dimecres, 29 d’abril del 2009

Comentari literari d'un poema

Aquest poema es troba en el llibre de "Bruixa de dol" de Maria-Mercè Marçal en la pàguina 37

1) Contingut del poema

Aquest poema ens parla d'una forma molt metafòrica de l'amor i el risc que comporta enamorar-se. Maria-Mercè Marçal escriu aquest poema amb la intenció d'avisar el perill que això comporta. Per ella, l'amor es pujar unes escales sense barana amb el perill de caure i fracassar.

2) Estructura

Aquest poema s'estructura en quatre estrofes amb tres versos cadascuna.
En les dues primeres estrofes predomina un atac de la protagonista. Ens descriu un ambient de nit, símbol de misteri.
La nit, l'ullal, la sang i l'escorpit són elements claus per imaginar les sensacions que l'autora sent.
La tercera estrofa l'ambient canvia. Tot es converteix en calma i el terror de la nit desapareix.
L'amor i el desig és la protagonista d'aquesta última estrofa. Ens descriu una escala fosca sense barana. No hi ha límits i el perill de caure esta present en tot moment.

3) Métrica

La nit em clava 4 a
el seu ullal 3 b
i el cor em sagna 5 c

Sota les pedres 4 d
l'escorpit 3 e
balla que balla 5 f

La pluja, lenta 4 g
fa camí 3 h
fins a la cambra 4 i

L'escala fosca 4 j
del desig 3 k
no té barana 4 m


Tipos de versos: versos d'art menor (té menys de viut sil·labes)
Esquema métric: 4a 3b 5c 4d 3e 5f 4g 3h 4i 4j 3k 4m
Tipos de estrofa: nombre de versos fixos

4) Léxic
Podem trobar com a paraules del camp demàntic del miesteri la nit, escorpit, fosca, ullal, sang...

5) Recursos literaris

Aquest poema no trobem cap comparació per si moltes metàfores. com per exemple:

L'escala fosca
del desig
no té barana

-vol dir que sempre hi ha perill en fracasar en l'amor

També trobem personificacions:

La nit em clava
el seu ullal
i el cor em sagna

-la personificació és la nit.

5) Ritme

Les estrofes estan formades per versos curts. El primer vers està escrit en primera persona en canvi totes les demés estan composades desde la visió d'algú que observa.

No trobem cap vers fet amb oracions subordinades ni estructures degut a que cap vers supera a les sis síl·labes.

7) Conclusions

És un poema amb un objectiu molt clar. L'autora deixa clar la seva idea sobre l'enamorament i el risc que comporta enamorar-se.

Un aspecte graciós es que la mètrica esta molt treballada però en canvi no te rima.

divendres, 24 d’abril del 2009

Vídeo (1): Maria-Mercè Marçal

Post del professor

1. Amb quins adjectius qualifiquen els alumnes del Col·legi del Teatre de Barcelona l'obra de la poeta?

Passió, força i contundència.
Al principi del video surt tres adjectius més sobre la seva obra: Passió, maternitat i solitud.

2. De les declaracions dels testimonis que apareixen en aquest vídeo, quines en destacaries que ajudin a definir la personalitat humana i literària de la Maria-Mercè?

Hi ha una testimoni del video que diu:
"Ella sempre remendicava ser poeta del poble."
Maria-Mercè Marçal era una dona molt lluitadora, i crec que aquesta declaració ho deixa bastant clar. Ella volia lluitar pels drets de la dona, ser coneguda i respectada en aquella societat masclista. Els seus poemes reflecteixen una part d'ella, volia donar-se a conèixer encara que avui en dia mot poques persones la recordin.

3. Als anys 60 neix el moviment hippy. Explica què era. Pots consultar aquest vincle i posar fotos.

Font d'informació sobre el moviment hippie

*El moviment hippie

La subcultura Hippie va ser originalment un moviment juvenil que va néixer als Estats Units durant els primers anys de la dècada del 1960 i que posteriorment es va estendre per tot el món. La paraula hippie derivada de hipster, i s'utilitzava originàriament per descriure als Beatniks que s'havien traslladat al districte de Haight-Ashbury, a San Francisco.
Van crear les seves pròpies comunitats, escoltaven el seu rock psicodèlic, van ser partidaris de la revolució sexual, i prenien drogues com el cànnabis i el LSD per explorar estats alternatius de la consciència.




