dijous, 12 de febrer del 2009

Àngel Guimerà. "Maria Rosa". Lectura (3)

Post del professor

-Escena 7

1. Escenari i marc temporal


L'escena passa al mateix lloc de sempre.

2. Personatges que hi intervenen i caracterització


Maria Rosa i Marçal

3. Resum (breu)

En Marçal fa un monòleg. Notem una especie de malicia en ell. Es vol apoderar de la Maria Rosa, la vol per ell sol. A més quant ens parla sobre l'assassinat sembla que tingui alguna cosa a veure, com si hagués matat al capatàs perquè treure de fora a l'Andreu i poder estar amb la Maria Rosa.

4. Aspectes a destacar.

La manera com es refereix a la Maria Rosa, aquesta manera de dir "serà meva" com si fos un objecte.

-Escena 8

1. Escenari i marc temporal

L'escena no es especifica, suposem que es troben al mateix lloc de sempre.

2. Personatges que hi intervenen i caracterització

Badori i Calau.

3. Resum (breu)

El Badori es admès per entrar a treballar en la construcció de la carretera.

4. Aspectes a destacar.

La manera de pensar que té el Calau respecte a les dones i al matrimoni.

-Escena 9

1. Escenari i marc temporal

L'escena trancorre al mateix lloc de sempre.

2. Personatges que hi intervenen i caracterització

Calau, Badori i Gepa.

3. Resum (breu)

En Badori començarà a treballar demà. Com no li pagaran fins al cap de 15 dies en Gepa li proporcionarà 5 pessetes i en Calau tabac.

4. Aspectes a destacar.

La abundancia de castellanisme que hi ha, com ara, "tabaco" o "menos"

dimecres, 11 de febrer del 2009

Àngel Guimerà. "Maria Rosa". Lectura (2)

Post del professor

-Escena 4

1. Amb quins arguments Maria Rosa defensa la innocència del seu marit Andreu?


La Maria Rosa ens explica que aquell dia el seu marit s'havia enfrontat amb el capatàs. Després de la llarga discussió, el capatàs li va pegar a ell. Se'n va anar a casa i s'ho va explicar. Van passar la nit junts fins que la policia va anar contra ell i el va detenir. La policia el va arrestar amb la prova d'haver trobat un mocador i un ganivet tacat de sang. La muller ho nega dient que el ganivet el van posar per sota de la porta i que el mocador s'ho van robar, de tal manera que l'assassí de veritat quedi fora de sospites.

2. Destaca el moment de l'escena que et resulti més dramàtic i comenta'l

Crec que el moment més dramàtic és quant la Maria Rosa destaca el trist sentiment que té per l'enyorança del seu marit. Tal com diu ella "No tinc forces per a res". Està feta pols i molt trista. Un moment que la protagonista ens permet entrar dintre d'ella i veure la tristor que sent.

3. Per què totes les sospites recauen sobre l'Andreu? Creus que va ser efectivament ell l'assassí del capatàs?

Les sospites van contra ell perquè es va trobar un ganivet ple de sang (l'arma del crim) i un mocador que pertany a l'Andreu també tacat de sang.

Crec que no per diversos motius. Primer que és tant obvi que és ell per aquestes proves que ja intueixes que no és l'assassí. És molt probable que l'assassí el vulgui culpar a ell per alguna raó. Les principals sospitosos son els treballadors de la carretera.

4. Al final de l'escena hi ha una anticipació dels fets, com un avançament d'esdeveniments futurs. Indica-ho i comenta-ho.

"Ah, si jo descobrís qui va matar el capatàs, i ha perdut a l'Andreu..."
La Maria Rosa vol venjar-se de l'autentic assassí i fer-li pagar el que li ha fer al seu marit que tant enyora.

.....
-Escenari i marc temporal

L'escena passa al mateix lloc que els altres.

-Personatges que hi intervenen i caracterització

Maria Rosa, Tomasa, Marçal, Gepa, Badori i Quirze.

