se li passi una mica el mal humor, el Pastor proposa de fer una "cargolada". Reprodueix-ne algun fragment que et cridi l'atenció i explica per què.

La flamada començava de baixa esqueixalant-se ací i allà, i sota d'ella se sentia el xiuxiueig dels cargols que es rostien
És un fragment una mica fastigós, ja que t'ho imagines amb tanta facilitat que sembla que ho estàs veient.

6 - L'Ànima és un personatge bestialitat. Assenyala-ho amb exemples.

L'anima una bestia per la seva manera de caminar, de mirar, la de menjar (no utilitza ganivet).
Al final del capítol la Mila el compara amb una gossa

Relacionen el mal humor i la forma de ser amb un gos, ja que es un home una mica desagradable

7 - ¿Quin animaló és el que l'Ànima porta sempre amb ell?

Una fura

8 - El pastor torna a advertir la Mila que cal anar amb compte amb l'Ànima. Indica-ho.
L'Anima caça conills. Un dia amb la seva escopeta per poc li dona a un pastor ja que el pastor salvava els conills que ell volia caçar.
Els guàrdies li van treure l'escopeta per la va recuperar

9 - ¿De quina manera viu i es guanya la vida l'Ànima?

Caça conills i fa coses que de moment no sabem. Te una vida terbula. es deixa portar per l'anima.