4. La música, especialment en el camp de rock, va ser en aquella època un fenomen indestriable de conceptes com revolució i canvi. En aquest sentit el festival de Woodstock va ser molt important: busca informació. Ho pots il·lustrar amb youtubes, imatges, arxius de so, lletres de cançons (alguna de Bob Dylan com "Blowin' in the wind", traduïda al català és "La resposta està en el vent"). Centra't sobretot en: The Doors (Jim Morrison), Jimi Hendrix, The Rolling Stones i, el més paradigmàtic, Bob Dylan.

El festival de música i art de Woodstock va ser un dels festivals de rock més famosos de la història. Es va celebrar en una granja de Bethel, Nova York, els dies 15, 16 i 17 d'agost de 1969. El festival té el nom de Woodstock perquè inicialment estava programat que tinguera lloc en un lloc del poble de Woodstock, en Ulster County.
Woodstock ha sigut el major festival de música i art de la història. Va anar uns 500.000 espectadors, 250.000 més dels que esperava l'organització, i s'estima que 250.000 no van poder arribar, l'entrada costava 18$ americans de l'època per a un sol dia, per la qual cosa en l'actualitat costaria sobre uns 95$; i el bono de tres dies estava a 24$.

Woodstock es va convertir en la icona d'una generació de nord-americans farta de les guerres i que pregonava la pau i l'amor com a forma de vida i mostraven el seu rebuig al sistema, és a dir, molta gent que va estar en el festival era hippie, tot i que realment ells no es designen així, ja que aquesta era una denominació despectiva de la gent.



Van ocórrer tres morts en el festival de Woodstock: una deguda a una sobredosi de heroïna, una altra després d'una ruptura d' apèndix i una última per un accident amb un tractor. També van ocórrer dos naixements no confirmats en el festival.

*Bob Dylan.



Videoclip de Bob Dylan

Lletra de la cançó de Bob Dylan "Lay Lady Lay"

Lay, lady, lay, lay across my big brass bed
Lay, lady, lay, lay across my big brass bed
Whatever colors you have in your mind
I'll show them to you and you'll see them shine

Lay, lady, lay, lay across my big brass bed
Stay, lady, stay, stay with your man awhile
Until the break of day, let me see you make him smile
His clothes are dirty but his hands are clean
And you're the best thing that he's ever seen

Stay, lady, stay, stay with your man awhile
Why wait any longer for the world to begin
You can have your cake and eat it too
Why wait any longer for the one you love
When he's standing in front of you

Lay, lady, lay, lay across my big brass bed
Stay, lady, stay, stay while the night is still ahead
I long to see you in the morning light
I long to reach for you in the night
Stay, lady, stay, stay while the night is still ahead

5. Per la Maria-Mercè hi havia tres fronts principals de lluita. Esmenta'ls.

La lluita per la dona, per l'alliberament nacional i l'independentista.

6. Informa't sobre què és el feminisme com a moviment social i fes-ne un breu resum. (No facis un simple copiar-enganxar.)

Durant tota la història de la humanitat la dona ha sigut rebutjada per la societat. Es d'aqui que neix el femenisme.
El feminisme és un moviment que defensa a la dona i va en contra de la submissió que aquesta pateix per culpa de l'home.
Aquest moviment reclama la igualtat entre la dona i l'home.
A l'Estat Espanyol ha aparegut la Llei orgànica de 3/2007 del 22 de març per a la igualtat efectiva de dones i homes.



Font d'informació sobre el feminisme


7. En aquest vídeo apareix molt el verb "reivindicar". Per exemple, reivindicar el dret a estimar lliurement o a ser mare sense la presència de la figura masculina. Reivindicar la llibertat, en definitiva. La pregunta és: Què creus que la teva generació té avui necessitat de reivindicar?

Té molt ha reivindicar .
-Sobre la desigualtat que encara hi ha entre l'home i la dona.
-Sobre els salaris tan baixos que reben la majoria de treballadors del país.
-Sobre la llei d'educació
-Sobre la pujada dels preus.
-Sobre l'explotació infantil...

...per desgracia dintre del món hi ha moltes injustícies.