-Resum (breu)

En aquesta escena la Maria Rosa ens explica la seva versió del fets sobre l'assassinat que va cometre, o no, el seu marit. Ens explica que aquella nit l'Andreu li va comentar la baralla que van tenir i que per la nit, Durant els dos eren a casa, la policia el va arrestar amb les probes d'un mocador tacat de sang i un ganivet utilitzat en el crim.

-Aspectes a destacar

La forta tristor que la pobra dona (Maria Rosa) sent per la falta del seu marit.

Escena 5

1. Quin personatge apareix en aquesta escena i quina és la seva funció?

En aquesta escena surt el Calau. En la seva poca participació en la conversació, expresa la seva preocupació per la paga, ja que, depenent de la Diputació i ell dubta que la Diputació tingui diners per pagar-los.

.....

-Escenari i marc temporal

L'escena passa al mateix lloc que els altres.

-Personatges que hi intervenen i caracterització

Maria Rosa, Tomasa, Marçal, Gepa, Quirze i Calau.

-Resum (breu)

En aquesta escena és desenvolupa per la preocupació que tenen els treballadors si la Diputació els pagarà el sou o no els pagarà.

-Aspectes a destacar

Els pobres treballen en una feina molt dura i a sobre s'ha de sumar que pot ser que la Diputació no els pagui. Reflecteix una mica l'explotació dels treballadors.

Escena 6

1. En aquesta escena assistim al diàleg entre la Maria Rosa i en Marçal. En Marçal és un dels amics més propers de l'Andreu. Quina actitud adopta l'Andreu davant la desesperació de la Maria Rosa?

Intentar que la Maria Rosa no es vagi a Ceuta a buscar el seu marit i d'alguna manera li fa entendre que no és preocupi i que ell està al seu costat.

2. Trobes que hi ha alguna cosa (actitud, comportament, paraules...) en l'Andreu que ens doni a entendre que potser sent "alguna cosa més" per la Maria Rosa. Assenyala-ho i comenta-ho.

Primer de tot li diu que no pensi en el seu marit i que es distregui.
"Tu lo que hauries de fer és distreure't de l'Andreu, no pensar-hi."

Li diu que la situació que està passant la té també moltes dones, i que, aquestes dones fan vida normal.

Ni vol que es vagi darrere del seu marit, la vol al seu costat i, a sobre, sense pensar amb ell..

dilluns, 9 de febrer del 2009

Àngel Guimerà. "Maria Rosa". Lectura (1)

Post del professor

-Escena 1

Escenari i marc temporal


En la porta d'una casa pobríssima al costat de la carretera que estan construint.

Personatges que hi intervenen i caracterització


Gepa i Badori.

Gepa
treballa en la construcció d'una carretera. Li diuen Gepa perquè el seu fill el deien així i de tant dir el pare del Geta es va quedar amb aquest nom. El seu fill, per desgracia, va morir.
Baldori es un pobre que no té feina i passa molta gana. Busca desesperadament un treball.

Resum (breu)

El Gepa esta treballen en la construcció de la carretera quant se li acosta en Badori. Esta mort de fam i es posen els dos a menjar una escudella. Quant estan dinant li demana per treballar a l'obra.

Aspectes a destacar

-De quina manera el pobre Baldori està afamat.
-El fet que es dediquin a treballar en una carretera, ja que potser , serien de les primeres que es van fer.

-Escenari 2


Escenari i marc temporal


L'acció esdevé en el mateix lloc.

Personatges que hi intervenen i caracterització

Tomasa, Quirze, Gepa i Badori.

Tomasa i Quirze estan casats. es ballaran com gat i gos.

Resum (breu)

En aquest escenari ens explica una mica el passat de l'Andreu. La Maria Rosa està casada amb l'Andreu. Ell està en una presó de Ceuta condemnat de matar a un capatàs.

Aspectes a destacar

-La curiosa relació que tenen la Tomasa i el Quirze i els insults que es diuen ja que són castellanismes. Com a explemples trobem embustero i "I qui no ho ve es llusco"
-Com destaca que la maria Rosa sàpiga llegir i escriure, la tracten com si fos una intel·lectual.

-Escena 3


Escenari i marc temporal

L'acció esdevé en el mateix lloc.

Personatges que hi intervenen i caracterització

Tomasa, Quirze, Gepa, Badori i la Maria Rosa.

Resum (breu)

En aquest escenari saben una mica més de l'Andreu. es troba en la presó deprimit i sense ganes de viure. A través de l'opinió del Marçal, ens explica com va ser l'enfrontament entre l'Andreu i el capatàs. Segons ell, encara que no ho va veure, ell ho va matar.

Aspectes a destacar

La crueltat de com l'acusa al Marçal de l'assassinat sense proves.

dissabte, 31 de gener del 2009

Àngel Guimerà. Biografia i obra

Post del professor

1. (Internet). Explica breument els moviments literaris del Romanticisme, Realisme i Naturalisme. Penseu que només tenint clars els conceptes a l'entorn de la vida i de la naturalesa humana que proposen aquests moviments podrem entendre i analitzar amb encert l'obra del nostre autor i en concret Maria Rosa.

Font de consulta sobre el Romanticisme

Romanticisme
El Romanticisme com a moviment cultural i polític s'originà a Alemanya a final del segle XVIII, inicialment com a moviment literari però que ràpidament passà a influenciar totes les arts. La seva característica fonamental és la ruptura amb la tradició, amb l'ordre i la jerarquia dels valors culturals i socials imperants.
Característiques:
-La major importància del sentiment enfront la raó.
-La forta tendència nacionalista de cada país.
-La del liberalisme en contraposició al despotisme il·lustrat.
-La de l'originalitat en contra la tradició grecollatina.
-La creativitat enfront a la imitació neoclàssica.
-L'obra imperfecta, inacabada i oberta en lloc a l'obra perfecta, conclosa i tancada.



Pintura "Der Wanderer über dem Nebelmeer", del romàntic Caspar David Friedrich.

Font de consulta sobre el Realisme

Realisme
El realisme és un corrent artístic que pretén plasmar la realitat de la forma més exacta possible a les obres d'art.

Característiques:
-Es caracteritza per la recerca de l'objectivitat i el rebuig al món de la fantasia i dels somnis.
-Pretén fer una representació de la realitat el més acurada possible, sense embellir-la; els paisatges són representats mitjançant una natura humanitzada.
-Els temes són contemporanis de la seva època, i solen mostrar una critica social.
-Fa un ús minuciós de la descripció, per a mostrar perfils exactes dels temes, personatges, situacions i fins i tot llocs; el quotidià i no l'exòtic és el tema central, exposant problemes polítics, humans i socials.

Font de consulta sobre el Naturalisme

Naturalisme
El naturalisme va ser un moviment que es va donar a finals del segle XIX en la literatura i en menor mesura a les altres arts. El seu creador va ser Émile Zola, a França.

Característiques:
-espontaneïtat del personatge
-psicologia del personatge
-importància de la psicologia en els personatges i la preocupació sobre la influència que l'entorn (o dels condicionants econòmics, personals i socials)sobre els personatges


Émile Zola

2. Quin és el sistema econòmic que acaba triomfant al segle XIX?

El capitalisme. Aquest sistema econòmic implica una burgesia i una classe proletària.

3. Explica que entens per capitalisme, sense haver-ho de consultar enlloc.

Sistema econòmic basat en el capital i en la creació d’empreses privades.

4. Fes una llista de paraules que evoquin la idea de romanticisme.

Amor, passió, triangles amorosos i instints irracionalista.

5. Que és la Renaixença i quin és el principal objectiu de romanticisme.

Es un moviment cultural iniciat al segle XIX que pretenia la recuperació cultural i política de la nació catalana, especialment la recuperació del català com a llengua literària i tornar-li el prestigi que havia tingut a l’edat mitjana.