8. Què vol dir que la Maria-Mercè, amb les seves utopies i somnis, anticipa o s'avança al futur i els seus valors?

Per l'època que ella vivia la seva forma de pensar i de veure les coses era més moderna que la de la societat. Ella somiava en un món sense desigualtats entre els diferents sexes. Avui dia aquesta idea ha evolucionat molt i els seus ideals no son tan sols pensaments d'una persona sinó pensaments de moltes persones.
Encara que, com sempre, hi ha algun que viu com la societat del fa 50 anys.

dijous, 16 d’abril del 2009

"El cor delator": comentari de text

Post del professor

1- Situar el text

Edgar Allan Poe va néixer el 19 de gener de 1809 a Boston i va morir el 7 d'octubre de 1849 a Baltimore (Maryland).
Era el segon fill d'un matrimoni d'actors, format per David Poe, d'ascendència irlandesa, i Elizabeth Arnold, de pares anglesos. Però quant Edgar tenia dos anys el seu pare va abandonar a la seva mare embarassada. Quant va tenir a la filla, Rosalie, es van mudar a Richmond (Virginia), a casa d'uns parents. Poc després (1811), Elizabeth va morir i va ser adoptat per un matrimoni del que va heretar el seu cognom Allan.
Quant Edgar va ser adolescent va començar a tenir problemes amb l'alcohol que li va comportar diversos problemes amb el seu pare adoptiu.
El 1834 es va casar amb la seva cosina Virginia Clemm, de només tretze anys. La mort de Virginia, el gener de 1847, va afectar-lo molt, l'enfonsà en l'alcoholisme i la depressió, i va mantenir tumultuoses relacions amb altres dones.
Va morir a Baltimore (Maryland) el 7 d'octubre de 1849, víctima del "delirium tremens", tot i que també es pensa que va morir de diabetis, deficiències enzemàtiques o fins i tot ràbia.



-Edgar Allan Poe com a escriptor.

La importància d'Edgar Allan Poe en la literatura: Poe va cultivar tant la narrativa com la poesia i l'assaig, realitzant aportacions originals en aquests camps.
Se'l considera una gran influència en el simbolisme, dins del gènere poètic, i especialment sobre el seu traductor al francès, el poeta Charles Baudelaire, creador d'aquesta escola a França, no està de més aclarir que aquesta influència va ser estrictament temàtica i no formal.

-Obres que ha escrit

-El gat negre
-L'escarabat d'or
-La bóta d'amontillado
-El pou i el pèndol
-Una davallada al Maelström
-La caiguda de la Casa Usher
-El misteri de Marie Rogêt...


-Influencia en la literatura i altres autors relacionats.

Va exercir una gran influència en la literatura simbolista, francesa, però la seva empremta arriba molt més lluny: són deutors seus tota la literatura de fantasmes victoriana i, en major o menor mesura, autors com Kafka, Lovecraft, Borges, etc.

"El cor delator"

Aquest text que comentarem a classe pertany al gènere del conte.


Font d'informació

2- Tema

La idea central del "El cor delator" és l'obsessió que té un home en l'ull d'un vell.
A partir d'aquest eix s'articula tota la historia: el protagonista espia el vell fins que finalment acaba amb la seva vida. El desenllaç és molt precipitat ja que de sobte es delata davant els inspectors.

"I cada nit, cap a la mitjanit, jo girava la balda de la seva porta i l’obria—oh, tan delicadament! I aleshores, quan ja havia fet una obertura suficient per al meu cap, introduïa una llanterna sorda, ben tancada, ben tancada, que no traslluís gens la llum, i aleshores passava el cap."

"Miserables!", vaig vociferar, “no dissimuleu més” Confesso el fet! Arranqueu aquestes posts! Aquí, aquí! És el batec del seu cor repugnant!"

Durant tot el relat troben una veu narradora que correspon al protagonista. Està escrit en primera persona.

"Les meves maneres els havien convençuts. Jo em trobava..."

El temps verbal que domina en la narració és el passat per què s'expliquen uns fets que han passat fa un temps incert.

"Després vaig aixecar tres postes del trespol de la cambra i ho vaig dipositar tot entre les llates."