6. Quines dues línies temàtiques fonamentals segueix el teatre del XIX?

-la línea popular i còmica
-la línea culta (drames històrico-romàntic)

7. Data i lloc de naixement d'Àngel Guimerà?

Va néixer el 1845 a Santa Cruz de Tenerife i va morir a Barcelona el 1924.

9. De quin diari va arribar a ser director Guimerà?

La Renaixença

10. Per quina problemàtica social Guimerà se sentia especialment sensibilitzat?

Va recórrer les terres catalanes i prengué consciència del sistema caciquista que la política del moment no combatia

11. Esmenta els principals trets definidors de la seva obra.

-fons religiós clarament catòlic i idealització del món rural.
-els arguments solen ser lineals i els personatges tendeixen a l’arquetip, no tendeixen massa complexitat psicològica.
-lingüísticament es un model de llengua col•loquial, tot evitant arcaisme i cultismes.

diumenge, 18 de gener del 2009

Joan Oliver, "Allò que tal vegada..." + ACTIVITATS

Post del professor

1. Cerca a la Viquièdia ( http://ca.wikipedia.org ) "Grup de Sabadell" i respon les qüestions següents:

Quan i on es va fundar?
Fundeda al 1917 a Sabadell, concretament a l'entorn de l'Acadèmia de Belles Arts de Sabadell

Amb quins objectius?
l'objectiu era renovar la vida cultural de la seva ciutat i de Catalunya

Qui formava aquesta colla?
formaven part artistes i escriptors com Joan Oliver, Francesc Trabal, Armand Obiols, Ricard Marlet, Lluís Parcerisa, Antoni Vila Arrufat, Josep M. Trabal i Benessat, Miquel Carreras i Joan Garriga, entre altres. El màxim impulsor en va ser Francesc Trabal.

Quines accions van dur a terme?
publicar un full dominical de caire satíric anomenat La Fulla Salau i organitzar nombroses lectures i tertúlies amb la presència d'intel·lectuals com Josep Carner o Carles Riba

Explica breument qui eren Francesc Trabal i Armand Obiols (adjunta-hi alguna foto dels personatges).

Armand Obiols



Armand Obiols amb pseudònim de Joan Prat i Esteve va neixer al 1904 (Sabadell) i va morir al 1971 (Viena). va ser un escriptor, periodista i crític literari català.
Va ser uns dels principals integrants del grup de Sabadell. Sempre va demostrar una actitud en contra de la burgesia.
Al 1919 es va haver d'anar a França després d'acavar la guerra civil. Va morir s'obtadament a un hospital de Viena.

Francesc Trabal



Francesc Trabal i Benessat va neixer a Sabadell al 1898 i va morir a Santiago de Xile al 1957. Va ser un novel·lista, contista i periodista català.
va treballar per a diferents revistes i periòdics, sobretot per al Diari de Sabadell on va treballar de director.
Va participar molt en la vida de la seva ciutat. Fundador de la editorial "La Mirada." Se'n va anar de França a Xile en la segona guerra mundial on va morir.

2. Allò que tal vegada s'esdevingué respon al gènere teatral de comèdia. Però, ¿què és una comèdia? Busca "comedia" a es.wikipedia.org i resumeix-ne el contingut. ¿Trobes que podem aplicar la definició de comèdia a Allò que tal vegada s'esdevingué? Justifica la resposta.

La comèdia és un dels gèneres clàssics del teatre i d'allà s'ha estès a altres arts com el cinema. Es caracteritza per mantenir un to optimista, amb un final feliç i sovint per tenir elements d'humor o d'ironia. A vegades es construeix una comèdia com a paròdia d'una altra obra.
Sovint els personatges, de la comèdia es veuen enfrontats a les dificultats de la vida quotidiana, moguts pels seus propis defectes cap a desenllaços feliços on es fa escarni de la debilitat humana.

Crec que l'obra de Joan Oliver es pot classificar com a una comèdia ja que està basat en un escrit de la bíblia però amb un punt de comèdia. Nomès cal veure el final tràgic i com fa l'autor perquè les dues últimes linies siguin tot el contrari que el tema que estava tratan fa una estona. Crea un final tràgic amb un punt d'humor.
Eva: ¿I què faràs, ara, sense l’espasa? No et renyaran?
Adam: però, dona! Sempre seràs la mateixa. ¿per què et fiques allà on no et demanen?



3. Descriu els trets físics i de caràcter dels personatges: Adam i Eva, Caïm i Abel, el Querub, Nara i Jahvè.

Adam i Eva:
Són conformistes i es resignen al seu destí

Adam:
Egoísta, feble, gandul, una mica obtús (Viu del passat gloriós a l'Edem), no ha sabut adaptar-se a les noves circumstàncies. S'aprofita del treball de Caïm, però li fa nosa la seva aptitud

Eva:
Tendra, comprensiva i treballadora, enyora també el temps en el Paradís. Però també li agraden coses que troben un paral·lelisme o equivalent en la vida actual: l'harmonia familiar.

Caïm i Abel

Caïm:
Artista (pinta en una cova amagada) i creador de coses noves, té capacitat madura de raonament. És un home nou, que no ha conegut ni l'interessa el Paradís, és rebel, treballador, eginyós i rebutja tot allò imposat i de supersticions. I sobretot lluitador.
Trets físics: rude bru i fort.

Abel:

Feble, envenyós, covard, sense cap mena d'imaginació ni voluntat de domini. Acatat sense vacil·lar l'autoritat i accepta tot allò establert. Conformista i gens lluitador. És el contrari de Caïm.ç
Trets físics: "Barbanec" i efeminat.

Querub:
Representa el bé i és el guardià de Déu. Té l'ala mig cremada ja que per poc no va a parar a l'infern. Encara que és un àngel, la seva fe trontolla una mica. És un del millors amica de Caïm.

Nara:
la germana de Caïm i Abel és l'objecte de disputa entre els dos germans. És capritxosa, senzilla, coqueta, presumida i despreucupada.

Jahvé:
És el poder suprem que mou els destins, imposa lleis i sobretot mana. Té molt de poder i ira. És un presonatge que encara que no aparegui en escena (només una vegada) sempre està present.

4. Comenta, posant com sempre exemples, quines actituds davant la vida representen els personatges d'Adam, Caïm i Abel.
Caïm:
Mira el seu futur amb el seu amor i germana Nara. Té ideees pròpies.
"Caïm: Casa i llit apart (amb solemnitat). Fundarem una família. Tinderm fills. I saps con els educarem? Doncs precisament a l'inrevés de com ens han educat els nostres pares, que són gent sense experiència. Els ensinistrarem perquè puguin ser lliures. Cal superar els vells mètodes. Pensa que els homes que vindràn darrere nostre hauran d'organitzar-lo tot a partir de zero."

Abans que Caïm matès al seu germà, tenía com a propòsit les terres, és a dir, té un projecte de vida
"Caïm [...]Cal treballar les terres planes. La terra és de qui les treballa, no ho sabies? Jo ho se massa i les meves suors que em costa! manquen molts de braços a l'agricultura!"
"Caïm:[...]Davant meu s'obren els camins de la terra. Bastiré la meva cabana sota unes altres estrelles"

Adam:
Vol veure el seu futur un altre vegada al Paradís, sense fer res tot el dia, sense tenir vergonya...
Ell hi vol tornar i les culpes de l'expulsió se les dóna a Eva
Al fragment es veu com Adam està empipat perquè no podrà tornar mai més.
"Adam:Si, oi. Jo, també. Doncs, després de la relliscada de la qual havia estat tret. Recordes? Tal vegada esdevindré sobtadament inert com una bèstia morta i altres m'hauran de sosterar. Però la qüestió és: ¿Tardaré molt en desapareixer? Si això hagués de durar, per exemple, cent o dos-cents anys, ha, ha, ha! fóra tan insuportable, que caldría trobar la manera d'escuçar-lo"

Abel:
L'actitud d'Abel davant la vida és la mateixa que Caïm pel que fa al tema. Tots dos colen aparellar-se amb la Nara.
"Abel:La vull conèixer com el pare et va conèixer a tu. Dormiré al mateix jaç, rebrà la meva sang i el seu ventre doanrà fruits..."