3- Personatges

Com tot relat, poden fer una classificació entre personatges principals i personatges secundaris.
Com a personatges principals trobem al narrador i el vell. El narrador és un personatge principal per què es qui explica la història i a qui li ha passat als fets, per tant essencial pel desenvolupament de l'obra. Després trobem al vell que, sense ell no tenim tema per al relat. Per tant, tots dos són personatges principals.
Com a personatges secundaris tenim només als dos inspectors. Només surten al final de l'obra però no són essencialment claus en el desenvolupament de la història encara que l'home es delati davant d'ells.

Els personatges que surten a l'obra son interns. Per una banda troben al vellet, personatge clau en el desenvolupament de l’argument i, per l’altre banda, troben a l’home que està obsessionat per l’ull del mateix vellet. També troben, en un segon pla, els inspectors.

Els fets són explicats en primera persona, per tant el narrador és el protagonista del relat. Aquest narrador pertany al grup de narradors omniscient per què ho sap tot. Ell explica en tot moment el que passa i fins i tot ens parla dels pensaments de l’altre gent, com per exemple, dels inspectors.

En aquesta història troben un relació entre el narrador i el vell i una altre entre el narrador i els inspectors.
La relació que hi ha entre el narrador i el vellet no es molt profunda, o això saben per què no ens explica molta cosa. Saben que el narrador té una petita obsesió per l’ull del vell. Viuen en la mateixa casa.
L’altre relació entre els inspectors i el narrador tampoc es una relació molt profunda. Per començar no es coneixen de res, per tant es una relació molt simple. Encara que no es coneixien, parlen una bona estona i riuen sense parar.

Poden fer dues classificacions: Per una banda teniem el vell i els insprectors com a persontges plans. D’ell no en saben res. En tos cas, del vell en saben una mica sobre el seu ull però del inspector és un personatge que fa posible aquest final tant curiós.
El narrador pertany al grup del personatges rodons. Al ser narrador es poden ficar en la seva mentalitat. Saben les seves intensions, les seves obsessions i el seu grau de bogeria.

4- Espai

En aquest conte d'Edgar Allan Poe l'espai no és concretat, encara que poden deduir alguna cosa.
L'acció es situa dintre d'una casa, concretament en l'habitació del vell. Per les petites descripcions de l'immobiliari poden dir que els mobles estan fets de fusta, probablement son uns mobles una mica vells. L'habitació del vell té una petita finestra des d'on es veu el carrer.

"La seva cambra era negra com la pega amb l’espessa foscor (perquè els finestrons estaven curosament tancats, per por dels lladres)"

5- Temps

El temps històric tampoc ho especifica. Edgar Allan Poe va publicar l'obra en gener de 1843, per tant el temps històric por ser al voltant d'aquest anys.

El periode de temps intern de la història son vuit nits.
"La vuitena nit, encara vaig ésser més caut en obrir la porta..."

6- Estructura

-Introducció
Tot comença amb un principi molt interessant: El narrador intenta convéncer al públic que no està boig encara que nosaltres no sabem res de res.
Aquest home resulta obsessionat per l'ull d'un vell. Però, es tant l'interès que li desperta que cada nit va a l'habitació del vell a espiar-lo.

Nus
Una de les nits que entra a l'habitació, el vell es desperta. I per sorpresa veu l'ull de l'home que tan l'interés li desperta. Fruit de la seva bogeria mata el vell i amaga totes les pistes i el propi vell perquè ningú sàpiga el crim que ha comès.
Però el que ell no s'hi imaginava és que uns inspectors es presentaran a la casa del vell a causa de una denúncia. Els convida passar i parlen molta estona. L'assassí no està gens nerviós fins que sent un soroll. S'espanta i s'imagina que és el vell el qui fa el soroll. Ara parla amb els inspectors però amb l'ai al cor.

-Desenllaç
L'home convençut que els inspectors saben que ell és l'assassí, els diu que parin de fer-se l'orni i es delata ja que, el soroll que escoltava era el seu propi cor.

7- Estil

El relat està escrit a partir d’una història personal que ens explica el mateix narrador. Com es un escrit basat d’una llengua parlada troben moltes repeticions de paraules o estructures i sobretot moltes exclamacions i interjeccions.

" I cada nit, cap a la mitjanit, jo girava la balda de la seva porta i l’obria—oh, tan delicadament!"

L’escrit es pot classificar com un monòleg per què no hi ha cap conversa ni cap intervenció d’altre personatge.

El narrador explica els fets molt minuciosament amb tot mena de detall.