5. Elaboreu un resum de l'obra tot dividint-la en tres parts: plantejament, nus i desenllaç.

Plantejament
Tot comença en el moment en què Adam i Eva són expulsats del Paradís. Una serp havia fet que mengessin el fruit de l’arbre de la vida i d’aquesta manera van ser sotmesos a càstigs. Uns dels càstigs de Jahvè va ser tenir amb dolor els fills: Caïm, Nara i Abel.

Nus
La història es desenvolupa en una trama basada en les necessitats que tenen cadascun dels personatges: Caïm vol burlar la llei de Déu, Eva, en una part, gaudeix del seus fills i de les sensacions noves que experimenta. Querub, àngel i guardià de Déu farà bona relació amb Caïm. Caïm i Abel tindran enveja mútua per Nara, la seva germana. Ella no sap per quin dels dos decidir-se i això provoca uns grans enfrontaments. El retorn al Paradís i l’amor seran un dels temes claus del nus.

Desenllaç
Finalment la història acaba una mica de forma tràgica encara que Joan Oliver deixa una porta oberta a l’esperança. Adam i Eva es queden sols conreant les terres i tenint més fills. Abel és assassinat per Caïm. Caïm i Nara se’n van a fer una vida sols i lluny d’on havien viscut.

6. En acabar l'obra, Caïm es converteix en l'iniciador d'un món nou. Expliqueu els criteris i els elements en què es basarà aquest món que Caïm vol crear amb Nara.

Treballador, engendrar i parir fills i filles. Viure la vida però també la mort estarà present, viure els plaers i les misèries, els pecats i els càstigs.
Els homes treballaran i les dones cuidaran els fills formant una família i poder viure treballant. Educant els seus fills de forma diferent que Adam i Eva.

7. Creieu que els personatges femenins responen a tòpics sexistes? Posa'n exemples.

Si, ho crec.
En l’obra només apareixen dues dones: Nara i Eva
Nara és una mica tonteta. A més quant diu “Feu torns tu Caïm i l’Abel” revela un punt sexista. Dóna la sensació que Nara és així perquè es dona.
Eva: Eva li intervé un element clau: la poma.
El fet que ella sigui la primera de menjar el fruit ens dóna a entendre que la dolenta és la dona.

8. Dibuixeu els personatges de l'obra tal com us els imagineu, escanegeu els dibuixos i pengeu-los al vostre blog. Podeu acompanyar cada personatge amb una frase representativa que hagi dit a l'obra.





9. Feu una valoració final d'Allò que tal vegada s'esdevingué.

Després de la mort d’Abel, s’inaugura per a la humanitat una nova etapa, Caïm i Abel seran els protagonistes.
Personalment la mort d’Abel no m’ha agradat gens. Encara que es un personatge que no és molt simpàtic i que no dóna molts motius de fer-nos gràcia, el fet que mori no m’ha agradat. Capa personatge es mereix la mort. És un final, però innecessariament cruel. Però la bíblia és així.
Per altre part, el destí de Adam i Nara era previsible. Caïm al matar el seu germà queda clar que per fi podrà quedar amb Nara, el seu futur ja estava escrit, és a dir, el càstig de Javhé: guanyaràs el pa amb la teva suor i pariràs amb dolor.

10. Els personatges usen un llenguatge clar i entenedor. Els diàlegs són vius i ràpids, amb predomini de frases curtes, d'exclamacions i preguntes. Tot això combinat amb elements que donen un cert to popular a l'obra. El que hauràs de fer ara és: elaborar un recull d'expressions o frases fetes pròpies del registre col·loquial, d'exclamacions i d'insults presenta a l'obra, tot indicant en boca de quin personatge han estat posades.

Adam
-I ara, rai!
-Ai, aquest fill!
-Imbècil!
-llamps i damnació
-tot això són romanços!

Querub
-Ai, Caïm, Caïm!
-Maliciós

Caïm
-Senyor! (es dirigeix a Déu)
-tu, rai!
-prou que ho saps!
-potser que afluixis

Abel
-Es barroer com un simi...
-llepafils
-hi sucarem pa!
-em treu de polleguera!

dimecres, 7 de gener del 2009

Joan Oliver, "Allò que tal vegada...". Resum

Resum

La història es desenvolupa en la terra, exactament en una vall plena de vegetació. Es pot apreciar una cadena de muntanyes, un escenari molt rústic i pintoresc.
Per entendre millor l’obra de Pere Quart ens hem de fixar en els personatges i en la trama principal.
Tot comença quant Adam i Eva son expulsats del Paradís per haver menjat la poma prohibida, símbol de la temptació.
Adam apareix queixant-se de l'expulsió d'ell i d’Eva del Paradís i culpa a Eva. Querub, l’àngel
Enviat per Déu, es el representant de Déu i intenta que l’obeeixin. I després trobem a Caïm, fill d’Abel. Entre pare i fill hi ha una dolenta relació i no paren d'enfrontar-se. Caïm vol tornar al Paradís i ho intenta diverses vegades sense èxit.
Nara, germana de Caïm i Abel, es molt frívola i coqueta. Els dos germans se la disputen encara ser germans.
En resum, explica la mitologia d'Adam i Eva.

dilluns, 15 de desembre del 2008

Joan Oliver, "Allò que tal vegada...". Exercici de comparació (2)

Post del professor


1. Llegeix atentament la narració d'Adam sobre la seva expulsió i la d'Eva del jardí de l'Edèn. Compara-ho amb la que apareix a la Bíblia (Capítols 2 i 3 del Gènesi).
Fixeu-vos en el contingut i en la forma. Pel que fa al contingut, ¿quines semblances/correspondències hi trobeu? Pel que fa a la forma, quines característiques estilístiques (lingüístiques) diferencien una versió de l'altra?


Informació del Gènesis

Motius tematics:
El paradís
En el llibre trobem com Adam explica la bona vida que portaven ell i Eva en el Paradís.
("Era una existència regalada. No fèiem res, saps el que vull dir. Res. Ni ombra Elas fuits en queien de les mans tot just el cor començava a desitjar-los")
En la bíblia no ho troben en cap moment que destaqui la bona vida que portaven els dos junts en el jardí de L'edem.

La prohibició

En el llibre ens explica a través de l'opinió d'Adam la prohibició que fa Javhé. Déu els adverteix que podien menjar de tots els fruits dels arbres menys d'un: l'abre de la vida.
"La serpiente era el más astuto de todos los animales del campo que el Señor Dios había hecho. Y dijo a la mujer: "¿Cómo es que Dios les ha dicho: No coman de ninguno de los árboles del jardín?"
Respondió la mujer a la serpiente: "Podemos comer del fruto de los árboles del jardín.
Mas del fruto del árbol que está en medio del jardín, ha dicho Dios: No coman de él, ni lo toquen, so pena de muerte."

Aquest es el fragment està extret de la bíblia que com es por apreciar es uns dels fets més importants.

Invenció
En el llibre està explicat amb un punt d'imaginació. Uns dels molts fets que inventa es la obsesió que té Eva de fer-se un collaret d'estrelles. Un altre punt es el fet d'inventar-se que jugaven al riu a llençar pedretes.
En el llbre de Joan Oliver aparei una discusió sobre si menjar la poma o no, en cambi en la bíblia ho diu tot molt directe sense conversa.
Y como viese la mujer que el árbol era bueno para comer, apetecible a la vista y excelente para lograr sabiduría, tomó de su fruto y comió, y dio también a su marido, que igualmente comió.