"La minutera d’un rellotge es mou més de pressa que no feia la meva mà. Mai, abans d’aquella nit, jo no havia sentit tota l’extensió de les meves facultats, de la meva sagacitat. Jo podia amb prou feines contenir les meves sensacions de triomf. Pensar que jo era allí, obrint la porta, de mica en mica, i que ell ni somiava les meves accions o els meus pensaments secrets!"

El narrador utilitza un registre col·loquial per la forma de parlar però amb un lèxic laborat. L’autor de l’obra fa ús d’algun mètode literari per què l’obra tingui un punt de bellesa. Però al ser un text extret de la forma de parlar doncs el poden classificar en un registre col·loquial.
Algunes d'aquestes paraules cultes poden ser: batement, llates, concebuda, m’obsedí...

El vocabulari es simple encara que apareixen algunes paraules cultes. Com l’autor vol donar una mica de vellesa doncs, fa ús de paraules més treballades.

8- Conclusions

-Aquesta obra va ser escrita per Edgar Allan Poe, un dels escriptors més destacats de la seva època.
-La seva dura infantessa va influir en els seus tipus de relats.
-Aquesta obra és un relat que més tard se'l considerarà com a eina de psicologia pel frau d'obsessió que el protagonista.

dimecres, 15 d’abril del 2009

"El cor delator": resum

-Introducció
Tot comença amb un principi molt interessant. El narrador intenta convéncer al públic que no està boig encara que nosaltres no sabem res de res.
En la introducció, tal com diu la paraula, ens introdueix l'argument del relat.
Aquest home resulta obsessionat per l'ull d'un vell. Però, es tan l'interès que li desperta que cada nit va a casa del vell a vigilar.

Nus
Una de les nits que va a l'habitació de l'home, l'home es desperta. I per sorpresa veu l'ull de l'home que tan l'interés li desperta. Fruit de la seva bogeria mata al vell i amaga totes les pistes i el propi vell per què ningú sàpiga el crim que ha comès.
Però el que ell no s'hi imaginava es que uns inspectors anessin a la casa del vell a causa de una demuncia. Li convida passar i parlen molta estona. L'assassí no està gens nerviós fins que escolta un soroll. S'espantà al veure que era el vell qui feia el soroll, o això creia. Ara parlava amb els homes però amb l'ai al cor.

-Desenllaç
L'home convençut que els inspectors sabien que era l'assassí, els hi diu que parin de fer-se l'orni i es delata ja que, el soroll que escoltava era el seu propi cor.

dimecres, 25 de març del 2009

Comentari de text

Post del professor


Escena X primer acte de "Maria Rosa" d'Àngel Guimerà.

(situació del text)

Ens trobem davant un fragment de l'obra de teatre Maria Rosa d'Àngel Guimerà concretament l'escena X del primer acte. Aquesta escena s'articula al voltant del diàleg entre la Maria Rosa i en Badori. A partir d'aquí la Maria Rosa li explica com va conèixer el seu difunt marit i com se n'enamora.
Àngel Guimerà és un important dramàturg català que va néixer al 1845 a santa Cruz de Tenerife. Les seves obres més barregen tendències romàntiques, realistes i naturalistes.
Maria Rosa (1894)pertany al cicle productiu que agrupa altres grans obres: Terra Baixa (1897) i La filla del mar (1900), el seu moment d'esplendor.
De la mateixa època de l'autor trobem altres dramàturgs com Frederic Soler, però en una línia còmica, contraposada a la de Guimerà.
En aquesta escena trobem elements molt significatius del teatre d'Àngel Guimerà, com són:
-La presència d'un personatge fort
-Personatges amb una caracterització molt marcada: Bo és en Badori; dolent és en Marçal i l'heroi és la Marta.
-Presència d'un fort component emotiu.

(Definir el tema)

-El tema central són els sentiments en primera persona que la Maria Rosa sent cap en Andreu o bé el procès d'enamorament expressat en temes de records.
-Aprofitant que en Badori coneix a en Marçal ella s'allibera i li expressa tots els seus sentiments.

(Explicitar l'estructura)

-La primera part la Maria Rosa i en Badori feien la verema junts
-Part central: Records de la Maria Rosa (la major part de l'escena)
-Desenllaç: Última intervenció quant de sobte s'adona de la crua realitat present (el seu mari està pres i a punt de morir)

(Analitzar estil)

-Dóna informació concreta (fets concrets records definits...)