El fruit
En el llibre "Allò que tal vegada s'esdevingué" fa referencia que la fruita prohibida es una pera.
En la bíblia no surt explicat si es una poma o una pera

El collaret d'estrelles
En el llibre que estem llegim surt que l'Eva vol fer un collaret d'estrelles cosa que en la bíblia no surt.

Resum més apurat d'aquest exercici

-Una gran difèrencia entre l'obra de teatre i la bíblia és la invenció que fa Joan Oliver. El collaret d'estrelles o el fet que el fruit prohibit sigui una pera.
-Una altre de les difèrencies es com ara que la bíblia no especifica de que treballaven o que l'Eva es cansa del Paradís.
-En l'obra destaca molt la inestifacció d'Eva quant la bíblia no ho destaca gens, ni ho menciona.
-En l'obra de la bíblia és d'un ritme monotom, exhaustiu en els fets de les decendencies, estructures repetitives, no hi ha frases subordinades, l'objectiu es dir tal el que pasa sense preucupar-se de l'estil, estil laconic, aspre, aixut...
-valoració: els presonatges expressen el que senten i troben dialegs al contrari de la bíblia que està escrit de forma indirecta lliure: Un únic narrador i inexistent diàleg

3. Per quina raó Eva convida Adam a menjar de la fruita prohibida? Què hi diu Jahvè en tot això? I el diable?, amb quines raons incita a Eva a transgredir la voluntat de Déu?

Eva desde el principi vol menjar el fruit de l'abre de la Vida perque sap que d'aquesta manera es covertirà igual de poderós que Déu. La serp la tenta a que ho faci i la convenç dien-li que no morira ni la tasta. Ella menja i Adam, convençut per Eva també hi menja.
Déu els havia advertit que podien menjar de tots els fruits del Paradís menys d'aquell arbre i per haver menjat els expulsa del Paradís i estaran condemnats a les maleses de la vida.
La serp d'alguna manera representa el diable que ajuda a què Eva caigui en la temptació. Li diu que no moriran pel fet de menjar el fruit de l'arbre. El diable el que vol es que els expulsin del jardí de L'Edem.

4. Busca un parell d'imatges de Prometeu. Explica el mite i la seva significació per a la Humanitat. Quina lliçó se'n pot treure d'aquest mite? Té relació Prometeu amb Eva? Explica-ho.





El mite de Prometeu

El mite:
Prometeu és un tità fill de Jàpet i de Clímenes que va robar el foc sagrat a Zeus per venjar-se d’ell, i el va entregar als homes que acabaven de ser creats. Assabentat Zeus del robatori de Prometeu el va castigar lligant-lo a una columna i enviant-li un àguila voraç que li devora el fetge que es va regenerant en un suplici etern. Per castigar també els homes afavorits per Prometeu, Zeus els envià dos càstigs: un d’ells és la creació de la dona, representat pel mite de Pandora; l’altre és representat per Epimeteu que encarna la malaptesa humana.

Relació mite de Prometeu i Adam i Eva:
Prometeu igual que Adam i Eva agafen una cosa que està prohibida per poder tenir igual de poder que Déu. Com es port veure en els dos casos surten perden i tenen un castig: Prometeu és castigat a que una àguila li mengi el fetge i Adam i Eva són castigats a viure fora del Paradís.

5. Quin és el càstig d'Eva? Quin és el càstig de Prometeu? Per què són castigats per Déu o els déus?

-El càstig d'Eva es ser tenir fills i ser sotmesa a l'home, es adir, que l'home estarà per sobre d'ella.
Tos de la bíblia que ho narra:

"Tantas haré tus fatigas cuantos sean tus embarazos: con dolor parirás los hijos. Hacia tu marido irá tu apetencia, y él te dominará.-

El càstig que té Prometeu es que una àliga es menji el seu fetge que es generara amb el suplici etern.

-Per tal un com l'altre han trencat la paraula de Déu. A més els dos volen tenir més poder que ell.