Caracterísiques formals:

Vocaulari:

-Propi del registre col·loquial
-Uilitza un llenguatge col·loquial (manera de parlar del treballadors)
-Utilització de paraules sencilles
-No hi ha cultismes
-Abundancia de castellanismes (asessino, nada...)
-Paraules no usuals a l'actual català (esclafí, planyo, an, cabdellareu, minyó, dematí, engrapo...)
-Camp semàntic de la verema (Gotim de garratxa, verema, trepitjador era, cup, veremadors...)
-Diminutius (Pobret, fillets...)
-Augmenatius (Mossota...)
-Verbs col·loquials (Sien, se posà...)
-Presència d'adjectivacions i sustantivacions
-Insults
-Expresions col·loquial (Que no s'ho acaaven, mireu's-e...)
-Ortografia postfabiana
-Llenguatge propi del català central

Més característiques lingüístiques:

-Frases fetes i exclamacions col·loquials (Un tros de pa)
-Exclamacions (I prou!, Ca; fins hi sien justes!)
-Construccions exclamatives emfàtica (Si que l'és el pobret)
-Punts suspensius (Més bon home...)
-Interrogacions (Qui era l'Andreu?)
-Interjeccions: (Ca! que significa I tant!)

Tipografía

-Majuscula o verseta: nom del presonatges
-Cursiva: narrador
-Negreta: titol, acte, escena...
-Rodona: veu dels presontages

Conclusions

-És un capítol que necara que no ho sembli, és essencial pel final de l'obra (l'agulla i la sang de l'Andreu)
-D'altre banda detaquen l'emotivitat que expressa la protagonista.
-El text compleix amb eficiència el proposit o finalitat per què es la manera de ser de la Maria Rosa (la seva part més humana)

dissabte, 7 de març del 2009

Maria Rosa i La llegenda del cor menjat

Post del professor

1. Un cop ja heu acabat l'obra, trobeu el punt o punts de connexió que lligaria la llegenda medieval amb Maria Rosa d'Àngel Guimerà (escena 9, acte 3), concretament l'escena del banquet de noces.

La relació que existeix entre les dues histories son les següents:

En l'obre d'Ànguel Guimerà, en Badori fa veure a la Maria Rosa un vi que va ser trepitjat per l'Andreu i on contenia una mica de sang per culpa de la ferida que es va fer.

En la llegenda del cor menjat Ramon de Cabestany fa menjar a una dama el cor del seu marit.

En els dos casos, les dues dones tasquen alguna cosa del cos del marit.

Per més informació sobre la llegenda

Àngel Guimerà. "Maria Rosa". Lectura (12)

Post del professor


Escena 7

1. Escenari i marc temporal

Dintre d'una casa molt pobra.

2. Personatges que hi intervenen i caracterització

Maria Rosa, Tomasa, Quirze, Marçal, Gepa i Xic.

3. Resum (breu)

Es dirigeixen cap a l'església La Tomasa es queda en casa per enllestir el menjar per la cerimònia. La Maria Rosa s'acomiada de'n Marçal per sempre.

4. Aspectes a destacar.

L'emoció porta aquesta escena. Es fàcilment imaginable i quant la Maria Rosa li diu adéu a l'Andreu a l'espectador se'ns cau alguna que altre llàgrima.

Escena 8

1. Escenari i marc temporal

Dintre d'una casa molt pobra.

2. Personatges que hi intervenen i caracterització

Tomasa i Badori.

3. Resum (breu)

La Tomasa esta cuinant. En Badori entra a la cuina i manté una conversa amb la Tomasa. Tasta el menja. Parlant i parlant en Badori li pregunta que si pensa que encara li agrada la Maria Rosa i li diu tota la normalitat que si no estigués casada li demanaria matrimoni!!

4. Aspectes a destacar.

La facilitat que abans es demanava matrimoni. Ho era tot massa ràpid al no res de conèixer algú ja es casaven.
L'exemple el trobem en el Badori ja que li demanaria de casar-se sense ser prèviament "noviis"

Escena 9

1. Escenari i marc temporal

Dintre d'una casa molt pobra.

2. Personatges que hi intervenen i caracterització

Maria Rosa, Tomasa, Marçal, Badori, Quirze, Gepa, Calau i Xic.

3. Resum (breu)

Es celebra la cerimònia del casament. La Maria Rosa i en Marçal son marit i muller. S'esdevé un petit però no important picabaralla entre ells. El menja és molt voluminós i bo. El regal que ha fer en Badori li agrada a tothom i comencen a veure vi com uns bojos. Però quant s'assabenten que es de fa tres anys i que va ser trepitjat per l'Andreu en Marçal deixa de beure i la Maria Rosa pel contrari, comença a beure. Finalment tots se'n van i deixen al matrimoni sols.

4. Aspectes a destacar.

El bonic i malvat detall que ha tingut en Badori de portar un vi que va ser trepitjat per l'Andreu, l'home que més odiava en Marçal.

1. Assenyaleu i comenteu el moment en què el Marçal pretén humiliar en Badori.

El fa humiliar obligant a felicitar a la Maria Rosa i a ell pel casament.

"Que no em felicites? Veiam com ho dius a la Maria Rosa"

"Esculteu tothom que en Badori felicita a... la meva dona"


2. Interpreta aquestes paraules del Badori, just després de felicitar la parella de casats: "Ah! I que duri [la felicitat] fins... fins al dia del judici."

Fins el dia de la mort d'un dels dos components de la parella. Es refereix al judici que segons la tradició cristiana es fa després de la mort on es decideix si la persona va cap al cel o cap a l'infern.

Comencen a veure vi i el porró va de boca en boca sense parar... Tant en Gepa com en Badori esperonen el Marçal perquè en begui més. Fins que en Quirze fa la pregunta clau:

"Però d'on l'has tret, aquest vi?"

3. Explica l'origen i la història d'aquest vi. Amb quina escena anterior de l'obra connecta o es relaciona?

En Badori va portar un vi que havia estat trepitjat per en Marçal feia tres anys quant encara estava viu.
Com ja havia sortit anteriorment cada any es fa la festa de la verema. Aquell vi va sortir d'aquell dia quant tothom trepitjava el raïm per fer vi.

Escena 10

1. Escenari i marc temporal

Dintre d'una casa molt pobra.

2. Personatges que hi intervenen i caracterització

Maria Rosa i Marçal.

3. Resum (breu)

La Maria Rosa molt llesta fa veure que en realitat ella no l'estimava a l'Andreu i diu que per ell hagués fins i tot matat al seu marit. Li passa per la cara que ella ha fet moltes coses per ell en canvi ell no. Quant en Marçal confessà el que va fer amb el capatàs la Maria Rosa el mata.

4. Aspectes a destacar.

La intel·ligència de la Maria Rosa perquè fer confessar a en Marçal sobre la veritable mort del capatàs.

4. Explica de quina manera la Maria Rosa li arrenca la veritat al Marçal.

Ella fa veure que en realitat no l'estimava al seu marit. Li diu que per ell hagués matat fins i tot al seu marit per què ella ho donaria tot per ell. La Maria Rosa retreu a en Marçal que ell no ha fet res per ella en canvi ella ha fet moltes coses per ell. D'aquesta manera s'emprenya i li confessa la veritat.

Un dels moments culminants d'aquesta escena és quan la luxúria del Marçal i l'odi de la Maria Rosa assoleixen el grau més alt d'intensitat i s'enfronten l'un a l'altre. És un moment de clímax brutal.

5. Assenya-la aquest moment concret tot copiant-ne el breu fragment.

"Aparta't! Vil! Assassino! I estic casada amb tu! I t'he besat! Oh, Mare meva!... A l'Andreu d'aquest tigre l'ha mort!"

Escena 11

1. Escenari i marc temporal

Dintre d'una casa molt pobra.

2. Personatges que hi intervenen i caracterització

Maria Rosa, Tomasa, Quirze, Marçal, Gepa, Xic, Badori, Calau i Tomasa.

3. Resum (breu)

Tothom veu a en Marçal estès a terra mig mort. La Maria Rosa explica que hi és en realitat i en Marçal finalment mort.

4. Aspectes a destacar.

El moment de la mort de'n Marçal. El fet de com agafa amb les ultimes forces el vestit de la Maria Rosa i ella amb tot l'odi del món crida:

"A l'infern!"